La Mesa admet a tràmit les esmenes de la CUP a la resolució de JxCat pel reconeixement de Puigdemont

La Mesa del Parlament ha admès a tràmit les esmenes de la CUP a la proposta de resolució de JxCat sobre el reconeixement de Carles Puigdemont i la recuperació del Govern. Cs i PSC s’hi ha oposat i han votat en contra de la decisió, però la majoria de JxCat i ERC ha fet que les esmenes dels anticapitalistes es tramitin amb normalitat. Durant el debat intern, els lletrats han fet constar que calia tenir en compte que a la passada legislatura hi va haver sentències i advertiments del Tribunal Constitucional, que algunes de les esmenes de la CUP podien ser contràries a la Constitució, i que acceptar la seva tramitació podia considerar-se contrari als avisos de l’alt tribunal. Tot i això, els advertiments que el TC va fer en el seu moment anaven dirigits als anteriors membres de la Mesa i, per tant, els nous membres independentistes de l’òrgan no es consideren formalment avisats per res que els impedeixi tramitar les esmenes.

Des de Ciutadans i el PSC, el vicepresident segon del Parlament, José María Espejo-Saavedra, i el secretari segon, David Pérez, han volgut deixar clar a la reunió de la Mesa la seva total oposició a la tramitació de les esmenes, per considerar-les contràries a la carta magna i que acceptar-les entra en conflicte amb les instruccions del TC. És per això que ja han anunciat que demanaran la reconsideració de l’admissió a tràmit, cosa que provocarà que la Mesa i la Junta es tornin a reunir dijous al matí, abans de la celebració del ple que ha de votar les resolucions.

Des del sector independentista de la Mesa mantenen que les esmenes es poden tramitar i que cal prioritzar que al Parlament es pugui plantejar tot. «La Mesa no és un òrgan censor ni de control del TC. Té el deure de protegir el dret a la iniciativa política de tots els diputats», assegura un dels membres sobiranistes de la Mesa. A més, adverteixen que algunes d’aquestes esmenes de la CUP ni tan sols arribaran a votar-se perquè JxCat no les acceptarà, i altres poden ser transaccionades entre els independentistes, cosa que modificaria els textos. De la mateixa manera, avisen que la Mesa mai s’ha reunit ni se l’ha requerit perquè admeti o rebutgi transaccions i que, per tant, molt probablement no ho faria ara tampoc si Cs, PSC o PPC demanen que la Mesa es pronunciï sobre possibles transaccions.

A la reunió de la Mesa també han assistit –tot i no tenir vot- la CUP, que ha defensat la tramitació de totes les seves esmenes, i Catalunya en Comú-Podem, que ha recordat que són partidaris de poder establir qualsevol debat però ha demanat als membres de la Mesa que fossin conscients de les advertències dels lletrats. El PPC no ha enviat a cap dels seus diputats, tot i haver-se queixat en diverses ocasions que el president, Roger Torrent, els havia promès poder participar de les reunions de la Mesa sense dret a vot i fins ara no els convidava.

La literalitat de les esmenes

Les esmenes entrades per la CUP i ara acceptades a tràmit poden provocar que, si arriben al ple, s’hagi de votar un text que reconeix la proclamació de la independència i que reivindica «la República catalana» i no parla de «l’autogovern». Per exemple, en la més arriscada de les esmenes, la CUP proposa que es voti que el bloqueig de la política catalana actual està «motivat pel cop d'Estat del 27 d'octubre del 2017, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola i la repressió sobre el moviment republicà i democràtic». A més, també es demana engegar un debat sobre el futur de la situació «respectant i aplicant el mandat democràtic del Referèndum de I'1 d'octubre del 2017, les reivindicacions socials expressades massivament en les vagues generals dels dies 3 d'Octubre i 8 de novembre i la posterior proclamació de la República del dia 27 d'octubre del 2017 per part del Parlament de Catalunya».

La CUP també planteja en una altra esmena que es canviï la reflexió sobre la necessitat de recuperar «l’autogovern» de Catalunya que fa JxCat a la seva proposició, per un text que diu que «l'autodeterminació de Catalunya és l'encarnació d'una llarga aspiració i alhora una eina de la que ens dotem els catalans per la construcció d'una societat més justa, més lliure i més democràtica». En una altra de les esmenes, els anticapitalistes plantegen la «urgència d’establir un Govern efectiu a partir d'una presidència elegida sobiranament pel Parlament per encarar el restabliment de la República de Catalunya actualment intervinguda».