Arriba a l'Audiència Nacional l'activista del CDR detinguda per terrorisme i rebel·lió
La Guàrdia Civil va arrestar la dona a Viladecans el dimarts al matí i fins ara ha estat a dependències policials
La integrant dels CDR detinguda a Viladecans passarà a disposició judicial a l'Audiència Nacional dijous al matí
L'activista del CDR detinguda dimarts a Viladecans pels delictes de terrorisme i rebel·lió ja ha arribat a l'Audiència Nacional. La Guàrdia Civil va arrestar Tamara C. G. el dimarts al matí a casa seva, a Viladecans (Baix Llobregat) en una operació ordenada pel jutjat central d'instrucció 6. L'encarregat de prendre-li declaració serà el jutge Diego de Egea. Segons van informar els CDR, no ha volgut declarar davant la Guàrdia Civil. A l'Audiència Nacional l'assistirà l'advocat Sergi Atienza. La Guàrdia Civil ha traslladat l'activista del CDR des de la comandància de Tres Cantos a primera hora del matí. Ha estat privada de llibertat en aquestes dependències de la Guàrdia Civil des del dimarts a la tarda. El jutge que decidirà sobre la situació personal de la detinguda és el mateix magistrat que també s'està fent càrrec de la investigació per encobriment als quatre acompanyats que viatjaven amb el president destituït, Carles Puigdemont, en el moment de la seva detenció.
L'ordre del jutge de l'Audiència Nacional també ordenava la detenció d'un home a Esplugues de Llobregat que, en el moment de l'operació policial, no es va localitzar i que continua lliure. El sumari de la causa està secret.
A les portes de l'Audiència Nacional està prevista una concentració de suport a la detinguda, entre els quals hi haurà diputats d'ERC i PDeCAT, entre d'altres.
Comunicat de suport dels CDR
En un comunicat difós dimecres pels CDR –signat conjuntament amb Alerta Solidària- afirmaven que la detinguda no havia declarat en seu policial però que havia pogut ser assistida pel seu advocat i que, per tant, no se l'havia incomunicat en aplicació de la llei antiterrorista. Des del moviment van alertar que les operacions de la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra contra alguns dels seus integrants han estat una «coincidència cercada» amb una «clara intencionalitat» per «paralitzar i atemorir la mobilització popular».
També afirmen que les proves que el cos de seguretat té contra ella són l'àudio difós per xarxes socials, una captura de pantalla d'un recorregut de Google Maps, un permís per fer una activitat lúdica i materials d'aquesta activitat com ara tiquets de begudes o cartellets d'organització.