Nou intent per Sànchez i Forn per defensar al Suprem poder sortir en llibertat
El magistrat que redactarà la interlocutòria de Sànchez és Francisco Monterde, a qui la defensa del candidat va intentar recusar
El número 2 de JxCat i candidat a president, Jordi Sànchez, i el conseller destituït Joaquim Forn sortiran aquest dimarts de la presó per assistir presencialment a una vista davant la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem, formada per tres magistrats. Forn està citat a les 10 hores i Sànchez a les 10.30 hores i, si els magistrats ho autoritzen, podran intervenir al final. Durant les sessions s'analitzaran dos recursos presentats per les seves defenses contra interlocutòries dictades al febrer, quan el jutge Llarena va denegar-los la llibertat argumentant que existia risc de reiteració delictiva. Per tant, en el cas de Sànchez, la vista no s'ha fixat per estudiar el recurs d'apel·lació presentat fa dues setmanes per aconseguir el permís per anar al ple d'investidura. Aquest recurs s'està tramitant en aquesta mateixa sala, que encara no s'ha pronunciat. Després de la vista, el magistrat encarregat de redactar la interlocutòria de Sànchez serà Francisco Monterde, el mateix que la defensa del candidat va intentar recusar.
La sala d'apel·lacions -formada pels magistrats Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde- és l'encarregada d'estudiar dos recursos presentats per les defenses de Jordi Sànchez i Joaquim Forn. Són recursos que es van presentar contra la decisió del jutge Llarena que, al febrer, va denegar-los sortir en llibertat. En el cas de Forn, és un recurs per una interlocutòria del 2 de febrer i en el cas de Sànchez per una decisió de Llarena del passat 6 de febrer.
Tots dos sortiran de la presó i la Guàrdia Civil els traslladarà fins a la seu del Tribunal Suprem per assistir a la vista. Forn està empresonat a Estremera des del 2 de novembre i Sànchez a Soto del Real des del 16 d'octubre. A les portes del suprem, faran costat a Sànchez i Forn el portaveu de JxCat, Eduard Pujol i Antoni Morral, que va entrar a formar part del grup parlamentari després de la renúncia de Forn.
En aquest tipus de compareixences, prenen la paraula la Fiscalia, l'advocacia de l'Estat, l'acusació popular (en aquest cas exercida per VOX) i també l'advocat del recurrent. No és necessari que els investigats assisteixin a la sessió tot i que hi poden ser si així ho sol·liciten, com ha passat en aquest cas. A més, també poden estar-hi presents els lletrats d'altres investigats en la mateixa causa.
Per part de VOX, ja han avançat que defensaran que es mantingui la presó provisional per a tots dos perquè consideren que no hi ha circumstàncies noves que modifiquin les raons per les quals es va decretar la seva entrada a presó. En concret, apunten que en el cas de Forn va tenir «un paper rellevant» en el «control polític» dels Mossos l'1-O.
L'antecedent de la vista de Junqueras
La vista que se celebrarà aquest dimarts és pràcticament igual a la que es va fer davant la mateixa sala d'apel·lacions el 4 de gener, sol·licitada per la defensa d'Oriol Junqueras. En aquell cas, el vicepresident destituït també va assistir-hi personalment i, a més, va poder intervenir al final prèvia autorització dels magistrats. Està per veure, doncs, Sànchez i Forn també podran prendre la paraula per fer una al·legació final.
Com va passar llavors, els magistrats no tenen perquè prendre una decisió el mateix dia de la vista. En el cas de Junqueras, van reprendre la deliberació l'endemà i van decidir, finalment, mantenir el vicepresident destituït a la presó.
Vistes per recursos pendents del febrer
El primer que està citat és Joaquim Forn, a les 10 hores del matí. Posteriorment, a les 10.30 hores, s'ha fixat la vista per al recurs de Jordi Sànchez. En el cas del conseller d'Interior destituït, la sala ha designat ponent el magistrat Miguel Colmenero. Es tracta d'una vista per estudiar un recurs d'apel·lació presentat per la seva defensa contra una interlocutòria del jutge instructor Pablo Llarena del 2 de febrer, on li denegava la llibertat considerant que persistia el risc de reiteració delictiva tot i haver renunciat a l'acta de diputat.
Posteriorment, la defensa de Forn ha fet nous passos per demanar al Suprem que alliberi el seu client. El darrer, fa quinze dies, quan va presentar un nou escrit –aquest cop davant de Llarena i no de la sala d'apel·lacions- on insistia en els arguments expressats fins ara i donava especial importància a les declaracions de les setmanes anteriors de comandaments dels Mossos. En aquest escrit –encara pendent de resoldre- també esgrimia motius personals per sortir de la presó, com és el fet que en unes proves rutinàries a la presó d'Estremera havia donat positiu en una prova de tuberculina.
La vista arriba quan sobre la taula del jutge Llarena encara té pendent de resoldre aquest escrit de llibertat. Previsiblement, el jutge instructor es vol esperar a conèixer el criteri de la sala abans de dictar una interlocutòria.
No s'estudia donar permís a Sànchez per al ple
En el cas de Sànchez, assisteix davant la sala també per un recurs presentat pel seu advocat contra una interlocutòria del jutge Llarena de 6 de febrer. Per tant, la vista no es fa arran del recurs d'apel·lació presentat fa dues setmanes contra la decisió del jutge instructor de denegar-li el permís per anar al ple d'investidura. Aquest recurs encara s'està tramitant.
El ponent designat per redactar la interlocutòria de la vista de dimarts és Francisco Monterde. Precisament, la defensa de Sànchez va intentar recusar aquest magistrat a principis de febrer. Va presentar un escrit al Suprem on al·legava que Monterde és vicepresident i membre del Comitè Executiu de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), que ha destacat per emetre des de les xarxes socials «nombrosos missatges que no només denoten un cert rebuig cap a la ideologia política que defensa Sànchez i altres encausats a les diligències, sinó que acrediten també evidents prejudicis respecte a la responsabilitat de Sànchez a propòsit dels fets que són objecte del present procediment». El Tribunal Suprem no va admetre a tràmit la recusació.