El bloqueig del govern espanyol deixa en l'aire la presa de possessió dels consellers de Torra

El bloqueig del govern espanyol deixa en aquests moments en l'aire la presa de possessió dels consellers del govern de Torra prevista per demà dimecres. Des del govern de Mariano Rajoy estan estudiant la situació davant els dubtes legals que tenen sobre si poden prendre possessió dos consellers a la presó, Jordi Turull i Josep Rull, i dos que estan a Brussel·les, Toni Comín i Lluís Puig. Mentrestant, el govern espanyol no han autoritzat el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) a publicar el decret que conté tots els nomenaments. Aquest dimarts el Govern ha enviat una carta a l'executiu espanyol preguntant els motius jurídics que impedeixen la publicació del decret. A més, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha avisat que es prendran «mesures legals» si no es publica. De moment no hi ha resposta de l'Estat a la carta, el DOGC no ha publicat el decret i el Govern no ha convocat oficialment la presa de possessió.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, diu que els nomenaments de Torra són una «burla» als catalans i insisteix que el seu govern espanyol «estudia la situació». Segons el ministre, la designació de dues persones a la presó i dues més «fugides» és «contrària a la llei». Català no ha aclarit si el seu govern donarà resposta a la carta que li ha adreçat la Generalitat demanat aclariments sobre els motius del bloqueig de la publicació dels nomenaments al DOGC, però ha insistit que no es pot posar «al capdavant de conselleries d’àrees de govern de polítiques públiques tan importants com la Sanitat a persones que no podran complir amb la seva obligació». Sobre si el seu executiu acabarà publicant o no els nomenaments, Catalá ha afirmat que «el dret avala sempre la raó i el sentit comú» i que el seu govern «sempre adoptarà decisions fonamentades en dret».

Torra ha evitat públicament posar-se en l'escenari de buscar noms alternatius als de Turull, Rull, Comín i Puig. «Estem esperant la resposta. Per què hem de suposar que diran que no? Arribarem al punt que trucaran a la meva dona per dir què he de sopar», ha etzibat en una entrevista a Rac 1. A més, s’ha negat a respondre en diverses ocasions a la pregunta sobre possibles substitucions al Consell Executiu si no acaba sent possible nomenar als polítics que estan a la presó i als que són a Bèlgica. «Si passa, ja veurem. Els consellers tenen tots els drets intactes. Tots els itineraris són necessaris i han de servir», ha assegurat per defensar la via del seu nomenament. En aquesta línia, fonts de la Presidència prefereixen esperar a veure què passa en les pròximes hores i es limiten a dir que demà es prendrà una decisió sobre la presa de possessió dels consellers.

Un altre element a tenir en compte és que el jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena ha denegat la llibertat provisional a Jordi Turull i Jordi Rull, que no podran sortir de la presó per prendre possessió del càrrec. El jutge argumenta que existeix un risc de reiteració delictiva «potenciat» i diu que el «perill» s'incrementa amb la voluntat expressada pel president, Quim Torra, que –segons Llarena- ha dit que impulsarà la república «il·legalment declarada».

La data de demà fixada pel Govern per la presa de possessió dels consellers coincideix amb la votació dels últims capítols dels pressupostos de l'Estat al Congrés. I el PNB ha condicionat des del principi el seu suport a l'aixecament del 155, que no es produirà fins que prenguin possessió els consellers i que, per tant, es manté mentre la situació està bloquejada. De fet, en les últimes hores el PNB ha advertit que no decidirà «fins l'últim minut» per decidir el seu vot als pressupostos amb la mirada posada en Catalunya.

Per la seva banda, la CUP defensa que Rull, Turull, Comín i Puig prenguin possessió com a consellers encara que el DOGC no publiqui el decret de nomenaments. Els cupaires entenen que la situació és «injusta» i que es «vulneren els drets civils i polítics» d'aquestes quatres persones i per això argumenten que han de poder assumir el càrrec «amb normalitat democràtica».