Montoro reitera que ni les urnes ni la manutenció de Puigdemont s'han pagat amb diners públics

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, reitera en l'informe enviat al jutge del Suprem Pablo Llarena que ni les urnes ni la manutenció de Puigdemont a l'estranger s'han pagat amb diners públics. Es reafirma, doncs, en les declaracions que ja va fer a l'entrevista a El Mundo i afirma que si hi ha hagut malversació només podria haver ocorregut «per un delicte de falsificació d'un funcionari conxorxat amb algun proveïdor a favor del procés».Montoro va enviar l'informe -que publiquen diversos mitjans aquest dilluns- a petició del jutge per esclarir les seves afirmacions sobre la malversació. Montoro defensa que els mecanismes de control a les finances catalanes no han detectat cap desviament però apunta que el Govern podria haver «eludit el sistema de control de pagaments» i que ho haurà d'aclarir la investigació judicial. «Aquests mecanismes de control no són incompatibles amb la investigació judicial sobre aquelles accions o omissions amb rellevància penal que s'hagin produït al marge o eludint el sistema de control administratiu de pagaments», defensa el ministre. A més, apunta que qualsevol «sospita» s'ha posat en coneixement de la justícia. Concretament, fa referència a quatre escrits remesos a la Fiscalia General de l'Estat i dos més a la Fiscalia del Tribunal de Comptes.

L'informe, signat pel mateix ministre, té vuit folis i el seu contingut s'ha conegut aquest dilluns amb la publicació a diversos mitjans. El jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena va demanar el passat 18 d'abril al ministre que enviés informació «amb la major brevetat possible» per acreditar que no hi havia hagut malversació l'1-O, tal i com havia afirmat en una entrevista a El Mundo publicada dos dies abans. Fins ara, la Guàrdia Civil sosté que es van desviar 1,9 MEUR de diners públics per pagar el referèndum.

A l'informe, Montoro defensa que la intervenció de les finances (amb quatre acords diferents per part de l'Estat) ha impedit que hi hagi una «instrumentalització d'un pressupost públic per aconseguir la independència». També justifica que aquest control tenia com a objectiu la remissió d'informació a Hisenda per «garantir que no es fan servir fons públics per portar a terme actes contraris a la llei o el TC en relació amb l'1-O».

Montoro es ratifica en les afirmacions a l'entrevista de El Mundo i assegura les seves declaracions «de cap manera contradiuen els mitjans de prova practicats pels tribunals de justícia». A més, insisteix que ni les urnes ni la manutenció de Puigdemont a l'estranger s'han pagat amb diners públics per la informació que té, fins ara, el ministeri. I defensa que en els casos que hi ha hagut «sospita d'indicis de delicte» s'han posat en coneixement de les autoritats judicials «amb la deguda diligència».

Sobre l'entrevista, també afirma que les declaracions s'ha de posar en un «context periodístic» i apunta que quan el periodista li va demanar que prometés que ni un sol euro s'havia destinat a l'1-O, ell va dir que això només podia haver passat «per un delicte de falsificació d'un funcionari conxorxat amb algun proveïdor de la causa».

Control pressupostari

A l'informe, també detalla els quatre acords presos per la Comissió Delegada d'Assumptes Econòmics per controlar les finances de la Generalitat. Defensa que el mecanisme ha funcionat però apunta que es poden haver usat d'altres vies (com la falsificació de factures) per evitar el control de pagaments.

«Qualsevol informació sobre la realitat material o fàctica que es pugui obtenir per altres fonts d'informació no pot pretendre ser necessàriament contradita pel fet que existeixi un document pressupostari o estrictament comptable contradictori o que es vulgui donar cobertura a una realitat material diferent», justifica Montoro.

És a dir, que el ministre defensa que els mecanisme de control de les finances no són «incompatibles» amb una investigació judicial sobre si hi ha hagut, al marge del control de l'Estat, accions que hagin compromès diner públic.

Escrits a Fiscalia

De la mateixa manera, Montoro defensa que sempre que s'ha considerat necessari han requerit més informació a la interventora de la Generalitat i que també s'han posat en coneixement de la Fiscalia algunes informacions per incompletes o si s'apreciava que «els fets descrits podien donar lloc a l'exigència de responsabilitats penals».

En concret, detalla quatre escrits remesos a la Fiscalia General de l'Estat i dos més a la Fiscalia del Tribunal de Comptes.

A l'escrit, el ministre mostra «total disposició» a seguir col·laborant amb el jutge i aportar tota la informació que de la que disposa «per tal que s'investiguin els indicis delictius detectats».