La defensa de Sànchez demana al Suprem i al TC la seva llibertat o que li permetin assistir al ple d'investidura

La defensa de Jordi Sànchez ha presentat aquest dimarts dos escrits davant el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional on demana que sigui alliberat o bé que se li permeti sortir de la presó per assistir al ple d'investidura. En els escrit, el seu advocat, Jordi Pina, situa el ple d'investidura en el 12 de març, tot i que el president del Parlament, Roger Torrent, no ha fet pública encara la data. Torrent va signar dilluns l'acord que proposa Sànchez com a candidat. En els escrits, ell lletrat reitera que s'han de garantir els drets polítics del candidat i dels seus votants i també argumenta que no deixar-lo assistir al ple suposaria alterar el normal funcionament de les institucions catalanes. A més, cita el precedent del 'Cas Yoldi', quan a la dècada dels 80 l'Audiència de Pamplona va donar permís a un pres preventiu d'ETA –Juan Carlos Yoldi- perquè assistís al ple d'investidura ja que havia estat designat candidat per Herri Batasuna. Considera que va ser una decisió «valenta» i que el tribunal va emparar els drets fonamentals d'un ciutadà «tot i la gravetat de les imputacions» que pesaven sobre ell.

Després que Roger Torrent fes oficial dilluns la candidatura de Sànchez a president de la Generalitat, la seva defensa ha mogut peça. Amb data 6 de març, ja ha presentat davant del jutge instructor del Tribunal Suprem i també al Tribunal Constitucional dos escrits on demana que se li revoqui la presó incondicional i pugui sortir en llibertat, o bé que se'l deixi assistir al ple d'investidura.

A més, en l'escrit, l'advocat avança la data del ple d'investidura, que situa en el proper 12 de març. Fins ara, el president del Parlament no l'havia fet pública, i ha estat el lletrat de Sànchez que l'ha desvetllat a través dels escrits presentats als tribunals.

Els arguments

En l'escrit presentat al Suprem –de 18 pàgines- l'advocat demana a Pablo Llarena que alliberi Sànchez i diu que és la manera «més adequada» de garantir no només el respecte a la presumpció d'innocència, sinó també els seus drets polítics i els d'aquells que el van votar. A més, apunta que també serviria per «preservar el normal funcionament» de les institucions catalanes i la «plena legitimitat democràtica» del futur executiu català.

El lletrat apunta que tant en les declaracions davant del jutge com també a través dels seus actes, Sànchez ha demostrat «la voluntat real d'actuar políticament de manera sempre pacífica i respectuosa amb la legislació vigent». Afegeix que demanar ara la llibertat perquè sigui president significa una «mostra evident» de la voluntat del candidat i de tot el seu grup parlamentari de «respectar les decisions del TC tot i que no es comparteixi el seu contingut».

En l'escrit, es remarca també la diferència de criteri que, segons l'advocat de Sànchez, existeix vers el seu representat ja que hi ha d'altres imputats a la mateixa causa que també són diputats però que estan en llibertat provisional després de pagar una fiança (el cas més recent, el de la republicana Marta Rovira).

Pina també fa referència a una de les novetats processals de la setmana passada, quan el jutge va decidir declarar complexa la causa. Un fet que permet allargar la instrucció fins a 18 mesos. En aquest cas, l'advocat entén que és «aconsellable» moderar les mesures cautelars actuals perquè la instrucció no serà breu i així «s'eviten greus prejudicis en els seus drets fonamentals».

Precedent: el 'Cas Yoldi'

En cas que el jutge no respongui l'escrit decretant llibertat per a Sànchez, l'advocat demana, de manera subsidiària, que li permetin assistir al ple del 12 de març. El lletrat de la defensa apunta a un cas anterior que va tenir lloc als anys 80 quan l'Audiència de Pamplona va donar permís a un pres preventiu d'ETA –Juan Carlos Yoldi- perquè assistís al ple d'investidura ja que havia estat designat candidat per Herri Batasuna.

L'advocat valora «la valentia» d'aquells magistrats i diu que és un precedent que «cal tenir en compte» ja que és un «exemple d'independència i coratge judicial» ja que la decisió es va prendre amb opinions en contra. Apunta, a més, que ara es viu també una situació política «convulsa» però sense violència ni terrorisme, com sí passava en l'època d'ETA.

En l'escrit, avança que si el jutge es nega a donar-li el permís això situaria l'Estat davant el «risc» d'una futura condemna per part del Tribunal Europeu de Drets Humans. I també diu a Llarena que no han de tenir «transcendència» a l'hora de resoldre l'escrit les «limitacions» amb les que el candidat pugui trobar-se a l'hora d'exercir el càrrec de president.

Sobre el risc que la seva sortida pugui alterar l'ordre públic, el lletrat sosté el contrari i diu que no hi ha raons «sòlides» que demostrin que mantenir-lo a la presó sigui una garantia més adequada per preservar l'ordre públic que accedir a donar-li permís.

Escrit al TC

En un escrit molt més breu, de només quatre pàgines, el lletrat de la defensa també sol·licita la posada en llibertat de Sànchez i que resolgui la petició abans del 12 de març, dia del ple d'investidura. El passat 5 de febrer, el TC va admetre a tràmit els recursos d'empara per vulneració de drets fonamentals presentats per Sànchez i Cuixart el passat 22 de novembre, quan la seva causa encara era a l'Audiència Nacional.

L'advocat diu que la Fiscalia no ha presentat al·legacions en el termini estimat i a més fa referència al cas Blanquerna, on el TC va suspendre l'entrada a la presó dels condemnats. Considera, a més, que no deixar-lo assistir al ple suposaria una «greu alteració sense precedents» en el règim constitucional vigent ja que la voluntat expressada a les urnes no es podria portar a terme. Al·lega també que suposaria un «dany greu per a la credibilitat nacional i internacional» de l'ordenament constitucional.