La Guàrdia Civil xifra en 3,2 MEUR les despeses compromeses per la Generalitat per a l'1-O
Segons el cos policial, el Govern va abonar més de 1,5 MEUR
Comencen a arribar urnes per l'1-O a alguns col·legis electorals catalans
Un informe de la Guàrdia Civil remès al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i al titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Suñer, xifra en 3.269.236, 61 euros les despeses compromeses per la Generalitat per al referèndum de l'1 d'octubre. Segons el mateix informe, que té com a objectiu acreditar el presumpte delicte de malversació de fons públics, el Govern va abonar 1.588.188,05 euros d'aquesta quantitat, mentre que va deixar pendent de pagament 1.664.848,56 euros. El document detalla partides destinades a publicitat, repartiment de cartes certificades amb els nomenaments dels membres de les meses i targetes censals, o despeses atribuïdes al Diplocat o al CTTI. En la interlocutòria de processament, el jutge Llarena va xifrar la presumpta malversació en 1,6 MEUR i un informe posterior de la Guàrdia Civil fet públic a l'abril va elevar la xifra als 1,9 MEUR.
L'informe de l'institut armat està en mas del jutge del Suprem Pablo Llarena des del 21 de maig i abans, en data 11 de maig, es va entregar al titular del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. En aquest nou informe, al qual ha tingut accés l'ACN, la Guàrdia Civil xifra en 3.269.236, 61 euros les despeses compromeses per la Generalitat per al referèndum de l'1 d'octubre.
En aquest informe, la Guàrdia Civil diferencia entre els diners que, suposadament, s'haurien compromès i els que s'han arribat a pagar. Segons la policia, dels més de 3 MEUR s'han pogut abonar 1.588.188,05 euros, mentre que la Generalitat va deixar pendent de pagar fins a 1.664.848,56 euros.
Partides abonades i partides pendents
Entre les partides que la Guàrdia Civil corrobora que es van arribar a pagar i que tenien com a finalitat l'1-O destaca una partida de més 1,2 MEUR de la conselleria de Vicepresidència per a les obres de la nau adjunta del CTTI destinada a call center per al referèndum. També 119.000 euros per als serveis relacionats amb els observadors internacionals i 112.000 per als experts del grup Helena Catt i 52.000 euros en despeses d'allotjament i vols d'aquests dos grups. Despeses, aquestes últimes, que imputa al Diplocat.
En canvi, apunta cinc partides que arriben pràcticament al milió d'euros que han quedat pendents d'abonar a l'empresa Unipost, encarregada de repartir material electoral per a l'1-O. En aquesta apartat, també hi comptabilitza una partida de més de 277.000 euros pendents d'abonar a la CCMA per l'emissió de l'anunci del referèndum on només es veien unes vies.
Desglossat per departaments
L'informe també fa un desglossat per departaments de la Generalitat. En el cas de Presidència, diu que els contractes públics que han investigat apunten que es va abonar un total de 2.231 euros (sense IVA) i que va quedar pendent 498.057 euros en «concepte de serveis dirigits per al referèndum».
Pel que fa al Departament de Vicepresidència i Economia, la Guàrdia Civil diu que es va abonar un total de 1.201.854 per a rehabilitar la nau annexa del CTTI amb l'objectiu d'ubicar-hi el call center del referèndum.
En relació al Diplocat, assenyala que s'han abonat 315.910,29 euros i que queda pendent 52.815,78 euros (la majoria per serveis als observadors internacionals).
També es fa una menció expressa a l'aplicatiu Connectant el voluntariat que, segons la Guàrdia Civil, es va crear des del CTTI per tal que els ciutadans es poguessin registrar a través d'Internet per ser voluntaris. Segons l'informe, es va arribar a abonar 68.984 euros i van quedar pendents gairebé 65.000 euros.
Acord amb Unipost
En l'informe, l'institut armat també afirma que va existir un «acord» entre la Generalitat i Unipost per repartir 56.000 cartes certificades per als integrants de les meses electorals i 5.346.734 targetes censals, comprometent una despesa de 979.661,96 euros. Segons l'informe, el cost es va facturar a través de cinc departaments: Presidència, Vicepresidència, Salut, Cultura i Treball. Apunten també que no s'han abonat però que hi ha hagut fins a dos intents de cobrament per part de l'empresa i que es va arribar a registrar en la plataforma de facturació electrònica de la Generalitat la factura dirigida al Departament de Treball per un import de 197.492 euros.
Dades que varien i s'incrementen
La darrera resolució on el jutge Llarena fa referència a la quantitat suposadament malversada és del 9 de maig. El magistrat instructor del Tribunal Suprem afirmava en la interlocutòria on desestimava els recursos contra el processament dels polítics independentistes que la Generalitat va pressupostar uns 1,99 MEUR per al referèndum de l'1-O. D'aquests, segons el jutge, un mínim de 414.448 euros s'haurien arribat a pagar a les empreses proveïdores. El jutge expressa dubtes sobre si s'han pagat uns 125.400 euros i afirma rotundament que 1,44 MEUR no s'han arribat a pagar.
A mitjans d'abril, un altre informe de la Guàrdia Civil elevava la malversació dels 1,6 MEUR als 1,9 MEUR. Era el resultat de la peça separada oberta per Llarena per permetre, durant un mes, aprofundir en la investigació sobre la malversació. A banda d'imports ja coneguts, l'institut armat es centrava en noves partides. Una, de 61.879 euros, que suposadament el Govern hauria emprat per encarregar a Òmnium Cultural l'elaboració i difusió de cartells instant a la participació l'1-O.
L'altra apuntava directament a JxSí. Segons l'informe, el grup parlamentari podria haver usat diners procedents de les subvencions del Parlament per pagar el lloguer del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en l'acte de presentació del referèndum el 4 de juliol. El contracte de cessió està signat per Jordi Turull (president del grup) i ascendia a 17.690 euros.
Ara, en aquest nou informe, la Guàrdia Civil incorpora una partida de 95.000 euros que hauria sortit dels fons de l'ANC per pagar l'acte unitari per donar el tret de sortida a la campanya del referèndum al Tarraco Arena el 15 de setembre. Segons l'informe, aquesta partida tampoc s'hauria arribat a abonar. La Guàrdia Civil, però, deixa fora de la quantitat total de 3,2 MEUR els actes que s'haurien pagat amb fons procedents de l'ANC i JxCat.
Llarena ha processat per malversació tot l'anterior Govern.