Junqueras demana el trasllat a una presó catalana

El vicepresident destituït i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha demanat el trasllat a una presó catalana. El seu lletrat ha presentat un escrit aquest divendres davant la Secretaria General d'Institucions Penitenciaries on, entre d'altres, argumenta que mantenir-lo a 600 km de la seva família ara que la instrucció ja ha acabat vulnera diversos drets, especialment els dels seus dos fills petits. Junqueras segueix el camí iniciat pel president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que aquesta setmana també va fer la petició. Darrera d'ells, presentaran escrits en la mateixa línia la majoria els presos del procés, especialment els que tenen fills o néts petits. Junqueras ja va sol·licitar al gener l'acostament davant el jutge del Suprem Pablo Llarena, que li va denegar. Ara, la pilota està sobre la teulada d'Institucions Penitenciàries que, tot i tenir la potestat per prendre la decisió, sempre pot consultar a Llarena. Si la decisió no és favorable al trasllat, es podrà recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Junqueras està reclòs a Estremera des del 2 de novembre.

L'advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde, ha presentat aquest divendres davant la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries un escrit on sol·licita el trasllat a la presó de Brians II o, per defecte, a qualsevol centre penitenciari proper al seu domicili de Sant Vicenç dels Horts.

Al gener, Junqueras ja va fer la petició davant el jutge del Suprem Pablo Llarena. En aquell moment, l'objectiu era estar més a prop del Parlament i poder sortir de la presó per assistir als plens. Llavors, el jutge li va denegar, entre d'altres, perquè assegurava que hi podia haver «greus enfrontaments ciutadans» cada cop que es traslladés a Junqueras o algun altre dels presos que, segons Llarena, «susciten un suport incondicional». En aquest sentit, assegurava que el trasllat no permetria garantir «la convivència pacífica» que, precisament, assegura que és el que va justificar adoptar la mesura cautelar de la presó preventiva.

Tot i denegar la petició, ja apuntava que això no suposava que pogués fer la reclamació davant l'autoritat penitenciària competent. Precisament, això és el que ara posa de manifest el seu lletrat en aquest nou escrit presentat davant Institucions Penitenciàries. Van den Eynde també subratlla que fan ara la petició quan la instrucció està acabada i, per tant, no es preveu que el jutge els citi per a més declaracions.

Drets dels seus fills

Com ja va fer en el seu escrit Jordi Cuixart, la defensa del vicepresident destituït dona molta importància al paper dels seus fills petits. Addueix que la presó preventiva està tenint efectes no només sobre l'intern sinó sobre la seva família. Així mateix, alerta dels «perills de desarrelament» del pres i poden generar situacions d'estrès i deixar una «petjada biològica» en els seus fills per haver-se de relacionar amb el pare a una presó tal llunyana.

L'advocat apunta que a dia d'avui ja existeixen «dades» per afirmar que el distanciament amb els seus fills els està repercutint de manera «negativa i immerescuda». Segons l'escrit, els dret dels fills petits de Junqueras de poder «gaudir de salut física i emocional» es podrien veure «seriosament compromesos» amb dades documentades en l'escrit.

En aquest sentit, recorden que –tant d'acord a la legislació espanyola com internacional- l'interès del menor sempre s'ha de preservar en qualsevol cas on hi hagi menors implicats.

Drets del pres

Sobre els drets de tot reclús, l'escrit apunta que la «filosofia» d'una presó provisional és la de respectar la presumpció d'innocència i fer més lleus les conseqüències que pogués tenir en el pres. En aquest sentit, el lletrat cita diversos articles de les Regles Penitenciaries del Consell d'Europa, del Reglament Penitenciari i de les anomenades Regles Nelson Mandela, de les Nacions Unides. «La mesura de la presó no pot tenir més conseqüències aflictives que les necessàries, ni el seu compliment pot esdevenir en una restricció desproporcionada o excessiva dels drets individuals», recull l'escrit.

Així mateix, també argumenta que té dret a la proximitat geogràfica i apunta que és el mateix reglament penitenciari espanyol el que determina que els presos han d'estar en centres al més proper possibles de casa seva. Tot, amb l'objectiu d'evitar el seu «desarrelament social».

Per últim, l'escrit també apunta que amb la situació d'una presó provisional a més de 600 km del seu domicili s'està vulnerant el dret a defensa. L'advocat diu que amb una proximitat geografia es poden incrementar millor les garanties de participar «en condicions» del procés penal.

El criteri del jutge, el que impera

L'escrit s'ha registrat davant de la Secretaria General d'Insitucions Penitenciàries, un organisme que depèn del Ministeri de l'Interior amb Juan Ignacio Zoido al capdavant. Malgrat que el reglament penitenciari els dona la competència exclusiva per resoldre aquest tipus d'escrit, és habitual que donin trasllat al jutge instructor per conèixer el seu criteri. Tot i que no és vinculant, fonts consultades per l'ACN apunten que la decisió que acaba prenent Institucions Penitenciària va en la línia marcada pel jutge (en aquest cas, Pablo Llarena).

Institucions Penitenciàries no té un termini fixat per respondre. Si la decisió que pren és la de no permetre el trasllat, es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

Caldrà veure si en aquest cas, el jutge del Suprem es mostra més flexible, ja que aquest tipus de trasllats no són habituals en presos preventius. Un exemple és el cas de Sandro Rosell, empresonat a Soto del Real per ordre de l'Audiència Nacional des de fa més de 300 dies per un delicte de blanqueig de capitals. L'expresident del Barça també ha demanat el trasllat a l'espera de ser jutjat però també se li ha denegat.

Està previst que en els propers dies també segueixin els passos de Cuixart i Junqueras d'altres presos preventius del procés, especialment els que tenen fills o néts menors.