L'ONU admet a tràmit la demanda de Puigdemont per protegir els seus drets polítics
El Comitè de Drets Humans accepta la petició del president destituït però per ara no aplica mesures cautelars com en el cas de Sànchez
Puigdemont insta a «mantenir la posició» mirar el futur amb optimisme i «no recular en cap moment»
L'ONU ha admès a tràmit la demanda del president destituït, Carles Puigdemont, per protegir els seus drets polítics. El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, amb seu a Ginebra, ha acceptat la petició presentada per l'advocada internacional de Puigdemont, Rachel Lindon, que denunciava la vulneració dels seus drets a presentar-se a càrrecs públics (article 25 del Conveni de Drets Civils i Polítics), el seu dret a l'associació política (article 22) i el seu dret a l'expressió política pacífica (article 19). L'ONU ha acceptat la petició, similar a la presentada pels advocats de Jordi Sànchez, però a diferència del que va fer en el cas de l'expresident de l'ANC, el Comitè de Drets Humans no ha aplicat per ara mesures cautelars a Espanya. Ara, l'ONU ha escrit al govern espanyol perquè respongui sobre el cas de Puigdemont en un termini màxim de sis mesos. A més, el Comitè de Drets Humans ha demanat a l'advocada del president destituït que indiqui «quin tipus de remeis» vol exigir a l'Estat en cas que es conclogui que hi ha hagut una violació dels drets de Puigdemont.
En la seva demanda, l'advocada de Puigdemont assegura que Espanya «està violant les seves obligacions amb els tractats internacionals amb la imposició de restriccions desproporcionades i injustificades» en el drets polítics del líder de JxCat. La petició de Puigdemont argumenta que el president destituït té dret «a associar-se amb altres líders secessionistes i partits polítics per buscar l'objectiu comú de la independència de Catalunya», i té dret a «expressar pacíficament» el seu suport per un estat propi català.
La demanda també recorda que Puigdemont va ser destituït com a president de la Generalitat «pel seu rol de líder en el procés independentista català» però «va guanyar les eleccions» del 21-D i era el candidat del parlament per ser reelegit president. La demanda assegura, però, que «les autoritats espanyoles han frustrat la seva reelecció com a president, per tant passant per sobre de la voluntat democràticament expressada pel poble català» a través dels comicis.
Els advocats de Puigdemont expliquen a l'ONU que el líder independentista va ser «forçat a escollir» entre «retornar a Espanya i ser inevitablement objecte d'una detenció arbitrària que li impediria la participació política», «seguir com a president a l'exili, obstaculitzant l'habilitat del parlament a funcionar i permetent la continuació» del 155 o «quedant-se al marge, per permetre un candidat alternatiu».
«Tot i que mai ha estat condemnat per un crim o se li han retirat el seus drets polítics en un tribunal, els dret de Puigdemont a la participació política, l'expressió política i l'associació política s'han vulnerat», diu la demanda, que critica la voluntat de l'Estat de reprimir «l'oposició política i l'expressió de la dissidència».