Puigdemont i els consellers destituïts a l'estranger es querellen contra Llarena a Bèlgica i demanen la seva recusació

El president Carles Puigdemont i els quatre consellers que van marxar amb ell a l'estranger, tots ells destituïts pel 155, han presentat aquest dimarts una demanda civil contra el jutge Pablo Llarena davant de la justícia belga per vulnerar el seu dret a un «jutge imparcial i independent», a un «procés judicial just» i a la «presumpció d'innocència». Arran de la querella, també han presentat al Tribunal Suprem una petició de recusació contra Llarena perquè, segons ha explicat Toni Comín, «la llei orgànica del poder judicial diu de manera inequívoca que és causa de recusació d'un jutge el fet que tingui un judici pendent amb alguna de les parts de la causa que està instruint». «No estem perseguits per la justícia, sinó per la ideologia d'un jutge», ha assegurat Carles Puigdemont, que ha intervingut a la roda de premsa per videconferència des de Berlín.

Segons ha recordat Comín, una de les raons per les quals van venir a Bèlgica a la tardor era per poder defensar-se «amb totes les garanties» i les accions que ara emprenen de forma conjunta ell, Puigdemont i els exconsellers a l'estranger, tenen precisament aquesta finalitat: «defensar-se més enllà dels processos relatius a l'ordre europea de detenció». Si bé fins ara la seva defensa s'havia focalitzat en l'euroordre per evitar l'extradició han emprès també una sèrie d'accions legals que, assegura Comín, faran «més robusta» la defensa.

Demanda a Llarena

La primera d'aquestes accions, ha explicat l'exconseller de Salut, és la demanda interposada en la jurisdicció civil a Bèlgica contra el jutge Pablo Llarena davant la «certesa» que el procés judicial a Espanya vulnera el seu dret a un jutge «imparcial i independent». «Llarena no s'ha limitat a escriure en les seves interlocutòries una sèrie de posicionaments que considerem que posen de manifest que estem sent perseguits per les nostres idees polítiques, sinó que també ha fet això fora de la seva acció jurisdiccional», ha afirmat Comín.

Segons ha concretat, el jutge ha fet «declaracions» fora dels tribunals en els quals s'expressa «aquest prejudici» en relació a la seva presumpció d'innocència, i això els dona «el dret» a iniciar una demanda civil.

Per la seva banda, Carles Puigdemont ha dit des d'Alemanya que «era el moment d'actuar», ja que s'ha «demostrat que el jutge Llarena actua sense imparcialitat i mogut per motivacions polítiques». «No estem sent perseguits per la justícia sinó per la ideologia del jutge», ha remarcat també el líder de Junts per Catalunya, que ha expressat que una «evidencia» d'això són unes declaracions de Llarena en una conferència a Oviedo el 20 de febrer passat. De fet, han explicat els advocats belgues, les declaracions del febrer -en què Llarena afirmava que els polítics independentistes no eren «presos polítics»- són algunes de les diverses afirmacions del jutge que s'han inclòs en la demanda. Per tot plegat demanen una «compensació simbòlica d'un euro» pels «danys morals» causats.

Segons ha explicat posteriorment l'advocat Cristophe Marchand, Llarena rebrà una citació per presentar-se als tribunals belgues el 4 de setembre, la data fixada en el calendari perquè s'iniciï una audiència als Jutjats de Primera Instància Civil, que obrirà el debat sobre si han existit o no les violacions de drets que argumenten en la demanda. «Demanarem al jutge belga que constati la responsabilitat civil per haver violat la presumpció d'innocència», ha afegit el magistrat.

Marchand ha dit també que tot i que es tracta d'una «citació judicial», Llarena no té per què ser-hi personalment i pot també optar, per exemple, per enviar un advocat. Fonts de la defensa han dit a l'ACN que ara per ara és difícil que Llarena ja hagi rebut la citació, ja que la demanda s'ha cursat aquest mateix dimarts i cal enviar tots els documents per correu certificat.

Recusació davant del Suprem

La segona acció anunciada aquest dimarts és la recusació presentada davant del Tribunal Suprem espanyol pel fet que ara, amb la demanda interposada a Bèlgica, té «una causa pendent». «És una conseqüència necessària: l'article 219.8 de la llei orgànica del poder judicial diu de manera inequívoca que es causa de recusació d'un jutge el fet que tingui un judici pendent amb algunes de les parts de les causes que està instruint», ha assenyalat Comín a la roda de premsa. Per tant, ha dit, com que serà citat per la justícia belga «en algun moment» entenen que haurà de ser apartat de la causa.

Sobre el fet que la demanda contra Llarena s'interposi a Bèlgica, l'exconseller de Salut ha justificat que és on estan vivint i on han estat «víctimes d'aquest dany». A més, ha dit, tenen la «convicció» que en aquest estat sí que poden defensar-se «de forma adequada» i veuen el seu dret «robustament garantit». «Confiem en la independència i rigor de la justícia belga», ha insistit.

«A Espanya no hi ha cap garantia. Vam sortir de Catalunya i anar a l'exili per continuar l'estratègia de defensa dels nostres drets col·lectius com a poble i recórrer a la justícia», ha afegit també Puigdemont. «Ens poden perseguir però no ens rendiran», ha conclòs, destacant que aquest pas legal se suma a altres accions ja empreses a escala internacional, com ara la denúncia davant del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.