La Guàrdia Civil eleva la malversació per l'1-O fins als 1,9 MEUR

Enmig de la polèmica entre Llarena i el ministre Montoro sobre l'existència o no de malversació, el jutge del Suprem ha aixecat el secret de la peça separada que havia obert fa un mes per, precisament, demanar a la Guàrdia Civil que aprofundís en la investigació. Fins ara, Llarena sostenia que el Govern va malversar 1,6 MEUR en l'1-O. Ara, eleva la xifra fins als 1.932.757,42 euros en base a un nou informe de la Guàrdia Civil. A banda d'imports ja coneguts, l'institut armat es centra noves partides. Una, de 61.879 euros, que suposadament el Govern hauria emprat per encarregar a Òmnium Cultural l'elaboració i difusió de cartells instant a la participació l'1-O. L'altra apunta directament a JxSí. Segons l'informe, el grup parlamentari podria haver usat diners procedents de les subvencions del Parlament per pagar el lloguer del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en l'acte de presentació del referèndum el 4 de juliol. El contracte de cessió està signat per Jordi Turull (president del grup) i ascendia a 17.690 euros. L'informe policial incorpora dades recollides al Jutjat 13 de Barcelona per acreditar la malversació.

El jutge que instrueix la causa del procés ha aixecat el secret d'una peça separada sobre la malversació enmig de la polèmica amb el ministre d'Hisenda, Cristòbal Montoro, que nega desviació de diners públics per pagar l'1-O. Llarena va encarregar el passat 20 de març a la Guàrdia Civil que li enviés tots els documents que tenien per acreditar la malversació de fons públics i va obrir una peça separada d'un mes per permetre a la policia seguir investigant.

Contradient Montoro

La Guàrdia Civil ha aportat un nou informe al Suprem –al que ha tingut accés l'ACN- on eleva la quantitat malversada de 1,6 fins a més de 1,9 MEUR. És a dir, mentre el govern espanyol sosté que no s'ha gastat «ni un euro» en l'organització del referèndum, l'institut armat suma 300.000 euros més a la quantitat suposadament malversada. De fet, Llarena va requerir dimecres al ministre Montoro que li faci arribar «amb la major brevetat possible» la informació per la qual assegura que no hi ha hagut malversació.

Fins ara, Llarena havia fet constar a la interlocutòria de processament (23 de març) que s'havien emprat almenys 1,6 MEUR de diners públics en l'organització del referèndum. Concretament, establia que es van gastar 224.834 euros en el registre dels catalans a l'estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros per repartir paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses (a través de l'empresa Unipost) i 119.700 euros per la participació d'observadors internacionals.

Noves partides

Ara, els investigadors afegeixen i modifiquen algunes partides que farien engrandir els fons públics destinats a l'1-O. Entre aquestes, destaca que la despesa en campanyes publicitàries pujaria fins als 502.639 euros. En l'informe, es detalla que els 277.804 ja acreditats serien per campanyes contractades a mitjans públics i també afegeix 224.835,25 per a la campanya 'Sí o no'.

A més, apunten ara que el Govern hauria usat Òmnium Cultural com a «societat interposada» per fer tasques per contractar empreses que fessin i repartissin cartells per instar a la participació el dia 1-O. Segons l'informe, l'elaboració i difusió d'aquests cartells «amb logotip de la Generalitat» es va gestionar des de l'entitat «per ocultar que era la pròpia Generalitat la que sufragava les despeses». La quantia que fixa la Guàrdia Civil és de 61.879 euros.

Així mateix, els investigadors també sospiten que el grup parlamentari de JxSí (format per PDeCAT i ERC la passada legislatura) hauria usat subvencions per pagar el lloguer del TNC per a l'acte de presentació del referèndum el passat 4 de juliol. El jutjat d'instrucció 13 de Barcelona ja havia sol·licitat informació al TNC sobre la cessió de l'espai i com s'havia pagat, i ara aquesta informació ha acabat en mans de Llarena.

En concret, es recull que el contracte de cessió el va signar Jordi Turull com a president del grup parlamentari i que va ascendir a 17.690.2 euros. La Guàrdia Civil apunta que l'import el va abonar JxSí i, per això, la policia creu que podria haver usat diners procedents de les subvencions públiques. Cita part del reglament del Parlament i recorda que els grups estan obligat a «rendir comptes anualment» a la Mesa de les subvencions que reben i de la finalitat dels diners. A l'informe, retreu que l'acte tenia com a objectiu «difondre i animar la participació ciutadana i sobretot el vot del 'sí' en el referèndum».

Altres vies d'investigació obertes

A l'informe, la Guàrdia Civil també apunta que té altres vies d'investigació obertes per acreditar «possibles pagaments» amb fons públics d'uns informes fets per Carles Viver Pi i Sunyer «o el seu entorn» relacionats amb la preparació del referèndum i dels diners usats per condicionar un 'call center' que havia d'usar-se com a central de dades del referèndum.

La Guàrdia Civil també aprofita per rectificar un import que, en informes anteriors, assegurava que la Generalitat havia usat per comprar material informàtic que tindria com a destí aquest 'call center'. En aquest nou informe, assegura que els 40.227,78 euros es van destinar a la compra de material informàtic 'Fujitsu' i ho desvincula dels preparatius del referèndum.

A l'informe també es xifra el cost del material intervingut en operacions policials a Igualada i Begues i Riells. En la primera, els sobres i paperetes comissats ascendien a 60.369 euros i en la segona, fins als 152.578 euros.

Més despeses per portar observadors internacionals

Pel que fa a la implicació de la conselleria d'Afers Exteriors –dirigida per Raül Romeva, empresonat-, afegeix nous imports als 119.700 euros fixats en la interlocutòria de processament relacionats amb els observadors internacionals. Segons la Guàrdia Civil, han pogut acreditar –novament a través d'informació procedent del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona – una nova partida de 47.365 euros, reconeixent que no poden comprovar si es va acabar abonant o no.

A més, l'institut armat assumeix que no ha pogut determinar el nombre exacte d'observadors internacional però, no obstant això, posa xifres a les seves despeses: 40.591,22 euros en vols, hotels i participació en actes. La Guàrdia Civil assegura que el DIPLOCAT s'ha negat a donar-los les dades dels participants.

Queixes dels advocats per indefensió

Aquest nou informe policial ha provocat les queixes d'alguns advocats que representen al Suprem consellers destituïts i que fa temps que al·leguen indefensió i parlen «d'instruccions paral·leles» d'una mateixa causa a diferents tribunals (Suprem, Audiència Nacional i jutjat 13 de Barcelona).

Segons es queixen, molta de la informació aportada per la Guàrdia Civil per acreditar la malversació prové del jutjat 13 de Barcelona, on ells no estan personats i, per tant, no poden accedir a aquestes diligències.