El Suprem nega que hi hagi presos polítics sinó «polítics empresonats per delictes gravíssims de rebel·lió i sedició»
Els magistrats diuen que la defensa de Forn no ha «documentat» la malaltia que pateix i carreguen contra la Fiscalia
El Suprem no decidirà aquest dimarts sobre els recursos de Sànchez i Forn per sortir en llibertat
La resolució de la sala d'apel·lacions del Suprem que manté a la presó Jordi Sànchez i Joaquim Forn nega l'existència de presos polítics a la causa. En paraules dels magistrats, cal parlar de «polítics presos per haver comès indiciàriament delictes gravíssims de rebel·lió i sedició». Una afirmació també va fer el ministre de Justícia, Rafael Catalá, just l'endemà de l'empresonament de Sànchez i Cuixart. A la resolució, a més, apunten que tant Forn com Sànchez són «icones» i «referents» de l'independentisme i que, si surten en llibertat, poden tornar a reiterar. De Forn, asseguren que no ha abandonat «definitivament» la voluntat «d'enfrontament directe amb l'Estat». A més, carreguen contra la Fiscalia per canviar de criteri i defensar que no existia risc de reiteració « no acompanyar-ho de cap argument». Al·leguen també que la defensa «no ha acreditat» la malaltia que pateix (ha donat positiu en el test de la tuberculina).
La sala tenia sobre la taula dos recursos de les defenses de Sànchez i Forn per revisar decisions que el jutge Llarena havia pres al febrer, quan va mantenir-los a la presó. Ara, la sala d'apel·lacions ha avalat la decisió de Llarena i conclou que tots dos han de continuar entre reixes. En el cas de Forn, ho fa escoltant el criteri de VOX. Pel que fa a Sànchez, tant acusació popular com Fiscalia havien demanat que es mantingués la mesura cautelar de presó preventiva.
Novament, el criteri és el de risc de reiteració delictiva, tot i que Forn hagi abandonat la política i Sànchez anunciés dimarts que té la intenció de fer-ho (ja ha renunciat a ser candidat a la presidència).
A les interlocutòries, a més, els tres magistrats neguen que hi hagi presos polítics a la causa oberta per rebel·lió i argumenten que són «polítics empresonats per cometre indiciàriament delictes gravíssims». A més, insisteixen que els fets es van produir amb violència i reconeixen que és un element «absolutament imprescindible per consumar els seus propòsits».