Un jutge responsabilitza la cúpula dels Mossos del «naufragi» de l'operatiu de l'1-O

El Jutjat d’Instrucció número 3 de Cornellà de Llobregat ha derivat la seva investigació contra l'actuació dels Mossos d'Esquadra l'1-O cap a l'Audiència Nacional espanyola, que investiga el major Josep Lluís Trapero per sedició, com li ha demanat la fiscalia. En la interlocutòria, el jutge diu que poden existir indicis racionals contra vuit alts comandaments del cos, inclòs Trapero. El jutge els responsabilitza de l'autoria del document que marcava les 'pautes d'actuació' que havien de tenir els agents que hi havia a cada col·legi electoral i que, segons ell, no van ser efectives i van permetre les votacions. Citant la Guàrdia Civil, el jutge diu que el dispositiu sabien que «naufragaria».

El jutge, que estava de guàrdia el cap de setmana de la votació, va obrir d'ofici unes diligències d'investigació per l'actuació de la policia catalana. Va requerir fins a tres vegades els noms dels responsables del document, va demanar informes a la Guàrdia Civil i s'ha basat en les interlocutòries del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena i de la jutgessa Carmen Lamela, de l'Audiència Nacional, així com en les declaracions a l'Audiència Nacional del màxim coordinador de l'operatiu policial, el coronel Diego Pérez de los Cobos, i dels diversos comandaments dels Mossos, i declaracions públiques de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn.

Entre els càrrecs que el jutge assenyala hi ha el major Josep Lluís Trapero, els seus números 2 i 3, els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero, així com dos comissaris més, dos intendents i la cap de l'assessoria jurídica de la Direcció General de la Policia.

En el seu dur escrit, el jutge recrimina als Mossos que no activessin els agents antiavalots de la Brimo i les ARRO, que fins i tot els deixessin fer festa o permís, que només treballessin 7.000 agents dels 17.000 totals, quan en unes eleccions habituals treballen uns 12.000 agents. També creu que la policia catalana hauria d'haver impedit que la ciutadania entrés als col·legis electorals dies abans de la votació i que els haurien d'haver tancat i encerclat tot el cap de setmana.

Igualment, critica el dispositiu policial perquè els agents a peu de carrer a cada col·legi havien de passar molts filtres de comunicació per poder demanar ajuda. Així, considera que el dispositiu estava pensat per enviar dos agents de seguretat ciutadana a cadascun dels 2.259 col·legis electorals, en comptes d'intentar tancar els grans centres de votació. «Les pautes d'actuació previstes eren plenament dilatòries i tolerants amb la votació», afirma, i afegeix que «el disseny realitzat per la Prefectura dels Mossos es va dirigir directament i immediatament a evitar el compliment de l'ordre del TC i del TSJC, camuflant aquestes intencions sota l'aparença d'una preferent aplicació dels criteris de congruència, oportunitat, proporcionalitat, pau social i convivència».

De fet, el jutge retreu als Mossos que interpretin les ordres judicials en comptes de complir-les estrictament. «A la policia judicial li correspon complir les ordres dels jutges, no valorar-les», conclou.

Per últim, assegura que és sospitós que el document de pautes no anés signat per cap comandament en concret, sinó per la 'Prefectura', i que costés tant que li diguessin qui l'havia elaborat.

En la mateixa interlocutòria, el jutge arxiva la investigació contra unes agressions ocorregudes al barri de la Fontsanta.