L'AN confirma el processament per sedició de Trapero, Laplana i l'excúpula d'Interior

La Sala Penal de l'Audiència Nacional ha desestimat els recursos d'apel·lació i ha confirmat els processaments dels encausats en aquest tribunal. Això suposa, doncs enviar a judici l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero per dos delictes de sedició (20-S i 1-O) i un d'organització criminal, la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició (20-S), l'exdirector dels Mossos, Pere Soler, per un delicte de sedició per l'1-O i un d'organització criminal i l'exdirector general d'Interior, Cèsar Puig, també per un delicte de sedició per l'1-O i un d'organització criminal. Sobre Trapero, la sala l'acusa d'actuar amb «absoluta condescendència» amb els fets, de «passivitat» i d'haver previst unes «mesures de seguretat tíbies» durant els registres del 20-S a Economia. Sosté també –com ja ho feia la magistrada Carmen Lamela- que no va enviar cap reforç a la conselleria durant els registres. Sobre l'1-O, el considera «cooperador dels plans secessionistes» i assegura que els Mossos van «incomplir el mandat judicial» d'evitar les votacions. També apunta que va «simular un dispositiu enganyós i merament formal».

La vista per estudiar els recursos d'apel·lació es va fer dilluns 25 de juny a l'Audiència Nacional. Llavors, la Fiscalia ja va demanar que es mantinguessin els processaments de tots quatre perquè considerava que hi havia «indicis suficients». Ara, a través de quatre interlocutòries, la sala penal confirma els delictes de sedició i organització criminal fixats ja per la magistrada instructora, Carmen Lamela.

Trapero, «passiu i col·laborador»

En el cas de Trapero, el major està processat per dos delictes de sedició i un d'organització criminal. Sobre els fets del 20-S a la conselleria d'Economia, el tribunal sosté que és «evident» que va prestar «tíbies mesures de seguretat i suport» a la comitiva judicial que feia els registres i que això demostra una «condescendència absoluta» amb els fets. Parla també de «passivitat» i assegura que, com a cap del cos, coneixia que només hi havia una única patrulla de Mossos a l'edifici quan van començar els registres.

Tal com també va afirmar Lamela, destaca que Trapero no va enviar cap reforç a la seu d'Economia (obviant les proves aportades per la seva defensa que demostren el contrari) i també afirma que la policia no va establir cap perímetre de seguretat «eficaç» que permetés a la comitiva abandonar l'edifici i «frenés els episodis violents». També considera que el dispositiu no podia «afrontar una eventual invasió de l'edifici per part de la gentada».

Pel que fa a l'1-O, també assegura que va actuar com a «cooperador dels plans secessionistes». El tribunal sosté que va «simular» un dispositiu «enganyós, merament formal, amb el designi no només de permetre la votació il·lícita sinó de soscavar l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat».

La sala creu que primer es va dedicar a donar «indicacions moderades» apel·lants als principis «d'oportunitat i proporcionalitat» però que, mentre avançava la jornada electoral, això es va traduir en «pautes d'actuació ambigües i contràries a les ordres dictades pel TSJC».

La interlocutòria també es refereix al dispositiu de comunicació. El considera «inadequat» i creu que generava «demores». També diu que la mobilització d'agents dels Mossos va ser escassa (amb 7.000 efectius) quan en la jornada electoral del 21-D es va arribar als 12.000 i li retreu destinar només dos agents a cada col·legi electoral.

No considera només que el paper dels Mossos fos de «passivitat» sinó que afirma que, fins i tot, es van arribar a «enfrontar» amb els cossos de seguretat espanyols, i els van «obstaculitzar» les seves actuacions. També li retreu la «falta d'intervenció quan els agents de la policia estatal eren agredits» i diu que, fins i tot, es van dedicar a «vigilar els seus moviments» per advertir de la seva arribada a les diferents seus de votació.

El tribunal apunta que Trapero va ser part de la «corretja de transmissió» entre els responsables polítics i els seus subordinats al cos.

Pel que fa a Puig, la sala el considera «responsable polític i segona autoritat del Departament d'Interior» i, per això, creu que va prendre part de «l'estratègia minuciosa» per portar a terme el referèndum i la posterior declaració d'independència. El considera «responsable» d'accions durant l'1-O per «burlar l'ordre del TSJC».

En aquesta línia també apunta a Soler, ja que diu que l'actuació dels alts responsables de la conselleria es va fer «en connivència i col·laboració amb l'estructura de comandament dels Mossos i dels organitzadors i grups de defensa del referèndum il·legal». I que això va ser «decisiu» per evitar que es pogués complir la resolució del TSJC que declarava il·legal la votació.

A la interlocutòria de la intendent Laplana, diu que el 20 de setembre va mostrar «inacció en un context de violència». La sala, a més, s'equivoca en la resolució i apunta que està processada per un delicte d'integració en organització terrorista (quan, de fet, només ho està per sedició).