Millo diu que no es preveu ampliar el 155 però si no hi ha govern continuarà la seva «evolució»

El delegat del govern espanyol, Enric Millo, ha assegurat que «no hi ha damunt la taula una ampliació del 155» que pugui afectar els mitjans de comunicació públics però ha alertat que si no hi ha govern aquest article continuarà en la seva «evolució». En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, ha explicat que davant les crítiques de Cs i PP sobre la presumpta manca de neutralitat dels mitjans públics el que tocaria és que es reunís la comissió de control parlamentari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Més enllà d'això, ha dit que si no s'investeix un president i es conforma un govern «totes les mesures del 155 en evolució segueixen endavant» i ha assegurat que l'únic responsable que això sigui així «és el Parlament». Precisament, Millo ha criticat que el president de la cambra catalana, Roger Torrent, hagi rebutjat fins en tres ocasions reunir-se amb ell. Ha rebel·lat també que durant les trobades prèvies a l'1-O que va mantenir amb Carles Puigdemont es va adonar que aquest el que buscava era la «col·lisió» perquè sinó «s'acabava el procés».

Millo ha insistit en el respecte a la llibertat d'expressió encara que algú vegi coses que li poden «agradar» o no . Davant de les crítiques sobre «manca de neutralitat, objectivitat i professionalitat» però, ha dit que en primera instància s'hauria de reunir la comissió parlamentària de la CCMA per tal que els responsables de la ràdio i la televisió públiques donessin explicacions, sent també pertinent un informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). Més enllà d'això ha negat que estigui sobre la taula fer servir el 155 per actuar contra els mitjans de comunicació públics: «Això fins a dia d'avui no s'ha plantejat».

Sobre el 155, ha alertat que és la manca de govern la que fa que les mesures que contempla es continuïn aplicant i ha dit per exemple que si s'hagués format ja un executiu «potser no s'hauria arribat a temps» d'iniciar la dissolució del Diplocat. «A mesura que es perd temps al Parlament i no es compleix amb l'obligació, totes les mesures del 155 en evolució segueixen endavant», ha manifestat.

Ha afegit que en el treball diari i en el curs de les investigacions quan es detecta que una persona «ha actuat contra la llei» o «se li perd la confiança» a un càrrec públics és quan se'l cessa, situació que ha explicat que va passar amb la directora de l'Escola de Policia.

No es volen eleccions

D'altra banda, ha valorat les «insinuacions que hi ha una mà negra» a l'Estat que vol eleccions per negar-les rotundament: «El govern espanyol no té cap intenció ni cap altre interès que no sigui que quan abans millor hi hagi un president i un govern per seure a parlar de tot el que s'ha de desbloquejar».

En aquest sentit, ha lamentat que fins abans de l'1-O tot el que es van trobar va ser un «cop de porta» i ha assegurat que l'etapa del diàleg «es restaurarà quan l'excepcionalitat s'acabi». Millo ha assegurat que un cop hi hagi president «seuran a parlar» (amb Mariano Rajoy) perquè «la voluntat de parlar no hi ha deixat de ser-hi mai».

De moment, ha recordat que Torrent és ara per ara la segona autoritat de Catalunya davant la manca de president i que ell és la tercera, a més de ser el fil directe amb el govern espanyol. Ha defensat que en aquesta situació els dos tenen l'«obligació» de trobar-se per tractar tot allò que afecta Catalunya i ha lamentat que Torrent consideri «que si no pot parlar amb Rajoy no ha de parlar amb ningú». El delegat ha insistit que el «representant» de Rajoy a Catalunya és ell i que és amb ell amb qui podria parlar i tenir fil directe amb la Moncloa.

Sobre les converses que va mantenir amb Puigdemont prèvies a la convocatòria de l'1-O, ha asseverat que es va adonar que la voluntat del líder de Junts per Catalunya era la «col·lisió». «Si arribàvem a un acord s'acabava el procés i ell no s'ho podia permetre», ha declarat. Ha afegit que Puigdemont li va dir que no tenia «cap remei» que no passés per convocar el referèndum i que rebia «pressions» dels partits i de la societat. «Em va dir: ho sento, no tinc més remei», ha assegurat Millo.

El delegat del govern espanyol ha criticat també la querella anunciada pel Parlament contra el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, en considerar que és «estrany» que el poder legislatiu català vulgui posar una querella al judicial. «Tothom a títol personal té dret a presentar les querelles que vulgui, però és molt qüestionable utilitzar la institució perquè determinades persones la puguin presentar», ha insistit. A més, ha dit que la decisió s'ha pres «en contra de l'informe dels lletrats» i s'ha preguntat «perquè s'ha de pagar amb diners públics» una actuació així. «Trenca la separació i el respecte a la independència dels poders», ha asseverat.

Per últim, Millo ha reconegut que «no es pot afirmar genèricament que els 400 CDR són organitzacions violentes» però que «tampoc es pot negar que dins dels CDR hi ha persones que utilitzen l'estructura com a coartada per actuar violentament de forma camuflada». Així, ha dit que sí que hi ha comportaments «agressius i violents» i que aquests hauran de rendir comptes davant la justícia.