Millo acusa Puigdemont de voler «mantenir el caos i la inestabilitat» a Catalunya

El delegat del govern espanyol, Enric Millo, ha acusat el líder de Junts per Catalunya (JxCAT), Carles Puigdemont, de voler «mantenir el caos i la inestabilitat» a Catalunya. En una entrevista a 'La Vanguardia', Millo assegura que «només hi ha una persona» que té interès que la situació no s'arregli, en al·lusió a Puigdemont i afegeix: «Que Catalunya recuperi la normalitat institucional perjudica a qui des de fora de Catalunya intenta mantenir el caos i la inestabilitat». Millo alerta també que el govern espanyol «pot mantenir el 155 el temps que faci falta», tot i que matisa que aquest article «no té com a objectiu que el govern espanyol faci les polítiques de la Generalitat» sinó que busca que es formi executiu. D'altra banda, afirma que «hi ha maneres de malversar», en referència a si hi va haver despesa pública o no l'1-O, i defensa que la funció del Ministeri d'Hisenda «no és fer investigacions policials ni judicials».

Millo lamenta que no hi ha president a Catalunya «que compleixi amb la legalitat, un govern i que es restauri la normalitat institucional amb el Govern d'Espanya». Defensa que el 155 ha permès «al cent per cent» que es prestin els serveis públics i que el ciutadà no en surti perjudicat i reclama que hi hagi govern quan abans millor. «Hi ha qui diu que hi ha d'haver Govern per posar fi al 155; és al revés: l'objectiu del 155 és que hi hagi govern», manifesta.

En aquest context, critica l'actuació de Puigdemont, a qui acusa de voler «mantenir la situació bloquejada, el conflicte i la inestabilitat» i de «perjudicar el conjunt dels catalans per internacionalitzar el conflicte». En cas que no sigui extradit, Millo assegura que el govern espanyol respectarà la decisió judicial però apunta que «qui ha de jutjar el cas no és el tribunal alemany» sinó el Suprem.

Sobre si hi va haver o no despesa pública l'1-O, Millo defensa que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no parla de la causa judicial sinó que diu que des que controla les finances de la Generalitat els recursos públics estan «justificats en documents oficials» d'acord amb el pressupost i «formalment no hi ha diners dedicats a una il·legalitat com el referèndum». Tot i això, sosté que «hi ha moltes maneres de malversar» i que per exemple «es pot fer una factura per comprar ordinadors i haver comprat urnes, o falsificar una factura».

Afegeix que serà la investigació qui dirà si això ha passat i que fins llavors Hisenda ha de confiar en els documents signats pels interventors de la Generalitat. «Però si la Generalitat ha fet un referèndum, tot això ha tingut un cost. Si a la compatibilitat oficial no surten les despeses d'algun lloc han sortit. Això és el que s'ha d'investigar», planteja.

En clau judicial, també apunta que estan esperant a veure si la Mesa «rectifica» i reconsidera la decisió d'impulsar una querella contra el jutge instructor del TS, Pablo Llarena, per evitar veure's «obligats» a mantenir la judicialització de la política actuant contra aquesta decisió del Parlament.

Per últim, Millo insisteix que «hi ha actors concrets que actuen de manera violenta» a Catalunya i afegeix que són «representants de moviments radicals que han optat per fer un pas per augmentar la violència coincidint amb el fracàs del poder». Tot i això, diu que no es pot generalitzar però que cal «identificar-los i aturar-los». Sobre si es pot tipificar o no com a terrorisme, explica que la definició al Codi Penal parla que accions terroristes «no són només posar bombes» però apunta que són els jutges qui ho han de valorar.

Sobre la seva situació personal, assegura que l'amenacen «sovint» i ho relaciona amb la «fractura social» provocada segons ell pel govern de Puigdemont. En ser preguntat sobre la possibilitat que l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, pogués ser candidat a la presidència, Millo contesta: «No m'agradaria que Catalunya tingués com a president una persona intolerant i que no respecta les idees de la resta. Però la decisió és del Parlament. Jo no la votaria».