Torra demana disculpes pels seus polèmics tuits

El candidat de JxCat a la investidura com a president de la Generalitat, Quim Torra, ha volgut aquest divendres, en la seva primera entrevista des de la designació, demanar disculpes pels polèmics tuits que va publicar fa sis anys i que han estat titllats de xenòfobs i supremacistes pels partits constitucionalistes arran del que deia sobre els espanyols. «Si algú els ha entès com una ofensa, demano disculpes, perquè en absolut era la meva intenció», ha dit des del plató del TN Migdia de TV3. De la mateixa manera, Torra ha «lamentat» que tota la seva trajectòria professional «es vegi ara sota vigilància per uns tuits de fa anys». «El que m’agradaria és que el debat se centrés en el meu currículum i en les coses que faré», ha dit.

Torra ha avançat les línies mestres del que dissabte serà el seu discurs d’investidura. Així, el candidat ha explicat que apel·larà constantment «al diàleg» i que aquest serà un dels conceptes «que més se sentiran» a la seva intervenció davant els diputats del Parlament. A més, ha avançat que pensa demanar reunir-se amb el president espanyol, Mariano Rajoy, «quan ell vulgui», i que estendrà aquesta invitació al president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, amb qui també espera trobar-se «el dia que vulgui i on vulgui». «Sempre hem volgut aquest diàleg. El problema l’ha tingut l’Estat espanyol. Nosaltres, l’aposta pel diàleg i per negociar sempre la mantindrem», ha sentenciat.

El Procés Constituent, el comissionat pel 155 i la provisionalitat

Pel que fa al mandat que podria començar si és escollit finalment president, Torra ha avançat que, tot i reconèixer el paper de Carles Puigdemont, ell serà qui «des del Govern prengui les decisions com a president de la Generalitat». Tot i això, ha volgut remarcar que l’acció del Govern pivotarà «sobre tres vies: la de les institucions catalanes, la de la ciutadania encarregada d’impulsar el Procés Constituent, i la de l’espai exterior i l’exili».

Davant les crítiques rebudes perquè Puigdemont va qualificar la seva eventual presidència com a «provisional», Torra ha remarcat que ell entén aquest concepte com «una etapa de transició, de fer palès el moment excepcional que viu Catalunya». Precisament per evidenciar «aquesta excepcionalitat» de la situació política, Torra s’ha compromès a posar en marxa d’immediat algunes mesures simbòliques que deixin clar que el Govern està amb els presos independentistes i contra el que ha passat des de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. «Els ciutadans ho han de percebre, ho han de sentir», ha dit, tot anunciant que farà penjar un llaç groc de la façana del Palau de la Generalitat i col·locar-ne un altre «als seients del Govern» del Parlament.

Més enllà d’establir aquesta simbologia, Torra ha anunciat que la primera mesura que impulsarà com a president serà la «creació d’un comissionat que investigui i expliqui què ha passat a la Generalitat mentre ha estat sota el 155». «La ciutadania ho ha de saber tot i s’ha d’explicar què ha passat aquests mesos», ha dit, tot emmarcant aquesta proposta dins el pla de xoc que va avançar Carles Puigdemont que s’iniciaria amb el nou Govern. «És una fase evident del primer moment», ha comentat, tot afegint que després voldrà engegar una acció de Govern amb un eix «basat en polítiques públiques per prevenir l’intent de fractura social» i un altre centrat en la internacionalització.

Pel que fa a la seva intenció davant la possible desobediència a les directius i sentencies del TC i del govern espanyol, Torra s’ha compromès a «obeir el que digui el Parlament de Catalunya», i ha avançat que voldrà «recuperar el contingut de les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional i iniciar el Procés Constituent», que són, per a ell, «el fil històric que enllaça amb el mandat de l’1 d’octubre i el 27 de setembre».