Llarena envia a la presó Turull, Romeva, Rull, Forcadell i Bassa

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decretat presó incondicional per a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell per risc de reiteració delictiva i per risc de fugida. Tots cinc han comparegut aquest divendres al tribunal després que el jutge els cités per revisar la seva situació personal. Tant la Fiscalia com VOX (acusació popular) havien sol·licitat que tots entressin a la presó i el jutge ha seguit el mateix criteri. El jutge també havia citat Marta Rovira, que no ha comparegut i ha anunciat a través d'una carta que opta per marxar a l'estranger.

Finalment, i després d'un recés, ha comunicat la decisió a les parts aquesta tarda. El magistrat s'ha alineat amb la Fiscalia i VOX i ha decidit que es donen elements suficient per decretar la seva entrada a la presó.

Aquest mateix divendres, Llarena els ha processat per rebel·lió i malversació (menys Forcadell, que només per rebel·lió). Amb la decisió del jutge instructor, ja són nou els empresonats per la causa del procés. A banda dels empresonats, cal sumar-hi els que estan a l'estranger: Carles Puigdemont, Antoni Comin, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i ara també Marta Rovira. No obstant, en la interlocutòria de presó, Llarena no es pronuncia sobre la petició de VOX i la fiscalia de reactivar les odres internacionals de detenció contra els fugats. L'empresonament de Jordi Turull -candidat a la presidència- complica la segona sessió del ple d'investidura prevista per dissabte.

Indicis «racionals i ferms»

El jutge considera que, un cop té pràcticament enllestida la instrucció, hi ha un «risc greu» de fugida i de reiteració delictiva ja que s'enfronten a un judici per rebel·lió. Un delicte que pot arribar als 30 anys de presó.

Llarena ha comunicat aquest mateix divendres la interlocutòria on processa 25 dels 28 investigats (13 per rebel·lió). A partir d'aquest nou moment processal, el jutge creu que allò que al principi de la investigació «eren sospites» ara ja són «indicis racionals i ferms de la possible perpetració d'uns fets». Creu també que queda acreditada la participació dels processats en tots ells i desconfia de les seves declaracions. «No s'aprecia en la seva esfera psicològica interna un element potent que permeti apreciar que el respecte a les decisions de l'instructor sigui permanent», ha manifestat.

Segons la interlocutòria de Llarena, els cinc processats han expressat que la seva compareixença significa que no volen fugir i que la seva situació personal no pot dependre de la fuga d'altres encausats. El magistrat es mostra d'acord amb aquesta postura, però diu que no pot saber la voluntat futura dels encausats. Per això, es guia pel fet que les sospites ja són sòlids indicis de delicte, segons ell, i que la imputació «no és precipitada» i apunta cap a una «excepcional rellevància penal» i una pena «d'inqüestionable rigor».

Això porta a veure's incrementat el risc de fuga, diu Llarena, risc que augmenta per dos factors més, segons ell. El primer és que els processats han mostrat una «clara insurrecció a les decisions judicials» durant el procés sobiranista dels últims anys. segons els processats, tenien legitimació per desobeir els tribunals i aquest divendres han reiterat al jutge que no han comès cap delicte. «No s'aprecia en la seva esfera psicològica interna un element potent que permeti apreciar que el respecte a les decisions d'aquest instructor sigui permanent, ni per la seva consideració general al paper de la justícia, ni perquè acceptin la presumpta il·legalitat de la conducta que determina la restricció dels seus drets», conclou. De fet, diu que l'acatament a la decisió del tribunal es produirà «mentre la seva voluntat no canviï», diu Llarena, recordant que Rovira va comparèixer al febrer i avui ha marxat del país. A més, diu que la pèrdua de la fiança dipositada «no suposaria un gravamen pel seu propi patrimoni, ja que procedeix d'una solidaritat col·lectiva».

Com a segon factor que incrementa el risc de fuga, Llarena diu que les motivacions que els van portar a cometre els delictes investigats «són compartides per un ampli col·lectiu que se solidaritza amb la seva causa», i aquest col·lectiu «compta amb estructures associatives organitzades, assessorament legal especialitzat, rellevants recursos econòmics derivats de les aportacions dels seus associats, així com una carcassa internacional desenvolupat els últims anys per la defensa dels seus plantejaments i, per tant, en condicions de prestar un suport eficaç».

Sobre el risc de reiteració delictiva, diu que tot i que Bassa i Forcadell han renunciat als seus escons, «tots els processats han compartit la determinació d'aconseguir la independència». Així, considera que la renúncia no elimina la possibilitat de perseguir l'objectiu sense respectar les normes penals ni pugin col·laborar amb la causa des de «col·laboracions molt diverses i diferents a l'activitat parlamentària». De fet, recorda que altres investigats no són diputats, com els del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona.

Llarena també recorda que el Llibre Blanc de la transició nacional ja preveia reintentar l'objectiu un cop recuperades les institucions autonòmiques. Pel magistrat, alguns investigats no han abandonat la intenció de «retornar a l'anormal funcionament de les institucions». De fet, recorda que Forcadell va col·laborar amb el procés des de fora de la cambra catalana quan era presidenta de l'ANC. «La mesura cautelar garanteix l'encertat retorn de l'autogovern», conclou.

Per últim, assegura que la limitació dels drets polítics com a diputats de Rull i Romeva, així com de ser elegit president Jordi Turull, és raonable tenint en compte la gravetat dels fets i la preservació d'altres drets.

Tornen a la presó

Tots ells ja havien passat per la presó (en el cas de Forcadell només una nit). De fet, tots tornen a les presons que ja coneixen: els homes a Estremera i les dones a Alcalà-Meco. Els consellers destituïts Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull van ingressar a la presó el 2 de novembre per ordre de la magistrada de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela. Posteriorment, quan la causa va passar a mans del Suprem, el jutge instructor Pablo Llarena els va citar a declarar (4 de desembre) i va decretar llibertat sota fiança de 100.000 euros per a tots quatre (i va mantenir empresonats Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els 'Jordis').

A banda dels consellers destituïts, l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, també va passar la nit del 9 de novembre a la presó d'Alcalá-Meco mentre reunia els diners de la fiança imposada, en aquest cas, pel mateix jutge Llarena (150.000 euros).

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, va ser la darrera en declarar al Suprem. Ho va fer el 19 de febrer i el jutge li va imposar una fiança de 60.000 euros i l'obligació de comparèixer cada quinze dies al jutjat. Aquest divendres, però, ha decidit no comparèixer i ha comunicat a través d'una carta que marxava a l'estranger.

Complicacions del ple

En el cas de Turull, la seva entrada a la presó complica el ple d'investidura previst per dissabte. Turull és oficialment el candidat i, després del primer intent fallit, havia de sotmetre's a una segona votació 48 hores després.