Judicial
La Justícia Alemanya decideix extradir a Puigdemont només per malversació
Els jutges d'Schleswig-Holstein mantenen l'expresident en llibertat
El Tribunal d'Schleswig-Holstein ha admès extradir l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per un presumpte delicte de malversació de fons públics. El tribunal alemany, però, ha descartat fer-ho per rebel·lió, ja que no accepta els delictes que Alemanya serien els equivalents, alta traïció i pertorbació de l'ordre públic. De moment, la justícia alemanya ha decidit mantenir en llibertat Puigdemont. Segons el tribunal, ha de ser la justícia espanyola qui «aclareixi» el presumpte delicte de malversació comès per Puigdemont, perquè és un dels que està a la llista de delictes que preveuen les euroordres.
Tant el tribunal com la fiscalia alemanya han deixat clar en declaracions a l'ACN que la decisió no es pot apel·lar per cap de les parts al jutjat que ha pres la decisió, però no neguen que la defensa de Puigdemont pugui recórrer al Tribunal Constitucional alemany.
El ministeri públic del país germànic, que ja ha rebut de manera oficial la decisió dels jutges, ha afegit que «properament» es posarà en contacte amb les autoritats espanyoles per les qüestions «organitzatives» i la «modalitat» amb què faran efectiva l'extradició.
Els jutges han determinat que «hi ha prou proves per dir que Puigdemont era el responsable últim» de les finances de la Generalitat. També creuen que el líder de Junts per Catalunya «va poder veure fàcilment que la celebració d'un referèndum costaria diners». Segons els membres de la sala penal del tribunal de Schleswig-Holstein, «no hi ha evidència que la totalitat dels costos» de l'1-O «hagin estat finançats per tercers». «Les qüestions concretes s'han d'aclarir en els procediments penals espanyols», afegeixen.
Pel que fa al delicte de rebel·lió, els tres magistrats que han decidit sobre l'extradició de Puigdemont diuen que el delicte equivalent d'alta traïció alemany «està basat en un nivell de violència a la qual no es va arribar» durant l'1-O. «Amb el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, no es va arribar a un nivell de violència que portés a una separació immediata d'Espanya i, segons la voluntat de Puigdemont, era només el preludi de més negociacions». També descarta que els «xocs violents» entre votants i la policia espanyola tampoc van tenir una magnitud suficient com per «amenaçar l'ordre constitucional espanyol».
La fiscalia alemanya, després de rebre documentació de la justícia espanyola, deia que presumptes «instruccions» de l'expresident català als Mossos d'Esquadra també provaven la rebel·lió. El tribunal, però, diu que no li consta «causa de violència» per aquest motiu.
El ministeri públic afirmava que els càrrecs de rebel·lió de l'euroordre del jutge Llarena no només podia equivaler al d'alta traïció alemany, sinó també al de pertorbació de l'ordre públic. Amb tot, el tribunal d'Schleswig-Holstein també ho ha descartat, ja que Puigdemont «només tenia la intenció d'organitzar un referèndum, no va ser un líder espiritual dels fets violents».
Malgrat la decisió d'extradir l'expresident de la Generalitat, els magistrats han decidit rebutjar la petició de la fiscalia de presó provisional fins que el procés obert es resolgui. El motiu és que Puigdemont «sempre ha complert amb les seves obligacions» a Alemanya. Així, continuarà de moment amb les mateixes mesures cautelars, que inclouen presentar-se periòdicament davant la justícia i no sortir d'Alemanya.