El Parlament ajorna 4 anys l'exigència del nivell B2 d'una tercera llengua per obtenir un grau universitari

El Parlament ha aprovat aquest dijous una proposició de modificació de la llei 2/2014 de mesures fiscals impulsada pel PSC-Units per ajornar quatre anys l'exigència d'una tercera llengua als universitaris com a requisit imprescindible per obtenir el títol de grau. La moratòria s'ha aprovat per unanimitat, després que els socialistes hagin transaccionat dues esmenes amb JxCAT i ERC. La normativa establia que era necessari acreditar el nivell B2 d'anglès, o d'una altra tercera llengua, per tal de poder assolir els estudis universitaris de grau i que la primera promoció que ho havia d'acreditar era la que va iniciar el curs 2014-2015 i, per tant, es gradua aquest estiu. Els socialistes van presentar la modificació en considerar que no s'havien impulsat les polítiques per garantir que els estudiants havien pogut assolir aquests coneixements i que, per tant, calia ajornar la seva entrada en vigor. La demanda també venia del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), que el juny del 2017 va aprovar instar el Govern a dur a terme aquesta moratòria i havia demanat reiteradament que es tirés endavant el canvi.

La diputada del PSC Alícia Romero ha estat l'encarregada de presentar la proposta de modificació de la llei i ho ha fet criticant que, tot i compartir l'objectiu, «no es van posar els recursos» per tal de poder assolir-lo. Ha recordat que ja llavors els socialistes van alertar que establir l'exigència als quatre anys sense posar més recursos «era impossible». La diputada ha apuntat que es podrien haver incorporat més partides, més places a les escoles oficials d'idiomes o més professors amb coneixements d'anglès suficient.

Ha lamentat també que hi ha una societat «de dues velocitats» on els alumnes de famílies amb més recursos acrediten nivells més alts d'una tercera llengua, en comparació amb aquells de famílies amb menys recursos. Per això, ha exigit que l'esforç es faci «des de Primària fins a Batxillerat» per garantir que d'aquí quatre anys, els estudiants sí puguin acreditar aquest nivell d'idiomes abans de graduar-se.

Des de JxCAT i ERC han compartit que no s'havien dut a terme els programes suficients per garantir aquest coneixement però han defensat que sí s'havia avançat amb polítiques públiques en aquesta direcció. Les dues formacions han transaccionat tres esmenes amb PSCC-Units per tal que la modificació de la llei sigui efectiva l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i, per tant, es pugui aplicar per als estudiants que estan ara en el darrer curs del grau, així com que l'acreditació del nivell no s'hagi de fer a través d'una prova específica sinó a través dels certificats acreditatius de coneixements d'idiomes que tinguin reconeguda l'equivalència amb el Marc europeu comú de referència.

La diputada de JxCAT Gemma Geis ha apuntat que l'acord del CIC és del juny del 2017 i ha defensat que el setembre «es va produir la intervenció» de la Generalitat i «tot ha estat molt més complicat» per poder tirar endavant aquesta moratòria. Moratòria que ha defensat que està «justificada» ja que s'ha produït una «millora però no suficient» en els nivells de coneixement d'una tercera llengua. Geis ha afegit que fan falta més recursos i ha assegurat que l'«únic camí possible és la república catalana».

En una línia semblant, la diputada d'ERC Gemma Espigares ha rebutjat que no s'hagi avançat en matèria lingüística però ha reconegut que encara hi ha camí per recórrer. Espigares ha finalitzat la seva intervenció «esperonant» la comunitat universitària a que «segueixi reivindicat drets civils i democràtics» i «no restar allunyada d'un debat de país importantíssim».

Romero les ha rebatut dient que des del 22 de juny que el CIC va demanar la moratòria i fins el 27 d'octubre, el Govern encapçalat per Carles Puigdemont «podria haver presentat la modificació i no ho va fer». També els ha reclamat que no siguin «autocomplaents» i, en concret a ERC, que influenciï en el futur govern per tal de dotar de més recursos les universitats públiques catalanes.

Des de Cs, Jorge Soler ha criticat l'«error» de fixar l'obligatorietat d'acreditar el nivell per als alumnes que van iniciar el curs 2014-2015, de «no haver fet tot el que es podia fer» i de fixar un indicador que no s'ha pogut assolir. «Que calgui fer una moratòria perquè el Govern no pot garantir el B2 és un èxit?», ha preguntat. Soler ha apuntat que hi ha un «gran marge de millora» i ha acusat el govern de JxSí de no escoltar les seves advertències i limitar-se a contestar «que hi havia un model d'èxit».

El president de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech, ha afirmat que «qui suspèn avui no són els estudiants» sinó el Govern i ha assegurat que del que s'ha aprovat no se'n pot dir moratòria sinó «fracàs». «Estem constatant el fracàs de les polítiques públiques dels governs a partir de com a mínim el 2014», ha declarat. En aquest sentit ha criticat les retallades i l'augment de taxes i que els grups de JxCAT i ERC mantinguin als seus grups parlamentaris les persones que van «perpetrar la pitjor de les retallades contra la universitat».

Per part de la CUP, Carles Riera ha expressat el seu vot favorable sense afegir més arguments als ja donats i ha aprofitat per afirmar que tant des de fora com des de dins del Parlament continuaran lluitant per assolir una reducció d'un mínim del 30% de les taxes, l'absolució dels '27 i més' i altres reclamacions sobre la base que les universitats siguin «un marc de legitima lluita per la república i la democràcia».

Per últim, la diputada del PPC Andrea Levy ha afirmat que el fet que s'hagi hagut d'aprovar una moratòria demostra quines han estat les prioritats de la Generalitat fins ara: «No han estat els alumnes ni les universitats». Levy ha apuntat al «fracàs» dels governs anteriors, als que ha acusat d'invertir «molts recursos per al no res i pocs per allò necessari».