Trapero reconeix reunions amb Puigdemont que havia ocultat, segons el fiscal

L’excap dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero ha reconegut avui haver mantingut reunions prèvies a l’1-O amb l’expresident català Carles Puigdemont, l’exconseller de Interior Joaquim Forn i «altres comandaments policials», que «anteriorment va ocultar», motiu pel qual la Fiscalia ha demanat la seva llibertat sota fiança de 50.000 euros.

Segons una nota de premsa de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, el fiscal Pedro Rubira ha argumentat la petició d’aquesta fiança per a Trapero en «l’agreujament» de la seva situació processal després de ser-li imputat per la jutgessa Carmen Lamela un segon delicte de sedició en relació amb l’1-O.

A més, afegeix la nota, un altre dels motius és que en aquesta tercera declaració davant de Lamela, «s’han conegut detalls importants que anteriorment va ocultar», fonamentalment aquestes reunions amb membres del Govern cessat i altres «comandaments policials» «sobre el referèndum».

La Fiscalia insisteix que el major dels Mossos, que va ser rellevat del seu càrrec després de l’aplicació de l’article 155 pel seu company Ferrán López -citat avui també com a testimoni-, «no va dur a terme cap intent d’impedir la seva celebració».

Malgrat aquests arguments, la magistrada ha rebutjat imposar-li la fiança reclamada pel fiscal i li ha mantingut les mateixes mesures cautelars que va decretar per a ell la segona vegada que va comparèixer davant d’ella el passat 16 d’octubre: compareixences quinzenals, retirada del passaport, prohibició de sortir d’Espanya i fixació de domicili i telèfon.

En deixar-lo en llibertat amb les esmentades mesures, Lamela va necessitar que la investigació se circumscrivia al setge a la Guàrdia Civil del 20 de setembre, a l’espera d’ampliar-la a l’1-O, i que la seva actuació en aquest episodi no estava encara «prou perfilada» per vincular-lo directament «a fets tan greus com els que aquells dies van succeir».

Ara, després de practicar diligències, entre elles la presa de declaració al coronel de la Guardia Civil Diego Pérez de los Cobos, la jutgessa acabava, en citar-lo de nou, que l’actuació dels Mossos aquell dia i l’1-O «va ser dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència» i per això «la policia autonòmica també va ser utilitzada per controlar les accions» de les altres Policies.

Amb aquesta finalitat, es va dissenyar un «pla premeditat», «que procedia de la cúpula policial de Mossos d’Esquadra, comandada per Josep Lluis Trapero i en connexió directa amb els membres del comitè estratègic», que encapçalava Puigdemont.

Dos dies després que Lamela notifiqués aquesta interlocutòria, la Fiscalia demanava d’ampliar la investigació a la cúpula dels Mossos per imputar també al llavors superior de Trapero, l’exdirector de la Policia autonòmica Pere Soler; i a l’exsecretari general de Interior César Puig, segon de l’exconseller Joaquim Forn, que es troba a presó al juntament amb Oriol Junqueras i els Jordis.

Realment -afegia el fiscal- van actuar de «corretja de transmissió de les instruccions» dels responsables polítics «ordenant executar o abstenir-se de les ordres judicials i del compliment de la Llei».

La jutgessa creu que Trapero es va encarregar del disseny d’«un sistema de comunicació entre els agents» i «els seus comandaments superiors que va suposar un alentiment de les comunicacions, la qual cosa va produir, encara més si cap, una ineficàcia en l’actuació,» per la qual cosa ha reclamat els Mossos que identifiquin a les persones i els mitjans fets servir en aquest operatiu.