Marta Rovira arriba al Suprem per declarar davant Llarena

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha arribat al Tribunal Suprem aquest dilluns al voltant de dos quarts de nou del matí per declarar davant del magistrat instructor Pablo Llarena per haver participat en les reunions de la cúpula independentista i investigades pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Ho ha fet acompanyada d'una nombrosa representació del seu partit com Sergi Sabrià, Joan Tardà, Pere Aragonès o Ester Capella, entre altres. A les 11 del matí està citada la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal. Segons fonts de fiscalia, el ministeri públic no té previst demanar presó provisional per a cap de les dues, en la mesura que tampoc va demanar que les citacions per a declarar fossin urgents. En canvi, l'acusació popular de Vox decidirà demanar presó per a Rovira en funció de les seves respostes durant l'interrogatori.

Poc abans de les 9 del matí ha anat entrant la resta d'advocats, com per exemple l'exconseller Francesc Homs, que coordina les defenses dels dirigents independentistes.

Aquest dimarts estan citats l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú Neus Llovera. El jutge els va imputar perquè els seus càrrecs sortien com a membres de l'anomenat 'comitè estratègic' per aconseguir la independència, organisme que apareix al document 'EnfoCATs' intervingut a l'exsecretari general de la Vicepresidència Josep Maria Jové el 20 de setembre.

Dimecres està citada Anna Gabriel, a qui es va endarrerir la declaració prevista aquesta setmana passada. No obstant això, encara hi ha dubtes sobre si compareixerà o no, després que aquest dissabte s'hagi confirmat que l'exdiputada i militant de la CUP s'ha desplaçat a Ginebra per preparar l'estratègia de defensa i contribuir a donar «dimensió internacional» a la causa general. No serà fins dimarts que s'informarà sobre la seva decisió i fonts de la formació apunten a l'ACN que en aquests moments totes les opcions estan obertes. Aquest dimecres passat sí que va declarar la seva companya de partit Mireia Boya, que va defensar l'actuació de les forces independentistes i no va renunciar als seus postulats.

Llarena va demanar el passat 11 de desembre a la Guàrdia Civil –en condició de policia judicial- nombrosa informació per començar a instruir. Entre els informes sol·licitats, volia informació individualitzada dels membres de l'anomenat 'comitè estratègic per a la independència' (inclòs al document 'EnfoCATs') i quin paper havien jugat en la consecució de la declaració d'independència.

Aquest informe policial (que ocupa més de 500 pàgines) es va entregar al jutge el passat 15 de desembre. Els noms dels nous investigats apareixen com a membres d'aquest comitè estratègic. Segons la Guàrdia Civil, «tots van ser copartícips de dissenyar l'estratègia que havia de conduir a la independència, van dissenyar, orientar, dirigir i controlar la implementació dels seus plans per la creació d'un estat sobirà, i van mobilitzar els recursos humans i materials necessaris».

En la seva resolució, Llarena indicava que tots ells van «idear i conjuminar el procés de ruptura que s'investiga» i considera que van tenir un paper «destacat i principal». Apunta que han donat «suport polític a l'actuació parlamentària per portar a terme la declaració d'independència». El jutge basa les imputacions en l'EnfoCATs però també en les anotacions trobades a l'agenda personal de Josep Maria Jové, perquè considera que tots els investigats van participar en reunions que es recullen en les seves anotacions.

El magistrat Llarena considera que els fets que s'investiguen s'han pogut portar a terme "sota la direcció i coordinació" d'un conjunt de persones entre els quals es trobarien els presidents i portaveus dels grups parlamentaris independentistes del darrer Parlament, així com els presidents i secretaris generals dels partits independentistes i la presidenta de l'AMI.

Llarena afegeix que els nous investigats sembla que haurien tingut una «participació principal i destacada» en el procés independentista, «donant-li suport polític que necessitava l'actuació parlamentària i l'actuació d'execució que van portar a terme el procés». Novament, basa aquestes afirmacions en l'atestat de la Guàrdia Civil, entregat al Suprem quatre dies després que el jutge els ho encarregués.