Chomsky, Guardiola i altres personalitats demanen la llibertat pels polítics empresonats

El lingüista i filòsof Noam Chomsky, l’activista Angela Davis, la premi Nobel de la Pau, Jody Williams, l’entrenador de futbol Pep Guardiola, el fundador d’Art for Amnesty d’Amnistia Internacional, Bill Shipsey, l’advocat especialista en drets humans, Ben Emmerson i el periodista i escriptor Martín Caparrós són els protagonistes d'un vídeo on defensen la llibertat d'expressió i reclamen l’alliberament dels polítics catalans empresonats. L'espot, impulsat per Òmnium Cultural i dirigit pel fotoperiodista i guanyador del Premi World Press Photo, Samuel Aranda, porta per lema We demand justice and freedom.

El fil conductor del vídeo és un manifest que llegeixen a càmera tots els protagonistes i que enumera la llista de greuges i vulneració de drets que han tingut lloc en els darrers temps a l’estat espanyol. El manifest recorda que la llibertat d’expressió, assemblea o el dret a vot formen part dels drets humans blindats pels tractats internacionals i que han de ser respectats en democràcia i denuncia els processos judicials oberts contra professors, artistes i activistes o les sentències dels rapers Pablo Hasel o Valtonyc.

També subratlla que aquesta regressió democràtica afecta especialment a Catalunya i recorda que hi ha nou persones en presó preventiva per haver defensat el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017.

Així mateix, el document fa referència a la condemna d’Amnistia Internacional i demana a les institucions espanyoles que posin punt final a la repressió. Per tot això, la intervenció acaba amb la petició We demand Justice and Freedom. El vídeo s’ha gravat originalment en anglès i està subtitulat en castellà i català.

A banda, la campanya compta amb fragments de vídeos adaptats per les diferents plataformes i xarxes socials i una galeria de fotografies amb els protagonistes de la campanya amb els ulls tancats i una estètica que busca captar l’atenció del públic. Aranda remarca que amb els ulls tancats «es busca una estètica que cridi l'atenció de l'espectador, no només amb la gravetat de la condició dels presos polítics i la pèrdua constant de llibertats sinó també en el problema creixent de la normalització dels fets».