Iceta creu que nomenar com a consellers polítics a la presó «no justificaria» mantenir el 155

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha considerat que nomenar com a consellers alguns dels polítics a la presó «no justificaria» mantenir el 155. En una entrevista a 'Els Matins' de TV3, Iceta ha afirmat que els polítics empresonats «tenen els seus drets, la presumpció d'innocència i poden ser nomenats» i s'ha mostrat així contrari a les paraules del delegat del govern espanyol, Enric Millo, que sí que va posar sobre la taula la continuïtat d'aquest article si es nomenen com a consellers polítics a la presó. Tot i això, ha posat sobre la taula que no podran anar a les reunions o comparèixer al Parlament i per això creu que fer-ho seria «un error». D'altra banda, ha rebutjat l'aplicació d'un nou 155 si no hi ha una «il·legalitat» però sí ha avalat mantenir el control financer de la Generalitat. Iceta ha afirmat que «fins que no canviïn molts circumstàncies» és «prudent» mantenir el control financer perquè l'investit president de la Generalitat, Quim Torra, no va explicitar «que s'ajustaria a la legalitat».

El socialista ha reiterat que és un «error» posar a llocs de responsabilitat «gent que no la pugui exercir», com creu que passaria en el cas de polítics empresonats que puguin ser nomenats consellers, voluntat que va expressar aquest dimarts Torra. Ho ha dit apuntat que legalment és possible però que no és «convenient» i ha assegurat que ell no nomenaria algú que se sap que hauria de tenir una suplència permanent. A més, ha afegit que pot arribar el moment en que el jutge suspengui els seus càrrecs públics i llavors ja no podrien ni ser consellers. «Entenc la lògica de voler deixar-ho tot com estava, però no podrà ser», ha declarat.

No a prolongar el 155 i crítiques a Cs

Iceta ha afirmat que a Cs «se li veu la salivera» amb el 155 i els ha reiterat que el 155 ha de cessar quan es nomeni govern i només es pot tornar a aplicar «si s'ha produït una il·legalitat» i «no una presumpció» d'aquesta, cosa que ha esperat no passi. Per a Iceta, sense aquestes condicions és «impossible prorrogar-lo». En aquest sentit, ha dit que una expressió d'intencions no és una il·legalitat i que sí ho seria un decret aprovat pel govern o el Parlament que vulnerés la llei.

En canvi, Iceta sí s'ha mostrat partidari de mantenir el control financer de la Generalitat davant de l'acte «imprudent» de Torra de no dir que s'ajustaria a la legalitat. «Això és el que justifica la continuïtat de mesures com aquesta», ha declarat. Segons Iceta, si s'hagués compromès, el govern espanyol «no tindria cap motiu» per mantenir una mesura com el control financer i ha valorat que «hagués estat millor fer 'reset' i dir que et penses ajustar a la legalitat». Segons Iceta, la posició de Cs en aquest tema sí busca «impossibilitar el diàleg».

Com a exemple, Iceta ha dit que si es tira endavant una assemblea d'electes sense rang institucional no passaria res o si hi ha un consell de la república com a «institució privada, sufragada amb fons privats i les decisions no vinculen les institucions de la Generalitat». «Si els independentistes volen muntar elements de coordinació política hi tenen tot el dret, al que no tenen dret és a que se suplantin les institucions de la Generalitat», ha manifestat.

Sobre recuperar lleis suspeses pel Tribunal Constitucional (TC), ha assegurat que els socialistes hi estaran a favor segons quina norma sigui –per exemple les socials- però no si les que es pretenen recuperar són la de transitorietat o el referèndum. A més, ha considerat que la recuperació de certes d'aquestes normes hauria d'estar dins de la negociació que puguin encetar Rajoy i Torra.

Iceta ha afirmat que les piulades i els articles de Torra sobre «els espanyols» el «perseguiran» durant tota la legislatura, però ha insistit que des del PSC volen jutjar-lo pels seus actes i decisions com a president.

Per últim, ha tornat a rebutjar que es pengi un llaç groc a la façana de la Generalitat perquè és un «espai públic de tots» que ningú té dret a «colonitzar».