El fiscal demana que es confirmi el processament dels independentistes pel «rebel·lió»

La Fiscalia ha demanat aquest dilluns als magistrats de la Sala d’Apel·lacions del Suprem que confirmi el processament dels líders independentistes per delictes de rebel·lió, malversació i desobediència, adduint que la instrucció conté elements que conformen la «crònica d’una rebel·lió anunciada» per «fascicles». El fiscals Fidel Cadena ha fet la petició durant la vista d’aquest dilluns en què els magistrats han escoltat les parts abans d’adoptar una decisió sobre els 17 recursos interposats per les parts contra les interlocutòries de processament dictades pel jutge Llarena. Els magistrats comunicaran la decisió en els pròxims dies, i en cas que acordin confirmar les interlocutòries de processament provocaran la suspensió de funcions dels encausats abans d’anar a judici, fet que deixarà sense acta de diputat Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Les defenses, per la seva banda, han demanat la nul·litat de la instrucció i han avançat ja que recorreran a les instàncies europees contra el que considera un procés ple d’irregularitats. Les defenses han demanat diligències relacionades amb el 20 de setembre, malgrat que Llarena ja n'ha denegat alguna, com la declaració de Lluís Llach com a testimoni, fet que ha provocat un nou recurs de forma.

Totes les parts han mantingut el seu criteri durant la sessió d’aquest dilluns que s’ha allargat des de dos quarts d’onze del matí fins passades les dues. Durant la vista les defenses han insistit que no es va produir cap delicte de rebel·lió perquè no va existir la «violència» necessària per a la comissió d’aquest delicte.

Un criteri que no comparteix l’acusació particular de VOC ni la Fiscalia, que consideren que no només sí que hi va haver violència, sinó que aquesta violència «es va anunciar per capítols, per fascicles» i es va dur a terme «fonamentalment els dies 20 i 21 de setembre i 1 d’octubre», en paraules de l’advocat de VOX Pedro Fernández.

Les defenses també han negat que es produís un delicte de malversació adduint que no s’ha pogut demostrar l’ús de fons públics, tal com va afirmar el ministre Montoro, mentre que l’advocat de l’Estat ha insistit que existeixen informes del Ministeri d’Hisenda que apunten en aquesta direcció.

VOX, per la seva banda, també ha denunciat que les defenses critiquin el que consideren un judici «polític» i alhora facin referència en les seves intervencions al canvi de cicle polític a l’Estat per reclamar una modificació del criteri del tribunal.

L’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha destacat la «manca d’indicis racionals» dels delictes de rebel·lió i malversació i ha denunciat el «cúmul d’irregularitats» de la interlocutòria de processament del jutge Llarena», motiu pel qual hem demanat la nul·litat» de la instrucció.Alonso-Cuevillas també ha apel·lat «al prestigi com a juristes dels components de la sala» perquè «decideixin si volen posar fi a aquest cúmul d’irregularitats o si volen santificar-les i que hagin de venir després tribunals internacionals a posar les coses al seu lloc».

L’advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina, ha afirmat que la defensa insistirà en la petició de llibertat perquè «tenim nou persones innocents en presó preventiva» i «a la presó s’hi va quan un està condemnat, i no modificant les normes de qui ha de dictar sentència i ha d’enviar la gent a la presó».

En aquest sentit, ha apuntat que en la mesura que hi ha un canvi de govern espanyol i el criteri de la ministra de Justícia sobre la presó provisional és «radicalment al que tenia el PP, tenim un mínim d’esperances de poder demanar la llibertat».

Pina també ha afirmat que segons el seu criteri qui té la potestat per a un acostament de presos és el Ministeri de l’Interior, i per tant en la mesura que ja ha «acabat» la fase de la instrucció, no hi ha cap motiu perquè no puguin ser traslladats a Catalunya.

El passat 9 de maig, el jutge instructor, Pablo Llarena, ja va rebutjar els recursos de reforma (és a dir, davant el mateix jutge que els ha processat) de Puigdemont i 22 investigats més. Des de llavors, les defenses d'alguns d'ells havien presentat recursos d'apel·lació davant la sala que s’han vist aquest dilluns.

Són les defenses de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joan Josep Nuet, Dolors Bassa, Anna Simó, Carme Forcadell, Carles Mundó, Clara Ponsatí i Lluís Puig. En el cas de Jordi Cuixart, va plantejar un recurs de reforma subsidiari al d'apel·lació.

VOX, que exerceix acusació popular, havia presentat recurs per demanar que es processés Artur Mas i Neus Lloveras (a qui Llarena va deixar fora de la causa) però el va retirar després de considerar que no es pot recórrer la denegació d'un processament.

Suspensions dels diputats empresonats

La Sala anunciarà en els pròxims dies la decisió. Si rebutja els recursos i els processaments ja seran ferms. Llavors, Llarena podrà fer un escrit per suspendre de funcions els diputats empresonats. La llei preveu la suspensió de funcions abans d'anar a judici d'aquells processats per rebel·lió i amb una presó preventiva decretada.

Això suposaria, doncs, deixar fora del Parlament els diputats empresonats, que perdrien l'escó. Això està recollit a l'article 384bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal.

Segons els preceptes d'aquest article poden quedar fora del Parlament els diputats empresonats Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, que fins ara han pogut delegar el seu vot. Això obligaria els partits independentistes a fer córrer les llistes i reemplaçar els seus escons.

I Puigdemont i Comín?

Caldria veure quina interpretació fa el Suprem en el cas que confirmi el processament de Carles Puigdemont i Antoni Comín. Ambdós diputats estan processats per rebel·lió pel jutge Llarena però no estan en presó preventiva, ja que van optar per la via de marxar a l'estranger i no s'han personat davant el Suprem.

Algunes fonts jurídiques apunten que amb una ordre de detenció ja s'inclou l'entrega a Espanya i l'ingrés a presó i que, per tant, es pot interpretar que la presó provisional ja està decretada. Per tant, si les interlocutòries de processament acaben sent fermes, el Suprem haurà d'aclarir si Puigdemont i Comín –que ha renunciat a la delegació del vot- continuen conservant l'acta de diputat.

En el cas de Comín, a més, el cas encara és més complex perquè actualment no pesa sobre ell cap ordre europea de detenció després que la justícia belga rebutgés fa dues setmanes la seva extradició. De moment, Llarena no ha reactivat el procediment de l'euroordre per reclamar l'entrega a Espanya de Comín, Puig i Serret. En canvi, en el cas de Puigdemont es continua tramitant la seva possible extradició amb la justícia alemanya.