Membres del món jurídic planten el president del Parlament per la seva denúncia de «presos polítics»

Diversos i importants membres del món jurídic català han plantat aquest divendres a la tarda el president del Parlament, Roger Torrent, després que aquest denunciés l'existència de «presos polítics» a l'Estat durant el seu discurs en la sessió solemne de la festivitat de Sant Raimon de Penyafort al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). Entre les persones que han marxat quan Torrent parlava i posteriorment han tornat a entrar per seguir la sessió hi havia el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos; el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres; el president de l'Audiència de Barcelona, Antonio Recio, l'exdegà de l'ICAB i exvicepresident del TC Eugeni Gay, pare de la degana, i l'advocat José María Fuster-Fabra, reconegut unionista. A més, la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, ha marxat i ha sortit de l'edifici. Aquest episodi s'ha produït després que Torrent hagués denunciat en el seu discurs la «crisi» de l'estat de dret, que la separació de poders «trontolla» i que la «regressió» en drets i llibertats s'ha observat amb més «intensitat» a Catalunya. En l'acte també ha participat el ministre de Justícia, Rafael Catalá.

Torrent ha fet un discurs molt crític amb la situació de la justícia a l'Estat espanyol. Ha iniciat les seves paraules assegurant que la sessió d'aquest divendres es produïa en un «context anòmal», no només per la situació política a Catalunya sinó també perquè el món jurídic està al centre de l'atenció pública.

El president de la cambra ha aprofitat per denunciar que hi ha ministres que han «anticipat» als mitjans de comunicació decisions judicials abans d'haver-hi sentència, que s'ha fonamentat decisions judicials en «criteris polítics» i que la «regressió» de drets i llibertats fonamentals que viu l'Estat s'ha observat «amb especial intensitat» a Catalunya, on ha denunciat «vulneracions greus» de llibertat d'expressió, manifestació, reunió, secret de comunicacions, dret a la intimitat i dret de defensa.

Ha apuntat també les «lesions greus» de drets polítics fonamentals, situant com a exemple que la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes «no es pot materialitzar perquè els tribunals, a instàncies del poder executiu, ho impedeixen». I ha denunciat «l'existència de presos polítics acusats de rebel·lió i sedició per delictes inexistents».

Ha estat just en aquest moment quan s'ha produït l'episodi de tensió en que diverses de les persones que hi havia a la sala s'han aixecat i han marxat. Arran d'això, la degana de l'ICAB, Maria Eugència Gay, li ha dit a Torrent fora de micròfon «si us plau president no era la idea, l'ha feta bona, moltes gràcies» i, al micròfon, ha demanat que deixessin el president finalitzar el seu discurs.

Un cop ha continuat el discurs, Torrent s'ha mostrat «convençut que hi ha grans professionals que creuen en la democràcia, la justícia i l'estat de dret» i per això ha dit que cal que els professionals del món jurídic «assumeixin la gravetat del moment que es viu» i els ha encoratjat a defensar «amb determinació i vigor» els drets i llibertats.

Abans que això passés, Torrent havia constatat que la ciutadania i les institucions observen amb preocupació «la crisi que està patint en els darrers anys l'estat de dret» i que s'evidencia en la separació de poders i la garantia material efectiva dels drets i les llibertats fonamentals. En aquest sentit, ha recordat l'informe d'Amnistia Internacional que apuntava l'»alarmant reguitzell de vulneracions de drets fonamentals a l'Estat espanyol» i que feia al·lusió a les càrregues policials de l'1-O.

Torrent ha recordat també les converses entre l'exiministre de Justícia Jorge Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel De Alfonso sobre «com es posaven i es treien fiscals i jutges segons el seu interès particular», l'anticipació de decisions judicials per part de ministres i decisions judicials «fonamentades en criteris polítics». «El pilar de la separació de poders trontolla, i amb la mateixa preocupació hem d'observar el dels drets i les llibertats fonamentals», ha declarat.

En aquest últim àmbit, ha apuntat el «problema» als fonaments de la coneguda com a llei mordassa perquè és la que «ha sostingut alguns casos alarmants en matèries de drets i llibertats civils». Torrent ha posat com a exemples els cinc dies de presó per a uns titellaires o la recent condemna contra el raper Valtonyc.

Catalá defensa la Constitució

En el seu discurs, Catalá ha reivindicat el valor de la Constitució espanyola, «norma suprema» de l'estat i que inclou els «valors superiors que inspiren la resta de l'ordenament jurídic», com la llibertat, la igualtat, la justícia i el pluralisme polític. Aquests valors, ha dit, «impliquen a tothom, particularment als professionals del dret i més encara, de forma exemplar, els representants de les institucions». També ha dit que l'Estatut de Catalunya i les seves institucions emanen de la Constitució.

El ministre també ha dit que «ni els moments més tensos s'han de trencar els ponts de diàleg» i creu que es pot mirar cap a direccions oposades però sense separar-se.

Tots dos discursos s'han realitzat en un acte, inaugurat per Gay, qui ha destacat alguns dels reptes que ha d’encarar l’advocacia: la necessitat de fer sentir la veu en el procés de formulació de lleis o el reconeixement a la tasca dels advocats del torn d’ofici. La degana ha demanat «diàleg, conciliació i entesa per adoptar acords estables en el temps que siguin respectats en el present i el futur, que seran la base de la pau i la concòrdia». Així, considera «imprescindible» la «lleialtat a les institucions». Tot i això, creu que «la justícia no pot substituir mai l'acció política», perquè «la política està supeditada als vots, la justícia només a la llei». De fet, considera que «és l'esperit i no la forma de la llei el que manté viva la justícia», i que la llei s'ha d'interpretar segons els valors de cada moment.

En el seu discurs, Gay ha fet referència als valors del Renaixement i la Il·lustració europees, així com a la construcció de la Unió Europea, i per això ha reclamat un millor tracte als refugiats. També ha reiterat velles reivindicacions de l'advocacia catalana, com la modernització de la justícia, la digitalització, el respecte a la col·legiació obligatòria d'algunes professions, com la d'advocat, o la millora de la legislació de protecció a l'habitatge. També ha reclamat més fermesa en la lluita contra la violència de gènere, la corrupció política.

Així mateix, ha reiterat el compromís de l’ICAB pel dret de defensa: «Els professionals de l’advocacia som garants de la defensa dels valors, la convivència i el respecte». I ha fet palesa la necessitat de trobar les fórmules per enfortir l’administració de justícia. «Només col·laborant estretament aconseguir agilitzar una justícia en ocasions lenta, desorganitzada, mancada d’instal·lacions, desatesa i difícilment eficaç», ha dit.