JxCat registra sense ERC la proposta de resolució de restitució de les institucions i de rebuig del 155

JxCat ha presentat aquest divendres al matí al registre del Parlament la seva proposta de resolució que demana la restitució del Govern i de les institucions i que posaria la legitimació de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat al centre del debat. El text parla de la recuperació de l’executiu, del rebuig a la repressió i a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, i reclama que es posi fi als seus efectes. El grup ha decidit fer-ho en solitari, sense la signatura d’ERC, com ja va passar amb la petició de reforma de la llei de Presidència. JxCat pretén, amb això, que la proposta de resolució formi part de l’ordre del dia del ple que el president del Parlament, Roger Torrent, previsiblement convocarà aquest divendres per a la setmana vinent, a petició de Cs. El registre en solitari de la proposta de resolució arriba després que dijous JxCat i ERC s’estanquessin a les negociacions per la distribució d’atribucions a la cúpula del nou Govern. Tot i que des del punt mort de la tarda fins a aquest divendres al matí s’ha seguit parlant, les negociacions no acaben de desencallar-se.

El text registrat per JxCat denuncia «la destitució il·legal i il·legítima del president de la Generalitat i el seu Govern mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució», i proclama «la seva voluntat i el compromís de restaurar la institució de la Presidència de la Generalitat». A més, constata que Carles Puigdemont va ser escollit el 10 de gener de 2016, ratificat en la qüestió de confiança del 29 de setembre de 2016, i que «ha estat avalat, arran del resultat de les eleccions del 21 de desembre de 2017 (que van configurar una majoria independentista en la cambra), per ser el candidat del Parlament a la presidència de la Generalitat en aquesta legislatura».

A més, es comenta que Puigdemont «segueix comptant amb la majoria parlamentària suficient, sorgida de les urnes i revalidada el 21 de desembre, per poder-li ratificar la confiança com a president». És per això que la proposta de resolució vol que «sl ple disposi de la majoria parlamentària per tal de ratificar la confiança a Carles Puigdemont com a President de la Generalitat, i exigeix que cessin les ingerències del govern de l'Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional que pretenen impedir la materialització d'aquesta voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya».

Més enllà d’aquesta fórmula per al reconeixement de Puigdemont, la proposta de resolució manifesta que el Parlament «representa el poble de Catalunya i és l'expressió de la seva voluntat», i subratlla que els seus diputats «gaudeixen de les prerrogatives d'inviolabilitat i immunitat parlamentàries les quals, segons el Tribunal Constitucional, han de garantir, respectivament, la lliure formació de la voluntat de la cambra i que no se n'alteri la composició que li ha donat voluntat popular».

De la mateixa manera, es posa de manifest el «rebuig més absolut a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola» així com els seus efectes sobre les institucions catalanes, «que ha vulnerat els drets fonamentals dels catalans, restringit les facultats d'autogovern de les seves institucions legítimes i cessat els seus representants escollits democràticament». A més, el text exigeix «posar fi a l’aplicació del 155 de manera immediata».

La proposta que presenta JxCat critica igualment l’actitud de l’Estat i denuncia també «la deriva autoritària de l'Estat espanyol que es fa evident en actuacions impròpies al si dels poders executiu i judicial, com ara, en el fet que el ministre de justícia manifesti amb total seguretat el futur processal dels investigats i, més concretament dels diputats, i anticipi les dates i els continguts de les resolucions judicials en una vulneració flagrant de la separació de poders». També carrega contra les «pressions i ingerències de l'executiu espanyol al Tribunal Constitucional en ple procés de deliberació sobre l'admissió a tràmit d'un recurs interposat pel mateix govern espanyol contra la resolució del president del Parlament».