Judicial
La Guàrdia Civil, investigada per falsedat documental en les citacions per l'1-O
Els interrogatoris del juliol del 2017 a alts càrrecs de la Generalitat es podrien haver fet sense autorització judicial
La Guàrdia Civil troba 10.000 euros que algú va llançar a la cuneta de la carretera davant d'un control
L'Audiència de Barcelona ha obligat el Jutjat d'Instrucció número 32 de Barcelona a reobrir la investigació contra la Guàrdia Civil per un possible delicte de falsedat documental pels interrogatoris a alts càrrecs de la Generalitat que va fer el juliol de l'any passat per l'organització del referèndum de l'1-O. Segons el tribunal, el jutjat ha d'investigar si els agents van fer les citacions de testimonis, i posteriorment d'investigats, sense l'autorització del Jutjat d'Instrucció número 13, que dies abans va negar que investigués el referèndum, i dies després va negar que hagués ordenat els interrogatoris de la Guàrdia Civil.
El juliol de 2017 la Comandància de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia va remetre diverses citacions judicials a treballadors i funcionaris de la Generalitat de Catalunya fent constar que ho feien a requeriment del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona i en unes diligències secretes, fet que el propi jutjat va negar públicament.
Arran d’això, el col·lectiu de juristes Drets va presentar una querella contra la Guàrdia Civil per falsedat documental el dia 31 de juliol i, tot i que inicialment el Jutjat d’Instrucció 32 no la va admetre a tràmit, ara l’Audiència de Barcelona respon el recurs de Drets donant-los la raó i la querella tira endavant.
Això podria comportar que totes les declaracions com a testimonis i investigats dels treballadors i funcionaris de la Generalitat que van haver de passar per la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia a partir del 21 de juliol del 2017, sota una gran atenció mediàtica, puguin ser declarades nul·les i, per tant, sense cap valor judicial. Algunes de les persones que van haver de declarar van ser Joaquim Nin, secretari general de presidència, Jordi Graells, director general d’atenció ciutadana, Jaume Clotet, director general comunicació, i Joan Ignasi Elena, coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum.
Per tal d’aclarir per ordre de qui actuava la Guàrdia Civil de Barcelona, l’Audiència ordena que sigui el propi magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, del Jutjat d’Instrucció número 13, qui certifiqui si amb data 21 de juliol del 2017 tenia una causa oberta pels dominis i web del Pacte del Referèndum i si havia encomanat a la Guàrdia Civil alguna investigació sobre fets relacionats amb la convocatòria del referèndum.
A partir del que respongui el jutge es podrà determinar si la Guàrdia Civil actuava sense manament judicial, i en aquest cas caldria que declaressin els agents policials com a querellats per un delicte de falsedat documental, o «si va ser el jutge d'Instrucció 13 el qui va faltar públicament a la veritat i en realitat estava instruint una causa general contra el moviment independentista per evitar la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre», diu Drets. En aquest cas, Drets no descarta presentar la corresponent querella contra el jutge Ramírez Sunyer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, atesa la seva condició d’aforat, per prevaricació i/o falsedat.