Artadi critica el «cop d'estat togat» de Llarena i interpreta que diu que qualsevol candidat de JxCAT «acabarà a presó»

La portaveu de JxCAT, Elsa Artadi, ha afirmat que la decisió del jutge del Tribunal Suprem (TS), Pablo Llarena, de no permetre al candidat Jordi Sànchez assistir a la sessió plenària és un «cop d'estat togat». «Han canviat l'exèrcit pels jutges», ha afirmat en roda de premsa des del Parlament. A més, ha interpretat que en la seva interlocutòria Llarena ve a dir que qualsevol candidat que proposi JxCAT «anirà a la presó». La diputada ha assegurat que Catalunya està vivint l'»atemptat» més greu en democràcia i per això cal que les forces independentistes l'afrontin «conjuntament». El diputat de la formació Josep Costa ha obert la porta a no presentar més candidats perquè s'ha de fer la «reflexió» davant d'una situació en que «qualsevol candidat és susceptible d'acabar a la presó» i Artadi ha insistit que investir Puigdemont ha estat i és l'objectiu final. En aquest sentit, la portaveu ha reclamat a ERC i la CUP «tenir la ment prou oberta» per valorar les diferents opcions en les passes a donar, sense descartar l'escenari d'unes noves eleccions.

Artadi ha assegurat que la decisió de Llarena és una «barbaritat» i ha valorat que el propi jutge «reconeix que està limitant els drets» del diputat Jordi Sànchez i que ho fa «avantposant uns suposats drets col·lectius espanyols». Per a la portaveu de JxCAT, el que ve a dir Llarena és que Sànchez «no pot ser president perquè és diputat de JxCAT», com ha dit que ja va passar amb Turull. Ha afegit que el resultat final és que s'està dividint els diputats en dos grups: «els que són elegibles per ser presidents i aquells que ho són per anar a la presó sense judici», quan ha recordat que el programa electoral amb el que es van presentar deixava clar els seus objectius.

Costa ha compartit amb la seva companya la «gravetat» de la situació i ha assegurat que l'unic precedent que «mínimament s'assembla» és el cop d'estat del 23-F. «Tejero va entrar al Congrés per impedir la investidura de Calvo Sotelo. El 2018 el senyor Llarena ha entrat repetidament al Parlament per impedir la investidura del candidat que té suport parlamentari», ha declarat.

Ha afegit que, a més, el jutge del TS a «menyspreat» la validesa de la resolució del Comitè de de Drets Humans de Nacions Unides i li ha recordat que està «obligat a respectar aquesta decisió». Com segons el diputat no ho està fent, el que està fent Llarena és «desobeint» l'ONU i que així es notificarà al comitè internacional. «A l'Estat no li sortirà gratis desatendre les resolucions de l'ONU», ha declarat.

Replantejar els escenaris

Sobre quin ha de ser el següent pas arribats a aquest punt, Costa ha assegurat que és «més vigent que mai» la proposta de querella contra Llarena i ha assegurat que tenen l'»acord de tirar-ho endavant», qüestió que es tractarà aquest divendres en la reunió extraordinària de Mesa convocada.

De la seva banda, Artadi ha insistit que cal que la resposta a aquesta situació sigui conjunta de les tres forces independentistes del Parlament i per això ha explicat que han estat en contacte amb ERC i la CUP des que s'ha conegut la decisió de Llarena i que esperen poder reunir-se aviat.

Pel que fa als seus processos interns, ha anunciat que viatjaran a Berlín per reunir-se amb Carles Puigdemont i que també han de poder parlar amb els diputats que són a presó abans de prendre una decisió definitiva.

Sobre quins poden ser aquests passos ha dit que «sempre» aposten per Puigdemont i que totes les iniciatives que fan «van en aquesta direcció». «Ara, d'aquí una setmana, un mes o un any si encara no ho hem aconseguit, és un dels objectius de la nostra legislatura i no hem entrat en cap altre debat», ha insistit. A la vegada, ha dit que cal reflexionar sobre si estan «disposat a fer el joc a aquest jutge» i en ser preguntada per l'escenari d'eleccions ha apuntat: «Hem de plantejar-nos-ho tot arribat aquest moment».

En aquest sentit, Costa ha afegit que «potser no tothom està disposat a ser candidat i anar a la presó» i per això ha asseverat que la preocupació «va més enllà dels noms». «No podem acceptar ni permetre que anem desfilant tots a la presó», ha declarat.