La fiscalia alemanya demana l'extradició de Puigdemont per rebel·lió i malversació

La fiscalia general d'Schleswig-Holstein ha sol·licitat formalment que s’extradeixi Carles Puigdemont a Espanya, després d’analitzar la darrera documentació sobre l'euroordre facilitada per la justícia espanyola. Més de 60 dies després de la seva detenció a Alemanya, el ministeri públic ha reafirmat la seva sol·licitud d’extradició de Puigdemont per rebel·lió i malversació, com ja va fer el 3 d’abril passat, quan va requerir que s’admetés a tràmit la demanda d'extradició per «alta traïció», l’equivalent alemany al delicte de rebel·lió espanyol, i també per «malversació de fons públics». Fonts de la defensa indiquen a l’ACN que ara s’obre un període de prop de quinze dies perquè els advocats presentin al·legacions a la petició del fiscal i es torni pronunciar el Tribunal Superior d’Schleswig-Holstein.

En el document de 16 pàgines de la fiscalia en què demana l’entrega, també requereix als jutges que es torni a executar la presó preventiva per al president destituït. El ministeri públic ja ho va demanar en una petició feta pública el 22 de maig, i la sala penal del tribunal ja va rebutjar la petició.

Arguments per la rebel·lió

La fiscalia argumenta l’extradició per rebel·lió perquè hi va haver «90 policies ferits» durant l’1-O. A més, parla de «vídeos» enviats per les autoritats judicials espanyoles que són «una mostra clara de la intensitat dels actes violents» per part dels votants durant l’1-O. En concret, fa referència a dos vídeos, un dels quals «mostra una multitud que es va col·locar a la rampa d’entrada d’un col·legi electoral» quan agents de la Guàrdia Civil hi volien accedir. Sempre segons la fiscalia, agents dels Mossos d’Esquadra també hi eren i, quan els membres del cos armat espanyol van intentar entrar-hi, «van ser atacats i els policies catalans es van allunyar sense interferir», explica la fiscalia sense concretar el lloc on es va produir l’incident. Tampoc sense especificar el municipi, també es parla d’un altre vídeo on, suposadament, un agent de la Guàrdia Civil «va ser atacat amb una cadira i, en conseqüència, tombat a terra».

El ministeri públic ja va citar aquests vídeos en la petició del maig. El tribunal, però, tenint en compte el nou material enviat des de l’Estat espanyol, ja va dir recentment que no veia motius per extradir Puigdemont per rebel·lió tot i la nova «informació sobre incidents aïllats» durant l’1-O. En una interlocutòria feta pública el 22 de maig passat, els magistrats apuntaven que el seu posicionament del 5 d’abril -en què rebutjaven la rebel·lió- no ha canviat. Segons el text, el tribunal no només va descartar equiparar el delicte de rebel·lió espanyol amb l’alta traïció alemanya, sinó que també deia que, de forma «preliminar», no veia «una criminalitat per alteració de l’ordre públic».

Fonts de la defensa de Puigdemont ja van apuntar que, després del «rotund» rebuig del jutge a tornar a empresonar el president destituït i a tornar a considerar el delicte de rebel·lió, el cas de la fiscalia alemanya és més dèbil.

Frankfurt, 1983

El Tribunal Superior de Schleswig-Holstein va descartar d’inici l’extradició per rebel·lió el 5 d’abril comparant els fets a Catalunya amb uns aldarulls al l’aeroport de Frankfurt el 1983 que no es van considerar «alta traïció», l’equivalent alemany a rebel·lió. En la petició d’aquest divendres, però, la fiscalia diu que no és comparable, ja que els fets de Frankfurt van succeir en un «recinte geogràfic petit i localitzat», mentre que en el cas català la «violència» va tenir lloc «en una regió completa d’uns 32.000 quilòmetres quadrats».

Alteració de l’ordre públic

La fiscalia assegura que el delicte de rebel·lió és equivalent al d’alta traïció alemanya, però també al de «seriosa alteració de l’ordre públic». En aquest sentit, diu que Puigdemont «ha de respondre com a autor per la violència contra la policia» durant l’1-O. Durant el document, també afirma que hi ha indicis que Puigdemont «va donar la instrucció als Mossos d’Esquadra d’assegurar el referèndum». El ministeri públic també retreu al lider de Junts per Catalunya que «no cancel·lés el referèndum tot i saber que podrien haver-hi aldarulls», i cita les manifestacions del 20 de setembre per justificar-ho.

El paper dels Mossos

Segons el document, el govern liderat per Puigdemont va «dissenyar un operatiu policial» dels Mossos d’Esquadra que es va «alinear amb els manifestants a favor de la votació il·legal, a fi que aquests puguessin combatre exitosament la violència de la policia espanyola». De fet, la fiscalia, com ja va dir el maig, creu que els vídeos demostren que els Mossos d’Esquadra «no només no van interferir» davant «els actes violents», sinó que «amb la seva actitud fins i tot fins a cert punt els van fomentar».

Malversació

La fiscalia reitera que les autoritats espanyoles han enviat nova informació que «explica més» el presumpte delicte de malversació. Segons la documentació espanyola, afirma, la Generalitat hauria gastat 1,6MEUR en preparar el referèndum. Això justifica l’extradició de Puigdemont també per malversació. Ara bé, no està clar ja que els jutges ho accepten, ja que la seva resolució del 22 de maig recollia també que la documentació aportada per les autoritats espanyoles respecte al possible delicte de malversació inclou «informacions contradictòries».

Defecte de forma

El document fet públic aquest divendres per la fiscalia també explica que el Tribunal Suprem espanyol va deixar clar el 17 de maig en una comunicació escrita que sobre Puigdemont pesa una ordre d’arrest nacional a l’Estat. El missatge de Llarena va arribar només un dia després que la justícia belga declinés l’extradició dels consellers destituïts Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig per un «defecte de forma», que precisament es referia a la manca d’ordre d’arrest nacional, imprescindible per executar una euroordre. Carles Puigdemont, segons revela la fiscalia, va declarar a un jutjat local de Berlín el 15 de maig dient que no estava d’acord amb l’extradició i alertava d'aquest defecte de forma.