El Suprem confirma el processament dels 25 encausats

La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha desestimat 15 recursos -entre ells, el de Carles Puigdemont- i confirma el processament per rebel·lió, malversació i desobediència de tots els processats en aquest tribunal (en, total 25). Amb aquesta decisió, Llarena ja té via lliure per suspendre de funcions els diputats empresonats, en aplicació de l'article 384 bis. Tot i que la llei preveu que la suspensió sigui automàtica, cal una interlocutòria motivada del jutge instructor per demanar la suspensió i caldrà remetre aquesta decisió al Parlament. Això afecta Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva i està per veure quina interpretació de la llei fa el jutge en el cas dels diputats que són a l'estranger: Antoni Comín i Carles Puigdemont. En la interlocutòria, la sala assegura que és «suficientment raonable» qualificar els fets de rebel·lió perquè va existir «un alçament» amb un ús «enganyós» per poder aconseguir la independència «al marge de la llei». Sobre la malversació, també la veuen acreditada perquè va haver-hi «un sistema d'engany» per ocultar quantitats destinades a l'1-O. A més, neguen que es tracti d'un cas de «persecució política».

La sala d'apel·lacions considera que els processats al Suprem han d'anar a judici per rebel·lió, malversació i desobediència, tal i com havia decidit al març el jutge instructor, Pablo Llarena. Els magistrats han rebutjant 15 recursos i confirmen els processaments de tots els encausats en aquest tribunal: un total de 25, dels quals 13 ho estan per rebel·lió.

Pas previ a les suspensions

Aquest és el pas previ a la suspensió de funcions. Un article de la Llei d'Enjudiciament criminal (el 384 bis) recull que els processats per rebel·lió, amb interlocutòria ferma i amb la presó provisional decretada quedaran «automàticament suspesos» de l'exercici de les seves funcions públiques mentre duri la situació de presó. Això suposa, doncs, inhabilitacions de funcions abans de la celebració del judici.

Segons els preceptes d'aquest article quedaran fora del Parlament els diputats empresonats Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, que fins ara han pogut delegar el seu vot. Això obligarà els partits independentistes a fer córrer les llistes i reemplaçar els seus escons.

Tot i que la llei determina que la suspensió és automàtica, fonts del Tribunal Suprem apunten que cal una interlocutòria motivada del jutge instructor, Pablo Llarena, que invoqui aquest article i que traslladi la decisió al Parlament. Aquesta decisió arribarà en els propers dies.

Està per veure quina interpretació de la llei fa en el cas de Puigdemont i Comín. Aquests diputats no estan empresonats, tot i que sí tenen decretada la presó provisional a través de la mateixa interlocutòria de processament, on el jutge acordava mantenir les mesures cautelars contra ells. La mesura no afecta Meritxell Serret que, tot i ser nomenada delegada de la Generalitat a Brussel·les, no ha estat processada per rebel·lió.

«Alçament» i «rebel·lió sense armes»

Els magistrats de la sala també consideren «suficientment raonable» qualificar els fets com a rebel·lió perquè va existir un «alçament» amb un ús «enganyós» del poder per aconseguir la independència «al marge de la llei». La sala argumenta que, tot i que el codi penal parla de rebel·lió com un alçament «públic i violent» no exigeix l'ús d'armes. «Encara que la violència ha d'estar necessàriament present, pot parlar-se de rebel·lió sense armes» (segons l'article 473 del Codi Penal).

En la interlocutòria, descriuen el terme «alçament» quan les autoritats catalanes decideixen «des de l'exercici del seu poder derogar la Constitució, l'Estatut i la resta de l'ordenament jurídic que s'oposa als seus designis», substituint-los –segons la interlocutòria- per «d'altres normes emanades dels seus propis poders legislatius, negant amb tot això l'autoritat de l'Estat i constituint-se en un poder polític absolutament autònom, usant de manera enganyosa el poder que se'ls va conferir amb finalitats molt diferents».

La sala reconeix que aquesta explicació no encaixa amb la descripció «clàssica» del pronunciament militar, però que la «falta de similitud formal no impedeix la possibilitat de considerar-la correctament inclosa en el precepte que correspon a la rebel·lió».

També recull que van existir «indicis suficients d'actes violents» almenys en els dies 20 de setembre i 1 d'octubre, i que es va exercir «contra les persones i les coses». A més, apunta que els ciutadans es van «alçar pública i tumultuàriament amb la finalitat d'impedir per la força i al marge de les vies legals l'aplicació de les lleis» i alerta que això seria constitutiu d'un delicte de sedició.

Malversació: «un sistema d'engany»

En relació al delicte de malversació –fixat, per l'últim informe de la Guàrdia Civil, en 3,2 MEUR- la sala apunta que hi ha indicis que l'acrediten i afirmen que va existir un «sistema d'engany» per destinar partides «amb aparença correcta» a l'organització del referèndum, declarat ja pel TC com il·legal.

Sobre la desobediència, diu que els fets «no van ser aïllats» i es remunta al 2015. «Des de llavors les resolucions del TC van ser sistemàticament ignorades i, per tant, no es van complir», recull la interlocutòria.

Nega persecució política

Els magistrats també rebaten els arguments de la defensa d'Oriol Junqueras i neguen que existís persecució política. Apunten que es pot defensar un projecte polític «sempre dins el sistema constitucional», però apunta que en aquest cas es va fer «acudint a actes de violència que, tot i realitzats per tercers, haurien estat incitats de manera directa o indirecta i assumits per ells».

Retreu als recurrents que parlin del procés independentista com una actitud «festiva i pacífica». Segons els magistrats, això és «una certa banalització del que va passar». Segons la sala, es van produir uns fets «d'inusitada gravetat en un sistema democràtic». Sobre el dret a vot, respon que no es pot exercir «en qualsevol moment ni de qualsevol manera o sobre qualsevol aspecte», i apunta que a Espanya el dret a vot és «extremadament generós» ja que permet la presentació de candidatures que «pretenen abolir el sistema constitucional».