Judicial
El TSJC diu que no es poden considerar víctimes de delicte d'odi als policies de l'1-O
El tribunal inadmet una querella de la fiscalia contra el diputat d'ERC Ferran Civit per incitar a l'expulsió de policies i guàrdies civils allotjats en hotels pel referèndum
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha assegurat en una interlocutòria que el delicte d'odi de l'article 510 del Codi Penal només es pot aplicar contra aquells que inciten a la discriminació de col·lectius vulnerables, però no pas als que critiquen o amenacen els cossos policials. D'aquesta manera, ha justificat la no admissió a tràmit d'una querella presentada per la fiscalia contra el diputat d'ERC Ferran Civit que el 2 i 3 d'octubre va publicar diversos tuits instant a l'expulsió dels policies espanyols i guàrdies civils que s'allotjaven en hotels de Catalunya per impedir el referèndum.
Els dies 2 i 3 d'octubre, Civit va publicar cinc tuits successius al seu compte «dirigits a una generalitat de persones no identificades» amb els que «pretenia» que els policies espanyols i els guàrdies civils allotjats en diversos hotels de Catalunya «fossin expulsats» dels establiments, «si fos necessari, fent soroll durant tota la nit al voltant dels seus allotjaments per no deixar-los dormir o difonent entre els turistes que estiguessin allotjats als hotels o que tinguessin pensat fer-ho que es tractava de 'repressors que agredeixen a pacífics demòcrates'». També va escriure crítiques negatives dels establiments a les xarxes socials i en webs especialitzades, i va publicar el nom de quatre d'aquests hotels.
Civit va utilitzar l'etiqueta '#caphotelambpolicia' i va publicar els següents missatges: 'No doneu allotjament a qui us reprimeixi. Fora dels nostres hotels! No deixeu dormir en calma a qui us reprimeixi. Feu soroll tota la nit!'; 'Les forces d'ocupació encara hi seran una temporada. Va per llarg i no els hem de facilitar res!'; 'Que tots els futurs turistes sàpiguen amb qui comparteixen habitació: repressors que agredeixen a pacífics demòcrates'; 'Recomaneu a tothom a xarxes i a Tripadvisor l'Hotel Gaudí de Reus mentre aculli Policia repressora. No són benvinguts!'; i 'Llocs de Lleida on hi ha Guàrdia Civil i Nacional a: Aisaza Hoteles, Prat de la Riba 37, Hotel Real, Hotel Sansi'.
Segons el fiscal, aquests tuits pretenien «intimidar o atemorir» els agents policials, però el tribunal creu que cal acreditar, almenys indiciàriament, que la intenció última de Civit era fomentar la discriminació. De fet, citant jurisprudència espanyola i internacional i recomanacions de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància, del Consell d'Europa, els magistrats recorden que l'article 510.1.a del Codi Penal s'ha d'aplicar per limitar la llibertat d'expressió només en aquells casos que incitin la discriminació de «col·lectius vulnerables» i que «hi ha formes d'expressió que ofenen, pertorben o trastornen, però per si mateixes no constitueixen incitació a l'odi».
Per això, conclou el TSJC, «no constitueix un delicte d'odi qualsevol expressió d'hostilitat difosa públicament contra una o més persones pertanyents a un col·lectiu o grup social identificable, encara que sigui clarament ofensiva i pertorbadora de la pau social i l'ordre públic». «La conseqüència és que el discurs d'odi o hostilitat contra l'autoritat o contra els agents de l'autoritat no pot ser sancionat amb l'article 510», assegura. Tot i això, admet que certes expressions poden suposar un delicte de proposició per delinquir o provocació per la comissió d'un delicte o apologia d'un delicte d'atemptat i resistència greu a l'autoritat, o amenaces greus i injúries a les forces de seguretat.
Per últim, el TSJC diu que no consta que els missatges hagin tingut cap repercussió o efecte pràctic pels policies o els hotels i la suposada limitació de la llibertat de circulació i residència que proposen els tuits és «quimèrica i irrealitzable».