La jutge suspèn la declaració de Jordi Pesarrodona en no veure delictes d'odi ni de resistència greu

El regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), Jordi Pesarrodona (ERC), finalment no ha declarat aquest dilluns davant del Jutjat d'instrucció número 2 de Manresa perquè la jutge ha decidit suspendre la declaració després d'escoltar el testimoni d'un tinent de la Guàrdia Civil. L'advocat de Pesarrodona, David Casellas, ha explicat a la sortida dels jutjats que la intenció de la magistrada és arxivar la causa per aquests dos delictes, malgrat que ha demanat l'opinió per escrit de la fiscalia i de la defensa abans de fer la resolució definitiva. Casellas ha relatat que la declaració del comandament de la Guàrdia Civil, que era el responsable de l'operatiu a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada –on es trobava Pesarrodona l'1-O-, ha sigut «molt contundent», ja que «cap dels fets que constaven a l'atestat de la Guàrdia Civil que s'atribuïen a Pesarrodona se sostenien». D'altra banda, la jutge també ha suspès la declaració del mosso que havia de declarar com a investigat aquest dilluns perquè, segons els lletrats, de la declaració del guàrdia civil també s'ha desprès que «no hauria comès el delicte de desobediència que li atribuïa l'atestat».

Visiblement emocionat, Pesarrodona ha sortit dels jutjats de Manresa gairebé a les tres del migdia, però sense haver declarat. La jutgessa ha decidit suspendre la declaració del regidor de Sant Joan de Vilatorrada després d'escoltar durant més de dues hores un tinent de la Guàrdia Civil, que era el responsable de l'operatiu policial a l'escola Joncadella. L'edil d'ERC –que s'ha fet conegut per la fotografia amb un nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil- ha dit en declaracions als mitjans de comunicació que és una «gran notícia» que la jutge «no hagi vist indicis de desobediència ni d'odi». Pesarrodona ha volgut agrair el gran suport que ha rebut i ha afirmat que «els nassos de pallasso només són objectes de pau».

De la seva banda, el lletrat de Pesarrodona, David Casellas (del Col·legi d'Advocats de Manresa), ha relatat que inicialment la jutge va decidir investigar Pesarrodona pels delictes d'odi i resistència greu a l'autoritat «simplement perquè ho deia l'atestat de la Guàrdia Civil». Després d'escoltar el tinent de la Guàrdia Civil, però, la magistrada «ha vist d'ofici que cap dels fets que s'atribuïen a l'atestat relacionat amb aquests delictes se sostenia». Amb tot, pel que fa al delicte de desobediència pel qual Pesarrodona va declarar el passat 7 de febrer, Casellas ha explicat que aquesta causa «segueix el seu curs» i «encara està pendent de resoldre».

Un altre dels lletrats que coordina la causa de l'1-O al Bages, Abel Pié, ha volgut denunciar que, després de la declaració del guàrdia civil, ha quedat demostrat que l'atestat que va elaborar la Guàrdia Civil «no correspon» a allò que va passar en realitat. «Hem de recordar que aquests atestats serveixen per imputar gent» i, per tant, «hem de posar en dubte si realment tot allò que està escrit als atestats correspon o no amb la realitat».

La magistrada també ha decidit suspendre la declaració del cap de Seguretat Ciutadana dels Mossos d'Esquadra a Manresa, que estava citat a comparèixer com a investigat per un delicte de desobediència. Segons els lletrats del Col·legi d'Advocats de Manresa, la jutge ha pres aquesta decisió pel mateix motiu que ho ha fet en el cas de Pesarrodona, ja que de la declaració del guàrdia civil s'hauria desprès que el mosso no hauria comès cap delicte.

Més de dues hores de declaracions del guàrdia civil

Casellas ha dit que la declaració del guàrdia civil s'ha allargat durant més de dues hores i ha assegurat que ha estat «clau». D'entrada, el lletrat de Pesarrodona ha detallat que aquest comandament policial ha declarat davant de la jutge que a l'escola de Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada hi havia des de primera hora del matí membres d'observació i vigilància de la Guàrdia Civil, però que quan va arribar l'operatiu policial «no hi va haver contacte entre ells per valorar bé quina era la millor manera d'accedir al col·legi». De fet, segons Casellas, de la declaració del guàrdia civil s'ha desprès que l'escamot «va anar directament contra la gent concentrada, malgrat que hi havia altres punts per accedir al col·legi que no estaven obstaculitzats per la gent». Per això, el lletrat denuncia que aquesta decisió no va respectar els principis que diu que l'ús dels mitjans de la força «ha d'anar acompanyat de la congruència, l'oportunitat i la proporcionalitat».

D'altra banda, Casellas també ha relatat que els guàrdies civils «només van donar el missatge que actuarien a Pesarrodona». «Li atribueixen un lideratge que ell mai va assumir i li diuen que ja el coneixien d'abans», ha denunciat Casellas, que ha lamentat que «en cap moment alerten a la gent que abandoni el lloc perquè hi ha el risc que pateixin algun dany».

Un altre dels punts destacats de la declaració del tinent de la guàrdia civil, segons Casellas, fa referència a la identificació dels agents que van actuar l'1-O a l'escola Joncadella. Segons el lletrat, el guàrdia civil ha dit davant de la jutge que els agents anaven identificats, però «li hem ensenyat diverses fotos on es veu clarament que no porten cap número d'identificació». Malgrat això, el guàrdia civil «ha insistit que sí que anaven identificats». Si finalment es demostra que els agents no portaven el número d'identificació, Casellas ha dit que valoraran «quines conseqüències es poden derivar d'una declaració d'aquest tipus».

Finalment, el lletrat també s'ha mostrat satisfet perquè considera que s'ha fet un pas endavant en la identificació dels agents que van protagonitzar les càrregues policials. Segons Casellas, s'ha identificat l'escamot que va actuar a Joncadella i a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, que provenia de Saragossa. A partir d'ara, ha dit el lletrat, demanarem a través d'escrits que «es facin noves identificacions a partir de les fotografies que tenim».