El Tribunal Constitucional suspèn la llei de la presidència

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit per unanimitat aquest dimecres el recurs que el govern espanyol ha presentat contra diversos preceptes de la reforma de la llei de la presidència de la Generalitat, i ha suspès cautelarment la norma –tal com demanava l’executiu de Rajoy- en aplicació de l’article 161.2 de la Constitució. Els magistrats han inclòs a la seva resolució una advertència al president del Parlament, Roger Torrent, i als membres de la Mesa, del deure d’acatar la seva decisió. El TC ha culminat en poc més de 18 hores les actuacions del govern espanyol per impedir la investidura de Carles Puigdemont, que han suposat la publicació de matinada de la Llei al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) -sota control de l’executiu de Rajoy en virtut del 155-, la convocatòria d’un Consell de Ministres extraordinari a les 11 del matí, el registre del recurs poc després de les 13 i, finalment, la seva admissió a tràmit i suspensió de la llei per part dels magistrats, que s’han reunit a les 18.00 per no esperar a la represa del ple aquest dijous al matí.

Els membres del TC han acordat admetre a tràmit el recurs després de 45 minuts de deliberació, i obren ara un termini perquè les parts (el Congrés, el Senat, la Generalitat i el Parlament) presentin al·legacions contra aquesta decisió. En aquest punt, i «amb la finalitat d’evitar un conflicte en la defensa dels interessos de l’Estat i de la Comunitat Autònoma», suspèn el termini perquè la Generalitat pugui personar-se i formular al·legacions.

L’admissió a tràmit del recurs no implica una decisió de fons sobre la qüestió, però sí la suspensió automàtica que l’article 161.2 de la Constitució imposa a les lleis recorregudes pel govern espanyol.

Amb aquesta decisió, el TC suspèn els apartats tres a sis de la llei de la presidència que permeten al Govern de la Generalitat i a la resta d’òrgans col·legiats convocar i celebrar sessions, adoptar acords i remetre actes tan de forma presencial com a distància utilitzant mitjans telemàtics.

La suspensió de la llei talla definitivament la via per investir Puigdemont al Parlament sense provocar un nou enfrontament amb el Tribunal Constitucional i implica l’activació del pla D de les forces independentistes, que podrien investir un altre candidat la setmana que ve.

El TC ha acceptat també la petició que el govern espanyol havia incorporat al recurs perquè es notifiqui personalment la seva resolució al president del Parlament, Roger Torrent, i als membres de la Mesa, així com al secretari personal de la cambra i al lletrat major.

A més, els adverteix –tal com també demanava el govern espanyol- del seu deure «d’abstenir-se d’iniciar, tramitar, informar o dictar cap acord que impliqui fer ús dels articles suspesos de la llei de la presidència» advertint-los de la nul·litat radical de les actuacions i de «la possibilitat d’incórrer en eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en cas de no complir el requeriment».

El recurs que els magistrats tenen sobre la taula –i que estudiaran en els pròxims mesos- es dirigeix contra diversos preceptes de la llei. En concret contra els articles 1; 2; la disposició addicional de la norma, que regulen la possibilitat de en cas d’absència del candidat a la investidura el ple pot autoritzar «que el debat d’investidura se celebri sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata» i pot demanar la confiança de la cambra «per escrit o per qualsevol altre mitjà previst al Reglament».

A més de la investidura telemàtica, l’escrit es dirigeix contra el fet que la llei es tramités al Parlament pel tràmit de lectura única, i vulnerant «una matèria reservada al reglament com és l’elecció del president de la Generalitat». També impugna «la possibilitat de permetre la celebració de sessions d’òrgans col·legiats de la Generalitat a distància i per mitjans telemàtics».

L’objectiu final del recurs, segons ha afirmat als passadissos del Congrés el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, és evitar «l’absurd» que una persona «fugida de la justícia» pugui ser investida a distància, i fer passos perquè «es recuperi la normalitat institucional, econòmica i social» a Catalunya. En aquest marc el president espanyol ha demanat a les forces independentistes «un esforç» per formar govern i recuperar «la normalitat institucional econòmica i social» a Catalunya. «Ja n’hi ha prou d'estar marejant la perdiu», ha dit.

La Moncloa tenia preparat el recurs des de fa més d’una setmana, quan es va aprovar la llei al Parlament, però en les últimes hores hi ha incorporat les aportacions del dictamen favorable al recurs que va emetre dilluns el Consell d’Estat.

Entre altres, aquest organisme advertia que ningú pot exercir com a membre del Govern de la Generalitat –ni que sigui per videoconferència- si no es troba físicament dins del territori català, fet que exclouria els polítics que es troben a l’estranger i els presos provisionals que mantinguin els drets polítics però que estiguin reclosos a presons de la resta de l’Estat.

El recurs de l’executiu espanyol es basa també els termes de l’última resolució per la que el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit la setmana passada el primer escrit de l’executiu de Rajoy contra el primer intent d’investidura de Puigdemont.

En aquesta resolució el TC ja advertia la Mesa que es declararà «radicalment nul i sense valor ni efecte» qualsevol acte, resolució o acord que contravingui la suspensió acordada. És a dir, que tancava la porta ja a qualsevol modificació de la Llei de presidència per permetre una investidura de Puigdemont a distància.