El tribunal alemany rebutja tornar a empresonar Puigdemont tot i una petició de la fiscalia
El ministeri públic prepara una petició d'extradició per rebel·lió equiparant-la als delictes d'alta traïció i alteració de l'odre públic
Puigdemont aposta per buscar fórmules per evitar eleccions que respectin el mandat del 21-D
El tribunal alemany d'Schleswig-Holstein ha rebutjat aquest dimarts tornar a posar en presó preventiva el president destituït, Carles Puigdemont. La petició d'empresonament l'havia fet la fiscalia alemanya, que argumentava un «augment del risc de fuga» arran de «noves informacions» enviades per l'Estat espanyol. A més, la fiscalia ha indicat que prepara una petició d'extradició per rebel·lió, que equipara als delictes alemanys d'alta traïció i alteració de l'ordre públic. Amb tot, el tribunal ha indicat que encara no té cap petició oficial del ministeri públic sobre «l'admissibilitat de la petició d'extradició a Puigdemont» i que encara «està obert» quan hi haurà una «decisió final» sobre el cas. «Basant-se en els fets reals del procediment, el tribunal no veu una augment de risc de Carles Puigdemont i, per tant, seguirà lliure», ha indicat el jutjat en un comunicat. La setmana passada, el jutge Llarena va escriure la fiscalia alemanya per informar-la de la decisió de Bèlgica de no extradir Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig i advertir-la que no cometés «el mateix error».
En un comunicat, la fiscalia general d'Schleswig-Holstein ha explicat que arran de «noves informacions» aportades per l'Estat espanyol, entre les quals cita «vídeos» on es veuen «actes violents contra la policia espanyola», es pot considerar una petició d'extradició per rebel·lió. Segons la llei alemanya, la fiscalia creu que «no només hi hauria» una equivalència amb el crim d'alta traïció sinó que també amb el d'alteració de l'ordre públic. Per això, confirma que prepara la petició d'extradició, que el tribunal admet que encara no té sobre la taula.
En la petició del ministeri públic d’Schleswig-Holstein, es destaquen dos vídeos per justificar «la intensitat dels actes violents» durant l’1-O. Les imatges, sempre segons la fiscalia, demostren també que els Mossos d’Esquadra «no només no van interferir» davant «els actes violents», sinó que «amb la seva actitud fins i tot fins a cert punt els van fomentar».
Un dels dos vídeos «mostra una multitud que es va col·locar a la rampa d’entrada d’un col·legi electoral» quan agents de la Guàrdia Civil hi volien accedir. Agents dels Mossos d’Esquadra també hi eren i, quan els membres del cos armat espanyol van intentar entrar-hi, «van ser atacats i els policies catalans es van allunyar sense interferir», explica la fiscalia sense concretar el lloc on es va produir l’incident.
Tampoc sense especificar el municipi, també es parla d’un altre vídeo on, suposadament, un agent de la Guàrdia Civil «va ser atacat amb una cadira i, en conseqüència, tombat a terra».
D’altra banda, la fiscalia diu que «les autoritats judicials espanyoles» han enviat nova informació que «explica més» el presumpte delicte de malversació. Segons la documentació espanyola, afirma, la Generalitat hauria gastat 1,6MEUR en preparar el referèndum amb despeses com la impressió i distribució de material electoral, en crear un nou web i en implementar una campanya de comunicació sobre l’1-O.
En aquest sentit, diu que Puigdemont «tenia poder sobre els comptes públics» com a màxim representant de la Generalitat. A més, també diu que els comentaris a la premsa del ministre Montoro «no tenen rellevància» pel procés d’extradició, com així tampoc el fet que pagaments previstos pel govern català sobre l’1-O no s’executessin. «L’obligació de pagar ja era un perill per les arques públiques, perquè es tractava de pagaments que no anaven en l’interès públic», afirma la fiscalia alemanya.