Puigdemont fa un pas al costat 'provisional' i proposa a Sánchez com a candidat a la presidència

Carles Puigdemont ha renunciat «provisionalment» aquest dijous al vespre a la presidència de la Generalitat i a ser candidat a la reelecció al Parlament. Ho ha anunciat en un discurs retransmès per les xarxes socials i gravat a Brussel·les, on roman des del novembre passat. Puigdemont, a més, ha obert «una nova etapa» en proposar que sigui Jordi Sánchez, president del grup de JxCat, qui sigui el candidat a la investidura tot i ser a la presó de Soto del Real. Al seu discurs, també ha avançat que aquest mateix dijous un grup d’advocats internacionals ha denunciat en nom seu a l’Estat davant el comitè de drets humans de les Nacions Unides per violar drets civils i polítics». Per últim, ha deixat clar que no es retira i ha confirmat que s'establirà un Consell de la República a Brussel·les per «liderar el camí cap a la independència efectiva».

JxCat no tornarà a presentar el nom de Carles Puigdemont com a candidat per a la investidura. El propi president cessat ha demanat que no sigui així. Amb un discurs de més de 13 minuts gravat a Brussel·les, ha explicat que aquest mateix dijous ha demanat al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent que «provisionalment retiri» la seva candidatura a ser investit president de la Generalitat. «Li he demanat que s’iniciï el més ràpidament possible la ronda de contactes amb els diferents grups parlamentaris per procedir a l’elecció d’un nou candidat», ha dit, tot afegint que Junts per Catalunya «proposarà el diputat Jordi Sánchez». «En Jordi és el número 2 de la nostra llista, representa com ningú els valors de JxCat i és un home de pau injustament tancat en una presó espanyola», ha comentat.

Puigdemont ha justificat el seu pas explicant que «ateses les circumstàncies, aquesta és la manera perquè es pugui acordar un nou Govern el més ràpid possible, d’acord amb la voluntat del poble de Catalunya». «Sé que el camí que tenim al davant és llarg i ple de dificultats. Però al final de camí hi ha, sense cap mena de dubte, la victòria dels catalans i catalanes: és a dir, la victòria de la seva decisió, i que tothom haurà de respectar. Ara Madrid no hi tindrà cap excusa per continuar la seva política d’ocupació. No hi haurà cap excusa perquè Madrid ignori la nostra veu, o que no accepti les nostres decisions, o que imposi una visió colonialista sobre el nostre futur», ha assegurat.

Per a Puigdemont, la seva decisió «no garanteix completament la restauració de l’autonomia», però «donarà la llibertat de poder emprendre la propera fase del camí cap a la independència i el desplegament de la república catalana des d’espais més lliures i democràtics que l’actual Estat espanyol i l’actual sistema institucional sota llibertat vigilada».

I és que el discurs de Puigdemont ha tingut en l’actitud de l’Estat un dels seus principals eixos de crítica. Tant és així que, a més, ha avançat que un equip d’advocats internacionals ha presentat en nom seu «una demanda contra l’Estat espanyol davant del Comitè dels Drets Humans de Nacions Unides, per violació de la Declaració Universal dels Drets Humans i la Carta dels Drets Civils i Polítics». «Aquests instruments reconeixen expressament el dret a l’autodeterminació, i més específicament, garanteixen el dret a l’opinió i a la participació polítiques. No s’ha declarat formalment cap estat d’emergència a Espanya que pogués justificar la suspensió d’aquests drets; res no fa justificable la col·lecció d’abusos que ha comès l’Estat tot aquest temps. I ha arribat l’hora de passar a l’acció perquè aquests abusos no quedin impunes», ha argumentat per justificar la denúncia a l’Estat espanyol.

Però malgrat aquestes decisions preses a Brussel·les, Puigdemont ha volgut remarcar que no té cap intenció de rendir-se. «No claudicarem davant l'actuació il·legítima dels que han perdut a les urnes ni davant l'arbitrarietat dels qui estan disposats a pagar el preu d'abandonar l'Estat de dret i la justícia per defensar la unitat de la pàtria. Tinc plena confiança que guanyarem, i que un dia, espero que ben aviat, pugui retornar a Catalunya com a un home lliure i que les nostres institucions tinguin també la llibertat de poder investir president el candidat o candidata que la majoria consideri».

En aquest sentit, tampoc vol retirar-se ni abandonar la primera línia política. I és per això que ha confirmat els plans que té per establir a Brussel·les una estructura que vetlli per la República i que, a més, suposi el pas ferm dels independentistes per solucionar el conflicte amb l’Estat. «L’única sortida a un conflicte polític és la política. Ens toca a nosaltres, una vegada més, posar política allà on els altres posen violència policial, judicial i econòmica. Ens toca a nosaltres trobar la manera de continuar defensant i promovent els valors de la República, de defensar els nostres drets democràtics, de denunciar i perseguir els abusos comesos per l’Estat espanyol, i fer-ho per ta que arribi a tot el món. Que el món conegui millor els abusos d’un règim que posa el seu cap d’Estat al front de l’estratègia d’anar a per els catalans, l’inefable i inoblidable ‘a por ellos’», ha sentenciat.

Així, ha explicat que, després de la resolució aprovada pel Parlament , ha decidit anunciar «les decisions que permetran complir efectivament el mandat de l’1 d’octubre». «Són decisions que permeten el manteniment i, de fet, el reforçament del camí per una república d’homes i dones lliures, no súbdits, de ciutadans esperançats i sense por. I que fan possible la restitució de les nostres institucions als nostres ciutadans des de la premissa que Madrid faria bé de no oblidar: no ens rendirem, no abandonarem, no renunciarem mentre els arguments siguin la violència, la imposició, la por, la violació de drets fonamentals», ha etzibat enmig del seu discurs.

En aquest sentit, ha «ratificat» la seva voluntat de «mantenir la legitimitat de la república votada pels ciutadans l'1 d'octubre i ratificada pel Parlament el dia 27, i treballar, mentre pugui gaudir de llibertat, per fer-la possible». Per intentar-ho, ha confirmat que en els propers dies convocarà els diputats del Parlament «a una reunió solemne per poder impulsar la nova etapa i establir el Consell per la República perquè lideri el camí cap a la independència efectiva i s’adreci a l’interior i a l’exterior del país». «Es tracta d’un Consell en estreta col·laboració amb el govern de l’interior i amb els debats, mobilitzacions i participació de la societat catalana per tal de culminar el procés constituent, element indispensable per fixar els valors republicans en la base del nou país».

Des d’aquest organisme, Puigdemont pretén «organitzar la defensa dels drets i la internacionalització del nou cas dels catalans, convençuts que només a través d’un procés de mediació i negociació internacional serà possible fer respectar els drets que l’Estat espanyol nega de manera violenta als catalans». «S’obre un nou temps en què defensarem activament els nostres drets, que emprendren una ofensiva política i jurídica internacional perquè l’Estat espanyol no pugui continuar trepitjant els nostres drets col·lectius i individuals», ha conclòs Puigdemont.