Torrent torna a proposar Sànchez com a candidat sense fixar encara data per al ple d'investidura

El president del Parlament, Roger Torrent, ha tornat a proposar el número dos de JxCat, Jordi Sànchez, com a candidat a presidir la Generalitat. Torrent ha constatat que l'expresident de l'ANC és qui compta amb més suports, després d'haver consultat telefònicament els grups parlamentaris entre aquest divendres i dissabte, en la quarta ronda de consultes que fa aquesta legislatura. El president del Parlament, però, no ha convocat encara el ple d'investidura, que per tant no té data. Sànchez continua empresonat a Soto del Real, i JxCat preveu reclamar al jutge del Suprem Pablo Llarena que el deixi assistir a la sessió plenària. El mateix magistrat ja va negar aquesta petició el 9 de març, quan la defensa de Sànchez va demanar per primera vegada el permís per anar al ple. Llarena va argumentar que el pacte de JxCat i ERC «no rebutja impulsar la República amb efectivitat». Ara, però, JxCat confia en el pronunciament del Comitè de Drets Humans de l'ONU per fer efectiva la investidura de Sànchez.

Aquesta ha estat la quarta ronda de contactes de la legislatura que fa Torrent amb els grups parlamentaris, després de Carles Puigdemont, el propi Sànchez, i Jordi Turull. Cal recordar que la tercera ronda de consultes -la del 21 de març per Turull- ja la va fer telefònicament, un sistema que Torrent ha repetit ara per Sànchez. Els únics grups que han confirmat al president del Parlament que donaran suport a aquest candidat han estat JxCat i ERC. La CUP ja havia anunciat en roda de premsa ahir al matí que mantenen les seves quatre abstencions, ja que només preveuen donar suport a una hipotètica nova candidatura de Puigdemont. La resta, Cs, PSC, CatECP i PPC han fet saber a Torrent que no donaran suport al nom de Sànchez.

Així doncs, ara mateix el candidat de JxCat no comptaria amb prou vots per a ser investit, tampoc en segona volta. Sànchez necessita més vots afirmatius que negatius, però les abstencions de la CUP, i la negativa de Puigdemont i Toni Comín de deixar les actes de diputats farien que -si no hi ha cap canvi- la investidura decaigués per manca de suports. A més, cal tenir en compte si hi ha canvis en la delegació de vot de Puigdemont. La Mesa del Parlament li va acceptar aquest dret però mentre estava empresonat a Alemanya. Ara, ja en llibertat, caldrà veure si hi ha algun canvi. El govern espanyol ja va dir que estudia si recorre aquesta delegació de vot al Tribunal Constitucional.

D'altra banda, el portaveu adjunt de JxCat Eduard Pujol va afirmar ahir que cal esgotar l'oportunitat «excepcional» que brinda el Comitè de Drets Humans de l'ONU i intentar investir Sànchez: «Hi ha camí a recórrer», va asseverar. El propi Pujol va emplaçar Torrent a convocar una nova ronda de consultes amb els grups, pas previ a convocar el ple d'investidura de Sànchez.

El primer precedent

Sigui com sigui, la investidura de Sànchez està en mans de Llarena. Ara fa un mes, quan el propi candidat de JxCat s'havia de sotmetre a la investidura convocada pel 12 de març, el jutge del Suprem va argumentar -en una resolució de 26 pàgines- que denegava el permís i la llibertat a Sànchez, fent referència a l'acord de legislatura assolit per JxCAT i ERC. Segons afirmava aleshores, el pacte «no rebutja impulsar l'efectivitat de la república secessionista».

Això, sumat al fet que -segons Llarena- Sànchez s'ha negat a reconèixer l'autoritat judicial de l'Estat i que ha seguit fent proclames a l'electorat des de la presó, fa que no es refiï del compromís de l'expresident de l'ANC de seguir les vies legals. «El seu compromís és imprecís, arriscat i incert», recollia aquella resolució. Llarena també apuntava que Sànchez no era el candidat quan es va presentar a les eleccions i que a la llista de JxCat hi ha d'altres persones que no estan investigades i que han rebut «els mateixos suports» que ell.