El Parlament aprova abonar d''immediat' les prestacions de la renda garantida amb silenci administratiu positiu

El Parlament ha aprovat que es faci l'»abonament immediat» de totes les prestacions de la renda garantida de ciutadania que es troben en situació de silenci administratiu positiu. El punt aprovat és una esmena de la CUP acceptada per Catalunya en Comú-Podem –que presentava la proposta de resolució- i que ha rebut els vots favorables de tots els grups a excepció de JxCAT i ERC que s'han abstingut. També s'ha aprovat complir «estrictament i sense interpretacions restrictives» la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania i iniciar procediments d'ofici per la seva potencial aprovació en el cas dels expedients en que es pugui detectar possibles irregularitats o interpretacions restrictives.

La proposta també inclou encarregar una avaluació sobre els criteris i procediments utilitzats per aprovar o denegar les sol·licituds, així com facilitar al Parlament i els grups tota la informació de seguiment del desplegament en quinze dies a partir de l'aprovació de la proposta. La diputada de CatECP Marta Ribas ha reconegut la situació d'»excepcionalitat» pel 155 que ha dificultat elaborar el reglament però ha defensat que l'estructura del departament «no té cap altra limitació» per desplegar la llei.

A banda d'aquests punts, s'ha aprovat també posar els recursos necessaris per «anar millorant cada vegada més» en l'atenció als sol·licitants, substituir immediatament les vacants existents de tot el persona que gestiona atenció, expedients i implementació de la renda i iniciar en el termini màxim de dos mesos una campanya informativa dirigida als pensionistes per informar-los sobre la compatibilitat de la renda, entre d'altres.

En la seva exposició de motius, la proposta apunta a la «lentitud» en la tramitació de les sol·licituds, els recursos humans i tècnics «insuficients» o senes formació adient, un percentatge «sorpressivament alt» de denegacions, amb d'altres «no argumentades ni motivades» i «cap tipus d'acompanyament en el procés» als sol·licitants. Afegeix que hi ha entitats socials, sindicals i professors dels sectors implicats que han alertat que s'està aplicant «una lectura de criteris restrictiva d'allò que fixa la llei».

La proposta reconeix que afecta la situació d'»excepcionalitat» que viu el país sense Govern i sota l'aplicació del 155 però afegeix que més enllà de no haver pogut aprovar encara el reglament i la comissió de govern que preveu la norma, l'estructura política de l'anterior executiu que es manté en funcions «no té altres limitacions per a gestionar el desplegament de la llei».

Precisament al 155 s'han referit bona part dels grups parlamentaris. Així, la diputada de Cs Noemí Lacalle ha negat que la manca de reglament sigui conseqüència del 155 i ha acusat els comuns d'estar «sempre al costat dels independentistes». La diputada ha considerat que el govern anterior hauria d'haver invertit en el desplegament de la norma i no en «repúbliques imaginàries».

En canvi, Saloua Laouaji ha dit per part de JxCAT que el desplegament de la norma s'ha vist «aturat pels fets posteriors que no han permès l'aplicació», apuntant concretament les «dolències i efectes negatius» del 155. Ha dit però que hi ha d'haver «autocrítica» dels gestors polítics i s'ha d'»aprendre dels errors».

Des d'ERC, Irene Fornós ha denunciat la situació de la consellera destituïda Dolors Bassa, que era titular del Departament de Treball en el moment de l'aprovació de la norma; ha defensat la feina feta pel seu equip i ha negat que s'estigui fent una lectura restrictiva de la normativa. La diputada ha fet una crida a no fer un «ús partidista» de la renda garantida i ha fet una crida a l'acció conjunta per poder tirar endavant el desplegament de la mateixa.

Ribas ha respost a JxCAT i ERC que el fet que Bassa no hi pugui ser a l'hemicicle –afirmant que li hagués agradat poder tenir el debat amb ella- no els fa ser menys exigents i ha titllat d'»irresponsabilitat» no fer «ni una sola autocrítica» de la situació del desplegament després de més de set mesos.

Des del PSC-Units, Raül Moreno ha rebatut que la norma es va posar en marxa dos dies abans de la intervenció econòmica i que tot i això sí que s'ha donat resposta a altres àmbits «i a aquest no». A més, ha posat sobre la taula que si se n'han pogut aprovar algunes se n'haurien pogut aprovar més: «Si el 155 hagués estat un problema, ho hagués estat per aprovar 1.000 o 10.000».

El diputat del PPC Santi Rodríguez ha reconegut que és el 155 el que ha «impedit» que hi hagi un desplegament reglamentari però ha afegit que la «culpa» d'aquest 155 és de qui el va «provocar». Ha continuat assegurant que si ara es manté és també perquè la majoria independentista no ha format govern.

El diputat de la CUP Vidal Aragonès ha criticat la gestió «neoliberal» de la prestació «on les traves i la burocràcia allunya dels seus drets als titulars del mateixos» i ha exigit que el rescat de les persones sigui una prioritat.