Marta Rovira diposita la fiança de 60.000 euros imposada pel jutge Llarena
El jutge va justificar la imposició de la fiança pel fet que tenia «una responsabilitat política de més nivell»
Marta Rovira diposita la fiança de 60.000 euros imposada pel jutge Llarena
La defensa de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha acreditat davant el Tribunal Suprem el dipòsit dels 60.000 euros de fiança que el magistrat Pablo Llarena li va imposar el passat 19 de febrer, després de la seva declaració com a investigada per delictes de rebel·lió i sedició. Rovira disposava d’un termini de deu dies a partir del 21 de febrer, que és quan el jutge va signar la interlocutòria per al dipòsit de la fiança. Els diners surten de la caixa de solidaritat de l'ANC i Òmnium, que ja ha servit també per pagar altres fiances imposades per la justícia espanyola.
El jutge va justificar la imposició de la fiança pel fet que tenia «una responsabilitat política de més nivell no només al sí del partit sobiranista d’ERC o del Grup Parlamentari Junts pel Sí». «La importància política de la seva figura resulta plenament coherent amb el fet que la investigada tingués una funció decisòria en la concepció i en l’execució d’un procés sobiranista que va ser el centre de l’activitat política durant la legislatura, tal i com se li atribueix al document Enfocats intervingut en ocasió del registre practicat a l’habitatge de Jose Maria Jové».
També perquè «el risc de fugida no s’esvaeix de manera absoluta» i perquè hi ha elements que «poden propiciar» el retorn dels partits independentistes a la lògica del procés, així com el fet que alguns dels documents intervinguts apuntin que els investigats tenien intenció de «perseverar en els seus plans d’actuació».
En una interlocutòria de 10 pàgines Llarena assenyalava que Rovira i la resta d’investigats haurien participat d’una «iniciativa política compartida per diversos partits, el govern de la Generalitat el Parlament i altres institucions de la mateixa Comunitat» per «declarar unilateralment la independència de Catalunya i segregar aquesta Comunitat Autònoma de la resta de l’Estat».
Aquest pla, segons el jutge, passava per «l’aprovació parlamentària de diverses normes i resolucions orientades a aquella finalitat» i que anirien «en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional». Segons el jutge, la celebració del referèndum era un «element indispensable» per a la declaració unilateral d’independència.