Millo afirma que «tècnicament» no hi van haver càrregues l'1-O i sí gent «intentant impedir l'acció de la policia»

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha afirmat que «tècnicament» no hi van haver càrregues policials l'1 d'octubre. En una entrevista a El Món a RAC1, Millo ha defensat que hi van haver «accions per donar compliment a una ordre judicial que consistien en desallotjar per incauta material electoral i emportar-se'l» però que els agents es van trobar gent «intentant impedir l'acció de la policia judicial». «Jo no he vist cap imatge de cues de gent que anés a votar i policia picant, hem vist imatges de gent impedint l'acció de la policia i això produeix una situació de col·lisió», ha insistit. D'altra banda, ha dit que si es proposen candidats amb assumptes judicials es demostra «poca voluntat de facilitar les coses» i ha afegit que l'objectiu pot ser mantenir la «tensió» perquè l'independentisme no baixi.

Millo ha explicat que valorar si l'1-O hi van haver càrregues policials a les portes dels col·legis on la gent es va apropar per votar és una discussió tècnica. Segons el seu parer, i seguint aquest criteri, aquestes càrregues no es van produir ja que ha dit que una càrrega «és quan hi ha una acció en contra d'una acció violenta per part d'algú».

Ha recordat que l'1-O era un acte «prohibit pel jutge» i que tot i això, el Govern «enviava a la gent». Davant d'aquesta situació, ha afirmat que la policia havia de donar compliment a una ordre judicial i que es van trobar gent que intentava impedir-s'ho. «Allà es va produir una situació de conflicte i tots vam veure imatges que no ens van agradar», ha apuntat.

Millo s'ha referit també a la conversa que l'alcadessa de Barcelona, Ada Colau, i el regi Felip VI van mantenir abans dels sopar de gala amb motiu del Mobile World Congress (MWC). Millo ha afirmat que no podia revelar el contingut de la conversa però que aquesta li va semblar positiva. En aquest sentit, ha afirmat que els dos van donar el seu punt de vista i ha assegurat que allò que semblava que les relacions es «trencaven» per la no assistència de Colau al besamans no es correspon amb la realitat.

Segons Millo el que va fer Colau era un «gest polític de cara a la galeria» ja que tot i no anar al besamans sí que ho va fer al sopar i es va dirigir al monarca per parlar-hi. «Jo crec que això era positiu perquè no s'estaven trencant les coses», ha valorat.

El delegat del govern espanyol ha defensat que després del discurs de Felip VI el 3 d'octubre la «majoria» de la gent a Catalunya «va respirar fons» en veure que algú «garantia l'Estatut i la Constitució» i ha considerat que el nombre de persones a qui els hagués agradat sentir una cos diferent «no és majoritari».

Per últim, ha criticat que el president del Parlament, Roger Torrent, encara no hagi acceptat reunir-se amb ell, com ha afirmat que li ha demanat per carta. Millo ha considerat un «error» que Torrent decideixi no reunir-se amb ell fins que no es pugui reunir amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

A més, ha instat Torrent «a fer la seva feina que no ha fet encara» i que proposi un debat d'investidura amb un candidat «que compleixi els requisits legals». «Mentre no faci això quin sentit té reunir-se amb Rajoy?», s'ha preguntat.

Millo ha insistit en la necessitat que es constitueixi un govern que compleixi la legalitat vigent i ha dit que serà llavors quan culmini l'aplicació del 155. En aquest sentit, ha dit que el fet que es valori la possibilitat que Jordi Sánchez (JxCT) pugui ser candidat a al investidura «demostra poca voluntat de facilitar les coses» i ho ha relacionat amb potser la idea de mantenir una «tensió necessària» per evitar una baixada de l'independentisme. Si això passés, ha afiramt que «no es donarien les mesures» per finalitzar amb l'aplicació del 155. Per això, ha reclamat a JxCAT i ERC que proposin un candidat «lliure de tota causa judicial».