JxCat manté l'aposta per Puigdemont o Sànchez i no busca per ara candidats alternatius
El grup vol esgotar les vies de la reforma de la llei de Presidència i el pronunciament de l'ONU, sense subordinar la investidura al procés judicial alemany del president destituït
No hi ha pla D. Almenys per ara. El grup de JxCat manté l'aposta per Carles Puigdemont o Jordi Sànchez i no busca de moment candidats alternatius, segons han assegurat a l'ACN diverses fonts consultades aquest dimarts. La formació independentista vol esgotar les vies de la reforma de la llei de Presidència per poder investir el seu líder -a distància-, així com el pronunciament de l'ONU, que va instar Espanya a prendre «les mesures necessàries» per garantir els «drets polítics» de Sànchez. A més, des del grup parlamentari que encapçala Elsa Artadi asseguren que la voluntat és la d'avançar de cara a un nou ple d'investidura, sense subordinar les negociacions parlamentàries al procés judicial de Puigdemont a Alemanya.
En les properes hores representants del grup tenen previst parlar amb Puigdemont -empresonat a Alemanya-, després d'haver-se reunit avui amb Jordi Turull i Josep Rull -tancats a Estremera-, per despatxar sobre la situació política. A més, JxCat reunirà els seus diputats aquest dijous a primera hora del matí, abans que comenci el ple que ha convocat el president de la cambra, Roger Torrent, per a les 10 hores. En aquesta trobada es valoraran les opcions per desbloquejar la investidura i evitar així la repetició d'eleccions, un escenari que no desitja ningú de JxCat. Serà, doncs, després d'haver consultat Puigdemont, Turull i Rull.
El grup independentista majoritari insisteix en la viabilitat d'investir els seus números u i dos, fins i tot el número quatre, i per ara rebutja parlar d'alternatives. Des d'alguns sectors s'ha posat damunt la taula el nom d'independents com Quim Torra -una figura que podria agradar a la CUP-, o el de dirigents amb carnet del PDeCAT, com Marta Madrenas o Marc Solsona. Sigui com sigui, JxCat insisteix que l'objectiu és no esgotar terminis i que el Govern ja funcioni a ple rendiment a mitjans de maig, com a tard. Si el 22 de maig no s'ha investit cap president, es dissoldrà el Parlament i es convocaran automàticament eleccions per a mitjans de juliol.
Llei de Presidència
Des de les files independentistes ningú no vol ni sentir a parlar d'eleccions. En aquesta línia, JxCat confia en investir un president el més aviat possible, i no arribar a mitjans de maig amb la incertesa a l'horitzó. La setmana passada Artadi ja va constatar que l'objectiu de JxCat és veure com es pot fer Puigdemont president però «de veritat», i no de manera simbòlica.
De fet, la reforma de la llei 13/2008 de la Presidència marca uns terminis que des del grup estudien a consciència, per si ha de ser la via definitiva. Si fos el cas, JxCat vol tenir engegat aquest camí a principis de maig com a tard. Cal recordar que el grup de PSC-Units va presentar el 27 de març un recurs davant del Consell de Garanties Estatuàries en contra de la reforma de la llei de Presidència, que va registrar en solitari JxCat. La reforma hauria de permetre investir Puigdemont a distància.
La via Sànchez
D'altra banda, JxCat també va demanar al Tribunal Constitucional -el 29 de març- que permeti a Sànchez presentar-se a president després de la resolució de l'ONU. De fet, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas va recorda al tribunal que encara no ha admès a tràmit el recurs d'empara contra la prohibició del jutge del Suprem Pablo Llarena d'un permís per anar al Parlament. El propi Sànchez asseverava, a través del seu advocat, Jordi Pina, que no descartava optar de nou a la investidura, després que el comitè de Drets Humans de l'ONU acceptés a tràmit una queixa de l'expresident de l'ANC i demanés «mesures cautelars».
Aval parlamentari
El Parlament va aprovar, el 28 de març, garantir que Puigdemont, Sànchez i Turull puguin exercir els seus «drets polítics», gràcies als vots a favor de JxCAT, CUP i ERC. Cs, PSC i PPC s'hi van oposar, mentre que CatECP va avalar exigir la llibertat dels presos, però va votar en contra del punt que incloïa la garantia de la investidura. Els textos expliciten que entre els drets a garantir hi ha d'haver el de «sotmetre a debat i votació plenària la seva candidatura per ser investit president», en referència als tres dirigents polítics, i reclamen el compliment de l'article 25 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, arran de les mesures cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans d'aquest organisme demanant a l'Estat que garanteixi els drets polítics de Sànchez.
Durant el debat parlamentari, JxCat ja va deixar clar que no renunciava a la investidura de Puigdemont, un escenari que la CUP va reclamar que es fes ja, i que ERC no va mencionar directament. De la seva banda, Cs, PSC i PPC van criticar l'actuació dels independentistes, mentre que CatECP va dir que la proposta podria suposar «tornar enrere».