Torrent denunciarà els jutges del Suprem per «vulnerar els drets» dels diputats presos

El president del Parlament, Roger Torrent, ha avançat que aquest divendres presentarà «en nom del Parlament» una denúncia contra els jutges del Tribunal Suprem per la situació que creu que pateixen els diputats independentistes que estan presos. «En la defensa dels drets polítics i civils no ens podem moure ni un mil·límetre, gens», ha dit. Així, el Parlament interposarà una denúncia dirigida al Tribunal Suprem contra el jutge Pablo Llarena –que instrueix el cas de l’1-O- i els magistrats de la sala d’apel·lacions perquè Torrent entén que les seves accions podrien ser constitutives dels delictes de detenció il·legal, vulneració dels drets fonamentals i prevaricació judicial.

Torrent ho ha anunciat en la cloenda del lliurament de premis de la Fundació Josep Irla. El president del Parlament ha explicat que presenta la denúncia contra el Suprem per ser «el tribunal que manté presos polítics a diputats que no poden exercir els seus drets i, amb això, limiten els drets dels ciutadans i impedeix l’exercici de drets fonamentals».

La denúncia es produeix, segons fonts properes a Torrent, en compliment amb l’acord de Mesa de l’abril passat en què es va acordar «exercir accions penals en defensa de la dignitat i autonomia de la institució, de la divisió de poders, i dels drets dels diputats i de tots els ciutadans representats». La decisió de la Mesa es va produir després que el Tribunal Suprem impedís per segona vegada la investidura del president del grup de JxCat, Jordi Sànchez.

Per a Torrent, en la defensa d’aquests drets fonamentals «hi hauríem de ser tots». «No hi ha zones de confort que valguin, cal prendre riscos, tots els que faci falta», ha sentenciat, tot afegint que «si no hi ha un compromís ferm en la defensa de valors democràtics, el que està en risc es el conjunt dels espais, no només la zona de confort, sinó el conjunt de la democràcia».

I és que, al seu discurs, Torrent ha defensat que el política «hi ha zones de confort on es prenen decisions sense risc, el que es considera natural, que corresponen a la lògica interna d’aquest espai i que ens és relativament fàcil». Però segons ell, «a la zona de confort només es produeix competència entre nosaltres». «I de què serveix això?», s’ha preguntat.

En aquest sentit, ha dit que això «pot ser vàlid per guanyar eleccions, però quan del que es tracta és de guanyar un país, necessàriament s’ha de sortir de la zona de confort, anar més enllà, als marges, a les fronteres, als espais que es volen conquerir». «No es tracta de ser els més independentistes, es tracta de fer més independentistes; no es tracta de ser els més republicans, es tracta de fer més republicans. I això només es fa explorant nous territoris. De que ens serveis prendre decisions sense risc, fàcils, per guanyar un país?», ha sentenciat Torrent.

A l’inici de l’acte, el president de la Fundació Irla, l’exconseller Joan Manuel Tresserres, ha obert amb un discurs defensant allunyar-se del «discurs identitari» que ha afirmat que Cs «ha aconseguit imposar i que pretén la fractura social». «És preocupant per a les esquerres i especialment per a les esquerres independentistes», ha dit, tot afegint que «el risc més greu que tenen és acceptar com a lloc de confrontació el debat identitari, plantejar les idees com a indenitàries». «No podem acceptar aquest espai de confrontació des de posicions idetitàries. És un àmbit que teníem superat i no pot ser que tinguem la temptació d’enarborar la hipertròfia simbòlica i el discurs identitari», ha sentenciat.

Després, els diferents membres dels jurats han lliurat els tres premis que la Fundació Josep Irla atorgava aquest dijous al vespre a l’Ateneu Barcelonès. Així, s’ha lliurat el premi d’Assaig Irla per a Josep Guifreu, el premi Memorial Lluís Companys per al Centre de la Defensa dels Drets Humans Irídia i a Carles Villarejo, i el premi Memorial Francesc Macià a l’Associació Catalana pels Drets Civils, que agrupa els familiars dels independentistes presos i a l’exterior, i a l’escriptora Teresa Juvé.