Llarena rebutja la recusació plantejada per Forcadell per «extemporània» i per «frau processal»

El jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat l'incident de recusació que li va plantejar Carme Forcadell el passat 1 de juny. Forcadell demanava apartar-lo del cas per «parcialitat». Segons Llarena –que és el primer que s'ha de pronunciar sobre la seva pròpia recusació-, la petició és «extemporània» perquè arriba sis mesos després d'haver assumit la investigació. A més, també considera que és un «frau processal» perquè l'objectiu de la recusació és «inhabilitar» els integrants de la sala Penal del Suprem, l'encarregada de jutjar la causa del procés. Si es recusés Llarena, la resta de magistrats haurien de revisar la instrucció feta per ell i, segons entén el magistrat, això «comprometria la seva imparcialitat». Per tant, Llarena indica que l'objectiu de Forcadell és «excloure i substituir a la seva conveniència l'instructor predeterminat per la llei». La decisió no es pot recórrer. Llarena també haurà de pronunciar-se sobre una altra petició de recusació que van anunciar aquest dimarts Puigdemont i els consellers destituïts a l'estranger.

L'advocada de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, Olga Arderiu, va presentar el passat 1 de juny davant la Sala Segona del Tribunal Suprem un incident de recusació contra el magistrat instructor Pablo Llarena. El motiu, considerar que ha «manifestat interès indirecte en el procediment i parcialitat». Així, lamenta que el magistrat se situï com a «víctima» del procés independentista i faci servir arguments i criteris personals per justificar decisions contra els encausats, com les mesures cautelars.

Durant la declaració al Suprem de la secretària judicial dels registres de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre, el jutge va demanar que declarés com a testimoni protegit i va demanar protegir la seva identitat. També va fer referència a la seva experiència personal, reconeixent que havia d'anar pel carrer amb escortes i que se sentia observat «a cada cantonada». La vista es va suspendre perquè les defenses –que ho havien sol·licitat- no van estar d'acord amb les condicions de la declaració.

Llarena contradiu les conclusions de la defensa de Forcadell i considera que l'escrit de recusació no identifica «cap actuació, opinió o cap manifestació personal de l'instructor que sustenti el que s'afirma». A més, recorda que ha exercit 25 anys a Catalunya i que la defensa no aporta cap «manifestació de pensament o actitud reprovable» en aquests anys d'exercici.

Petició «extemporània»

El jutge Llarena, però, no ha atès aquests criteris de la defensa de Forcadell i ha rebutjat de ple (és a dir, sense arribar ni a tramitar) la petició de recusació. Segons la llei, el primer en pronunciar-se sobre una recusació és el magistrat afectat. Llarena ha argumentat que és «extemporània» perquè es produeix sis mesos després que s'hagi fet càrrec de la investigació i la llei obliga a presentar-la tan bon punt es tingui coneixement de la causa per la qual es sol·licita.

El magistrat discrepa i diu que no pot ser que es plantegi la recusació arran dels seus comentaris personals el dia de la declaració de la secretària judicial i que, a més, a l'escrit de Forcadell s'enumeren d'altres actuacions anteriors del mateix Llarena per argumentar la recusació. Per això, considera que la defensa de l'expresidenta del Parlament «ha demorat la denúncia» per aprofitar el moment que «estratègicament tingui per convenient». L'objectiu, segons el magistrat, és «apartar el jutge predeterminat per llei en funció del resultat advers o favorable de la investigació».

«Frau processal», l'altre argument

A banda d'això, Llarena també assegura que la petició de recusació és un «frau processal». Segons el jutge instructor, l'objectiu de la recusació és «inhabilitar» els integrants de la sala Penal del Suprem, l'encarregada de jutjar la causa del procés. Si es recusés Llarena, la resta de magistrats haurien de revisar la instrucció feta per ell i, segons entén el magistrat, això «comprometria la seva imparcialitat» i ja no podrien estar al tribunal que els ha de jutjar. «El resultat hauria estat un trencament complet de la competència enjudiciadora de la Sala», recull la interlocutòria.

Una altra recusació pendent

El jutge instructor de la causa del procés també haurà de pronunciar-se sobre una altra petició de recusació. Aquest dimarts, el president destituït Carles Puigdemont i els quatre consellers que van marxar amb ell a l'estranger van presentar una demanda civil contra el jutge Pablo Llarena davant de la justícia belga per vulnerar el seu dret a un «jutge imparcial i independent», a un «procés judicial just» i a la «presumpció d'innocència». La justícia belga l'ha citat el 4 de setembre, tot i que al ser una demanda civil hi pot enviar un advocat.

Arran de la querella, també van presentar davant del Tribunal Suprem una petició de recusació contra Llarena perquè, segons va explicar Toni Comín, «la llei orgànica del poder judicial diu de manera inequívoca que és causa de recusació d'un jutge el fet que tingui un judici pendent amb alguna de les parts de la causa que està instruint». Per tant, demanen la recusació justament ara que Llarena té una causa oberta a Bèlgica a petició de Carles Puigdemont i la resta d'exconsellers «a l'exili».

La abogada de la expresidenta del Parlament Carme Forcadell, Olga Arderiu, presentó el pasado 1 de junio delante de la Sala Segunda del Tribunal Supremo un incidente de recusación contra el magistrado instructor Pablo Llarena. El motivo, considerar que «ha manifestado interés indirecto en el procedimiento y parcialidad». Así, lamenta que el magistrado se sitúe como «víctima» del proceso independentista y utilice argumentos y criterios personales para justificar decisiones contra los encausados, como las medidas cautelares.

Durante la declaración en el Supremo de la secretaria judicial de los registros de la Conselleria de Economía el 20 de septiembre, el juez pidió que declarara como testimonio protegido y pidió proteger su identidad. También hizo referencia a su experiencia personal, reconociendo que tenía que ir por la calle con escoltas y que se sentía observado «en cada esquina». La vista se suspendió porque las defensas –que lo habían solicitado- no estuvieron de acuerdo con las condiciones de la declaración.

Llarena contradice las conclusiones de la defensa de Forcadell y considera que el escrito de recusación no identifica «ninguna actuación, opinión o ninguna manifestación personal del instructor que sustente lo que se afirma.» Además, recuerda que ha ejercido 25 años en Cataluña y que la defensa no aporta ninguna «manifestación de pensamiento o actitud reprobable» en estos años de ejercicio.

Petición «extemporánea»

El juez Llarena, sin embargo, no ha atendido estos criterios de la defensa de Forcadell y ha rechazado de lleno (es decir, sin llegar ni tramitar) la petición de recusación. Según la ley, el primero al pronunciarse sobre una recusación es el magistrado afectado. Llarena ha argumentado que es «extemporánea» porque se produce seis meses después de que se haya hecho cargo de la investigación y la ley obliga a presentarla tan pronto como se tenga conocimiento de la causa por la cual se solicita.

El magistrado discrepa y dice que no puede ser que se plantee la recusación a raíz de sus comentarios personales el día de la declaración de la secretaria judicial y que, además, al escrito de Forcadell se enumeran otras actuaciones anteriores del mismo Llarena para argumentar la recusación. Por eso, considera que la defensa de la expresidenta del Parlamento «ha demorado la denuncia» para aprovechar el momento que «estratégicamente tenga por conveniente». El objetivo, según el magistrado, es «apartar al juez predeterminado por ley en función del resultado adverso o favorable de la investigación».

«Fraude procesal», el otro argumento

Aparte de eso, Llarena también asegura que la petición de recusación es un «fraude procesal». Según el juez instructor, el objetivo de la recusación es «inhabilitar» a los integrantes de la sala de lo penal del Supremo, la encargada de juzgar la causa del proceso. Si se recusara Llarena, el resto de magistrados tendrían que revisar la instrucción hecha por él y, según entiende el magistrado, eso «comprometería su imparcialidad» y ya no podrían estar en el tribunal que los tiene que juzgar. «El resultado habría sido una ruptura completa de la competencia enjudiciadora de la Sala», recoge el auto.

Otra recusación pendiente

El juez instructor de la causa del proceso también tendrá que pronunciarse sobre otra petición de recusación. Este martes, el presidente destituido Carles Puigdemont y los cuatro consellers que se marcharon con en el extranjero presentaron una demanda civil contra el juez Pablo Llarena ante la justicia belga para vulnerar su derecho a un «juez imparcial e independiente», a un «proceso judicial justo» y a la «presunción de inocencia». La justicia belga lo ha citado el 4 de septiembre, aunque al ser una demanda civil puede enviar a un abogado.

A raíz de la querella, también presentaron ante el Tribunal Supremo una petición de recusación contra Llarena porque, según explicó Toni Comín, «la ley orgánica del poder judicial dice de manera inequívoca que es causa de recusación de un juez el hecho de que tenga un juicio pendiente con alguna de las partes de la causa que» está «instruyendo». Por lo tanto, piden la recusación justamente ahora que Llarena tiene una causa abierta a Bélgica a petición de Carles Puigdemont y el resto de exconsellers «en el exilio».