El Suprem obre la porta a rebaixar les imputacions dels processats de rebel·lió a sedició
Rebat els arguments del tribunal alemany i diu que no és «raonable» comparar el procés amb les revoltes de l'aeroport de Frankfurt
El Suprem no decidirà aquest dimarts sobre els recursos de Sànchez i Forn per sortir en llibertat
La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha obert la porta a rebaixar les imputacions dels processats de rebel·lió a sedició. Recorda que la Fiscalia ja ho apuntava a la querella del 30 de octubre en cas que «no es constatés suficientment la violència». No obstant això, els tres magistrats defensen que a Catalunya hi va haver violència, tot i que apunten que en aquell context polític «la violència física passava a un segon pla» ja que no es tracta d'una «rebel·lió d'una gentada organitzada contra l'Estat per prendre els centre de poder» sinó que era exercida pels governant d'una comunitat autònoma.A la resolució, a més, critiquen els arguments del tribunal alemany que ha descartat la rebel·lió en el cas de Puigdemont i asseguren que «no és raonable» comparar els fets del procés amb els aldarulls que hi va haver amb motiu de l'ampliació de l'Aeroport de Frankfurt. També asseguren que si els fets que es van produir a Catalunya haguessin passat a un Land alemany no haurien acabat amb una sentència «simbòlica», tal i com apuntava el tribunal de Schleswig-Holstein.
La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha aprofitat la resposta d'un recurs plantejat per la defensa de Jordi Sànchez per deixar la porta oberta a rebaixar les imputacions dels processats per rebel·lió a sedició. En l'escrit, apunten que la querella inicial de la Fiscalia, la del 30 d'octubre de 2017, ja recollia que es podrien haver comès delictes de rebel·lió, sedició i malversació.
En canvi, el jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, no ha processat cap dels investigats per sedició i sí vol portar a judici a tretze encausats per rebel·lió. En la interlocutòria, els tres magistrats apunten a la sedició –seguint el criteri de la Fiscalia- i ja deixen clar, però, que si se'ls acaba condemnat per aquest tipus penal també s'enfrontarien a «penes molt greus» de fins a 15 anys de presó.
Aquests tres magistrats seran els que hauran de revisar els recursos de les defenses contra les interlocutòries de processament. És en aquest el moment on la sala podria rebaixar les imputacions de rebel·lió a sedició.
«Rebel·lió jurídica»
Segons la sala, tots els impulsors del procés «van campar al seu aire» des del 2015-2017 per portar a terme el seu full de ruta que havien anunciat «amb tota classe de publicitat» i que la seva acció va obrir «esquerdes» en l'ordenament jurídic.
En l'escrit, la sala d'apel·lacions ratifica l'existència de la rebel·lió i diu que no calia que la violència exercida fos tan evident. L'argumentació dels magistrats és que la rebel·lió no la van protagonitzar «una gentada organitzada contra l'Estat per prendre els seus centres de poder» (com es pot produir durant un cop d'Estat) sinó que ho diferencia i al·leguen que els autors del delicte «ocupaven oficial i legítimament els poders constitucionals i legalment establert a la comunitat autònoma». És a dir, que no era un alçament de la població sinó dels governants. En aquest context, defensen que «la violència física passava a un segon lloc» i parla de «rebel·lió jurídica».
En la interlocutòria, també asseguren que es van desplaçar 6.000 agents a Catalunya per impedir el referèndum declarat il·legal pel TC però que «tot i les advertències dels tribunals i l'Estat» van continuar amb el seu full de ruta i «van induir dos milions de persones a sortir al carrer per votar il·legalment». També reconeix que el referèndum es va portar a terme «però amb les mínimes garanties».
El resultat de tot plegat va ser, segons la sala, «totalment previsible i inevitable» i es van produir més de cent enfrontaments físics entre votants i policia. A més, apunten que si hagués intervingut un nombre més elevat de policies «seria molt probable que tot acabés en una massacre i llavors sí seria molt factible que el resultat de l'euroordre fos molt diferent».
Carrega contra el tribunal alemany
En la resolució, els tres magistrats carreguen contra la decisió del tribunal d'Schleswig-Holstein, que ha descartat l'existència del delicte de rebel·lió en l'euroordre per entregar Puigdemont. Segons apunten, els seus arguments «no són raonables» perquè es compara el referèndum i la declaració d'independència amb les revoltes violentes de milers de ciutadans per evitar l'ampliació de l'aeroport de Frankurt, l'any 1983. «Són dos supòsits que res tenen a veure», recullen els magistrats al text, que consideren que la comparació «té manca de rigor».
A més, acusa el tribunal regional de prendre la decisió amb excessiva pressa i sense haver «examinat reposadament» el conjunt d'actuacions. «No té res a veure unes protestes de milers de persones com a reacció d'una ampliació d'un aeroport amb la rebel·lió jurídica d'una comunitat autònoma», recull el text. Els magistrats deixen clar que en el cas de Catalunya no es tracta «d'ampliar l'aeroport del Prat» sinó que hi havia uns dirigents polítics que feia dos anys que es «dedicaven a laminar» l'ordenament jurídic i «oposar-se frontalment» a les resolucions dels tribunals.
La resolució del tribunal regional alemany començava posant com a exemple què passaria si aquesta situació que va passar a Catalunya succeís a un Land alemany. Segons els magistrats, aquest exemple era «hipotètic però adequat» i no la comparació amb les protestes de l'aeroport. A més, la sala apunta que si això s'hagués produït «no sembla molt factible» que la condemna per part de la justícia alemanya fos «merament simbòlica», com deia la resolució del tribunal d'Schleswig-Holstein.