Llarena no acredita a la justícia alemanya les proves de malversació contra Carles Puigdemont

El jutge del Tribunal Suprem no va poder acreditar completament les proves de malversació per les quals vol aconseguir l'extradició de Carles Puigdemont a l'Estat, en un informe que va remetre al Tribunal de Schleswig-Holstein que ha avançat l'Ara aquest dimarts i al qual ha pogut accedir l'ACN. En un informe de nou pàgines remès el passat 23 d'abril, el jutge instructor del Suprem assenyala que no pot informar a la justícia alemanya «d'una manera definitiva» ja que aleshores no disposava de la informació que va requerir al Ministeri d'Hisenda després que el ministre Cristóbal Montoro afirmés en una entrevista a El Mundo que en el referèndum i la seva preparació no es van preparar amb diners públics. Llarena també explica com va demanar aquesta informació –finalment remesa a principis de maig- amb la «major brevetat».

El jutge també constata com després de l'entrevista a Montoro diversos dels polítics empresonats van negar l'existència d'un delicte de malversació i van esgrimir les declaracions del ministre per reforçar la seva innocència. En tot cas, però, Llarena deixa clar que «mentre la incompatibilitat no s'evidenciï» entre les afirmacions del ministre i el que assegurava el titular d'Hisenda «aquest instructor reconeix la força dels indicis en les què s'assenta el processament per un delicte de malversació de fons públics».

En el document, Llarena fa un repàs – a partir de la informació aportada per la Guàrdia Civil- dels «indicis» sobre els quals considera que es van destinar diners públics a l'1-O, a les seves campanyes de promoció i als suposats pagaments a Unipost per trametre un total de 56.196 unitats i més de cinc milions de targetes censals.

Des de principis de maig, el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja té sobre la seva taula l'informe del Ministeri d'Hisenda sobre el control financer de la Generalitat. En una providència del 18 d'abril, Llarena va requerir directament al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que enviés informació «amb la major brevetat possible» per acreditar que no hi havia hagut malversació l'1-O, tal com havia afirmat en l'entrevista a El Mundo.

Fins ara, la Guàrdia Civil sosté que es van desviar 1,9 MEUR de diners públics per pagar el referèndum. Fonts del Ministeri d’Hisenda van explicar que s'enviarien dos tipus d'informacions: l'informe pròpiament dit i tota la documentació comptable del control de l'Estat sobre els comptes del Govern. Les mateixes fonts ja apuntaven que els criteris que defensa el ministre i els que consten als informes policials «quadraran».