Junqueras des d'Estremera: «Persistiu, perquè jo i la resta de companys empresonats persistirem»

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet una crida a l'independentisme a «persistir». «Tingueu present que cal persistir, perquè jo i la resta de companys i companyes empresonats persistirem», ha afirmat en una carta escrita de de la presó d'Estremera i publicada a 'El Punt Avui'. El vicepresident destituït ha negat els delictes de malversació i rebel·lió i s'ha preguntat que si els delictes dels quals els acusen «no se sostenen» perquè els mantenen la mesura «dràstica» de la presó incondicional. «La meva presó i la de la resta de companys només es pot interpretar com una voluntat de càstig, de venjança per part d'un Estat cada dia més autoritari», assegura. Junqueras es pregunta també si s'ha invertit la càrrega de la prova i són culpables a menys que demostrin el contrari i afegeix que el govern espanyola «ha reconegut repetidament que no hi ah malversació».

El president d'ERC comença l'escrit fent referència al seu dia a dia a la presó, on assegura que tots els dies s'assemblen i on ja porta gairebé sis mesos en «captiveri». Afegeix que els delictes dels quals se'ls acusa, malversació i rebel·lió, podien sumar penes de fins a 38 anys però afegeix que la pena ja els hi estan aplicant i agreujada: «privats de llibertat i a 600 quilòmetres de casa, un càstig addicional per a les famílies i amics».

Junqueras constata que el govern espanyol «ha reconegut repetidament que no hi ha malversació perquè no es va gastar ni un euro públic en el referèndum de l'1 d'octubre». Afegeix que així ho afirmen els que «autoritzaven tots i cadascun dels pagaments» de la Generalitat intervinguda.

D'altra banda, afirma que la justícia europea «no veu rebel·lió per enlloc malgrat les pressions de tota mena de l'Estat» i reflexiona que per a que es pugui aplicar aquest delicte s'ha de fonamentar en l'exercici violència, que nega. «Violència que, per molts artificis que facin, mai ha existit per part dels ciutadans ni del govern de Catalunya, mai», diu Junqueras. Afegeix que la única violència que es va poder veure va ser la policial contra ciutadans pacífics. En aquesta situació es pregunta el perquè de continuar a presó preventiva i assegura que aquesta situació «degrada» la democràcia i posa en qüestió els drets i les llibertats.

El republicà defensa que el que es va fer a Catalunya l'1-O va ser un referèndum d'autodeterminació i recorda com va votar aquell dia en un col·legi de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), però no el que li tocava perquè aquest estava «ocupat» per la policia espanyola. «Des de quan votar és un delicte? Què està passant?», es torna a preguntar, al temps que defensa que els ciutadans ho van fer «de manera exemplar, pacífica, endreçada, suportant estoicament les dificultats per exercir el seu dret a vot» entre elles «una esgarrifosa pluja de cops».

En aquest sentit, Junqueras defensa que en canvi la resposta ciutadana «va ser sempre pacífica» i que segueix una trajectòria «inequívocament pacífica i democràtica» que s'ha vist en totes les mobilitzacions celebrades. Entre d'altres, posa com a exemple que el 20 de setembre ell va poder entrar i sortir de la seu del Departament d'Economia i de la Secretaria d'Hisenda sense «cap incident».

Davant de tot això, constata que des del primer dia s'ha «forçat» el Codi Penal, que recorda que no preveu que la celebració d'un referèndum sigui un tipus penal tipificat. «Des del primer dia hem vist com es pretenia castigar unes idees que són legítimes i que defensen uns partits que, com ERC, són legals, excepte quan va ser prohibit per la dictadura», assegura.

Per a Junqueras, el més preocupant és l'evidència d'una «regressió democràtica» que s'accentua, d'una retallada progressiva de drets i llibertats, d'una «injustícia manifesta» que avui diu estan pagant els presos però que «deixa la porta oberta que l'acabin pagant el conjunt dels ciutadans i que deteriori cada cop més un sistema democràtic que hauria de ser garant dels drets i llibertats de tots i que avui no ho és».

El republicà insisteix que els problemes polítics demanen «diàleg i consens, pacte, voluntat de conciliació, respecte per a tothom» i sobretot solucions «democràtiques» que destaca que demanen escoltar i respectar l'opinió dels ciutadans. «Mai renunciaré a les meves conviccions pacifistes, de la mateixa manera que mai renunciaré a una democràcia de qualitat i tampoc als meus ideals que em van portar a ser d'ERC. Ni jo, ni cap dels meus companys», assegura, al temps que espera que ningú ho hagi de fer tampoc.