El Parlament reitera els objectius polítics de la resolució del 9-N

El Parlament ha reiterat els «objectius polítics» de la resolució del 9-N de 2015, com a conseqüència dels resultats del 27-S, legitimats per l'1-O i el 21-D. El plenari ha aprovat aquest dijous a la tarda la moció de la CUP-CC amb les transaccions de les esmenes de JxCat i ERC, que també insta el Govern a recuperar les lleis suspeses i anul·lades pel Tribunal Constitucional (TC). El text aprovat fixa que el Parlament insta l'executiu a presentar, en 90 dies, l'estat i el pla d'execució de totes les mesures suspeses pel TC, i en un termini de sis mesos en el cas de les normes anul·lades. Els tres grups independentistes han votat a favor del punt sobre la declaració de ruptura del 2015, i CatECP hi ha votat en contra. Al seu torn, Cs, PSC-Units i PPC no han participat de la votació de cap dels punts de la moció. El text ha provocat força crispació tant abans com durant el debat. Just abans de començar, els lletrats han recomanat que no es tramiti l'esmena transaccionada que fa referència a la resolució del 9-N.

La moció s'ha aprovat gràcies als vots de JxCat, ERC i la CUP, però també ha rebut el suport parcial de CatECP. Els comuns han donat suport al punt quart, que concreta que el Parlament insta el Govern a elaborar i presentar per Ia seva tramitació en un termini de sis mesos els projectes de llei per recuperar els articles anul·lats pel TC després del 27-S. En la seva esmena, els comuns reclamaven que el tempo ja fos de mig any. D'altra banda, CatECP s'ha abstingut en el tercer punt, sobre les lleis suspeses i que fixa el termini en 90 dies. Els comuns també s'han abstingut en el segon punt, que cita les 14 normes suspeses pel TC i que ara el Parlament insta el Govern a fer-ne efectiu el contingut.

Aquestes 14 normes són les següents: Llei de mesures per afrontar l'emergència de l'habitatge i la pobresa energètica (2015); d'igualtat efectiva de dones i homes (2015); del canvi climàtic (2017); d'universalització de l'assistència sanitària (2017); dels impostos sobre grans establiments comercials (2017); de les voluntats digitals i de modificació dels llibres segon i quart del Codi Civil (2017); de les associacions de consumidors de cànnabis (2017); de l'Agència Catalana de Protecció Social (2017); de l'Agència de Ciberseguretat (2017); i de comerç, serveis i fires (2017).

També s'hi incorporen, a proposta de JxCat i ERC i després de les transaccions, les lleis que fan referència al llibre sisè del Codi Civil (2017); de l'impost sobre actius no productius de les persones jurídiques (2017); de mesures urgents per l'ordenació dels serveis de transport de viatgers en vehicles de fins a nou places (2017); i de modificació de la llei de la presidència del Govern (2018).

Finalment, la moció aprovada també afegeix un paràgraf en el seu primer punt que especifica que el Parlament ha expressat en múltiples ocasions la seva defensa al dret a decidir i l’autodeterminació, i que reitera el seu compromís a assolir els objectius polítics per vies «democràtiques i no violentes». Finalment, la transacció final no incorpora la proposta de JxCat i ERC perquè el Parlament apel·li al «diàleg, l’entesa i la concòrdia» per negociar amb l'Estat amb l'objectiu de crear la República.

El debat polític

Durant el debat de la moció al Parlament, el diputat de la CUP Vidal Aragonès ha destacat que la moció aprovada serveix per donar «alternatives» a les classes populars i per «construir sobirania». El dirigent anticapitalista ha afegit que el text permet fer «efectiva» la sobirania del Parlament i fer efectius els continguts dels articles suspesos i anul·lats pel TC que afecten les condicions de vida de les persones. A més, ha subratllat que no es pot eixamplar la base social per construir la República si no es poden fer lleis «profundament transformadores».

Per la seva banda, el diputat de Cs Carlos Carrizosa ha assenyalat que l'avís de dos dels lletrats del Parlament respon al fet que la moció és «absolutament il·legal i inconstitucional» perquè té «vicis d'inconstitucionalitat» d'altres resolucions parlamentàries que han estat anul·lades. Així mateix, ha avisat que una altra vegada els membres de la Mesa estan incorrent amb responsabilitats personals de manera innecessària i ha criticat que es tornin a «deixar arrossegar» per la CUP. Finalment, Carrizosa s'ha dirigit a Josep Costa (JxCat) per demanar-li que no doni lliçons de democràcia als espanyols i al TC quan forma part d'una Mesa que, de forma deliberada, permet «resolucions il·legals».

Ho ha dit així perquè el també vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, ha afirmat que «més que un conflicte de legalitats hi ha un conflicte democràtic» i ha defensat que en el «moment clau» de la història actual, Catalunya no pot renunciar a governar-se amb les seves pròpies lleis. Així mateix, ha criticat que el PP, amb el 15% dels diputats, tingui el control del 100% del Tribunal Constitucional (TC) fins al 2022. Tot i així ha defensat que «ni jutges ni governs podran impedir que Catalunya sigui el que la majoria de ciutadans vulgui».

Per la seva banda, el president del grup d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, ha qualificat de «gest simbòlic poc efectiu» l'aprovació de la moció tot i votar-hi a favor. Per a Sabrià, ratificar la resolució del 9-N és una «estratègia antiga» i ha instat a «deixar els gestos simbòlics i avançar de manera efectiva des de la unitat d'acció». «Tenim raó i ho farem. Però no ho farem votant el mateix que el 2015. No es tracta de ser més independentistes sinó de ser-ne més», ha afegit tot qüestionant que la votació d'aquest dijous serveixi per sumar els que no estan convençuts. Malgrat les crítiques, Sabrià ha argumentat el vot favorable d'ERC perquè és un partit republicà des de fa 87 anys que té clar que el futur del país «només pot passar per una república neta i avançada».

Des de la bancada socialista, el diputat Ferran Pedret ha afirmat tenir la «certesa» que la moció contravé la decisió del Constitucional. En aquest sentit ha demanat als independentistes que «no persisteixin en l'error d'imposar un projecte sobre la meitat» del país. En aquest sentit ha advertit a JxCat, ERC i la CUP que les majories s'han de «limitar per procediments i per les garanties per a les minories»: «limitar el poder del sobirà, també si és el poble», ha resolt.

La portaveu de CatECP, Elisenda Alemany, ha retret als partits independentistes que refermar la resolució del 9-N suposa «mirar el retrovisor» i reproduir la «gesticulació». «Mirar enrere és bo per aprendre els errors comesos i alguns sembla que no són capaços de superar les mateixes receptes quan el moment no és el mateix. Ja hem vist que la gesticulació ens porta a la derrota i a una fragilitat de les nostres institucions», ha lamentat per després instar els partits a «fer passos reals cap endavant» i treballar per «una sobirania plena» per a Catalunya.

Al seu torn, el diputat del PPC Xavier García Albiol ha assegurat que la moció no només «aprofundeix en la divisió i la fractura» de la societat catalana sinó que també té una «significació important» en clau política. «És la carta de presentació del senyor Torra davant de Pedro Sánchez a la reunió de dilluns» 9 de juliol, ha assegurat Albiol en el debat de la moció.