Marta Rovira anuncia en una carta que marxa «a l'exili» i no acudirà al Suprem

La secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, ha anunciat en una carta que no acudirà aquest divendres al Tribunal Suprem i que ha emprés «el camí de l’exili». La republicana deixa així escrita la seva intenció de deixar Catalunya i l’Estat, sense concretar on marxa. Rovira assegura que amb aquest «exili» podrà «recuperar la seva veu política» i diu que és «l’única forma d’alçar-se contra el Govern del PP». A més, apel·lant també a la seva condició de mare, comenta que només marxant podrà exercir aquest paper amb la seva filla. A la carta, per últim, demana que «la rancúnia no s'apoderi» dels independentistes i que no hi hagi «ressentiment».

Marta Rovira ha decidit seguir el camí de Carles Puigdemont, Antoni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Anna Gabriel. Aquest dijous no va intervenir al ple d’investidura de Jordi Turull, i després anunciava que renunciava a la seva acta de diputada. El que molts no s’imaginaven és que havia decidit marxar de Catalunya i de l’Estat per «exiliar-se» i no es presentaria davant el jutge Pablo Llarena, que l’havia citat al Tribunal Suprem.

En una carta que ha deixat en un sobre als seus companys d’ERC i que s’ha fet pública aquest divendres, Rovira explica que decideix «emprendre un camí dur, un camí que, malauradament, tants d'altres que ens precedeixen han hagut d'agafar; el camí de l'exili». «No puc amagar la profunda tristor que sento d'allunyar-me de tanta gent que m'estimo -i que m'estimo molt. De tantes lluites compartides durant tants anys amb persones que els mou un únic objectiu: canviar la societat on viuen. Fer-la més justa. Persones dignes. Deixar de veure els paisatges que m'envolten des de la infantesa, de passejar per les ciutats on he viscut...», escriu amb presar per deixar Catalunya enrere.

I és que la pròpia republicana assegura sentir «tristor» en prendre la decisió. «Però molt més trist hauria sigut viure silenciada interiorment. Sentir la meva llibertat d'expressió censurada per uns tribunals que intimiden i que apliquen -descaradament- criteris polítics. Cada dia, cada hora sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia. Aquestes darreres setmanes he viscut dins d'una presó interna», escriu a la carta, recordant el periple judicial que la instrucció del cas de l’1-O l’ha fet passar.

Rovira admet que «l'exili serà un camí dur», però considera que aquesta és «l'única forma de recuperar la veu política». «És l'única forma que tinc d'alçar-me en contra del govern del PP, que persegueix tothom qui està a favor de votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el preestablert i l'establert. Un Govern que està disposat a saltar-se l'estat de dret i les llibertats civils per aconseguir els seus fins polítics», assegura la republicana a la carta que ha deixat.

Però no només de política parla Rovira per justificar la seva decisió. En una vessant més humana, recorda que té una filla, l’Agnès, i que això també l’ha ajudat a emprendre aquest nou camí. «Les mares sabeu com me l'estimo. I com de fort és el sentiment de donar-li tot el que li pugui donar. L'exili em permetrà fer-li de mare, i s'ho mereix. Molt», escriu.

Per últim, la dirigent d’ERC demana als independentistes que «no deixin que la rancúnia s'apoderi» d’ells. «L'anàlisi d'una realitat antidemocràtica i profundament injusta no ha de donar pas al ressentiment. Contra ningú. Contra res. Només des del respecte i de l'amor cap a tots els ciutadans i totes les opinions bastirem canvis radicals i profunds. Només des del treball conjunt aconseguirem una República per a tots», afirma. A més, citant al president del partit, Oriol Junqueras, els reclama que «siguin forts i es mantinguin units, i que persisteixin».

Rovira acaba la seva carta assegurant que marxant se sent capaç d’escriure «amb sinceritat i llibertat». «I és tal com ho podré fer des d'ara com a secretària general d'ERC, un partit que estimo, que ha donat tant al país i que encara ha de donar molt més. Visca la llibertat, la justícia, la igualtat i la fraternitat. Visca una República catalana per a tothom», conclou.

Contingut íntegre de la carta:

Avui emprenc un camí dur, un camí que, malauradament, tants d’altres que ens precedeixen han hagut d’agafar. El camí de l’exili. No puc amagar la profunda tristor que sento d’allunyar-me de tanta gent que m’estimo -i que m’estimo molt. De tantes lluites compartides durant tants anys amb persones que els mou un únic objectiu: canviar la societat on viuen. Fer-la més justa. Persones dignes. Deixar de veure els paisatges que m’envolten des de la infantesa, de passejar per les ciutats on he viscut... Sento tristor, però molt més trist hauria sigut viure silenciada interiorment. Sentir la meva llibertat d’expressió censurada per uns tribunals que intimiden i que apliquen -descaradament- criteris polítics. Cada dia, cada hora sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia. Aquestes darreres setmanes he viscut dins d’una presó interna. L’exili serà un camí dur, però és l’única forma que tinc de recuperar la meva veu política. És l’única forma que tinc d’alçar-me en contra del Govern del PP, que persegueix tothom qui està a favor de votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el prestablert i l’establert. Un Govern que està disposat a saltar-se l’estat de dret i les llibertats civils per aconseguir els seus fins polítics. Tinc una filla, l’Agnès. Les mares sabeu com me l’estimo. I com de fort és el sentiment de donar-li tot el que li pugui donar. L’exili em permetrà fer-li de mare, i s’ho mereix. Molt. Us vull dir una última cosa. No deixeu que la rancúnia s’apoderi de vosaltres. L’anàlisi d’una realitat anti-democràtica i profundament injusta no ha de donar pas al ressentiment. Contra ningú. Contra res. Només des del respecte i de l’amor cap a tots els ciutadans i totes les opinions bastirem canvis radicals i profunds. Només des del treball conjunt aconseguirem una República per a tots. Tal com diu l’Oriol, “En aquests dies que vindran, mantingueu-vos forts i units. Transformeu la indignació en coratge i perseverança. La ràbia, en amor. Penseu sempre en els altres. En el que hem de refer. Persistiu perquè jo persistiré. Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo”. I això és el que farem, Oriol. Us escric, ara sí, amb sinceritat i llibertat. I és tal com ho podré fer des d’ara com a secretària general d’ERC, un partit que estimo, que ha donat tant al país i que encara ha de donar molt més. Visca la llibertat, la justícia, la igualtat i la fraternitat. Visca una República catalana per a tothom! Marta Rovira Secretària general d’Esquerra Republicana