El Suprem denega la llibertat als presos independentistes per risc de fuga i la proximitat del judici

Els magistrats que conformen el tribunal que jutjarà la causa del procés han denegat la llibertat dels nou presos independentistes. És la primera vegada que els membres de la Sala Segona del Suprem es pronuncien sobre una petició que afecta els empresonats, un cop el magistrat Pablo Llarena ha tancat la investigació i ha enviat la causa a la sala perquè els jutgi. En la resolució, sostenen que no ha canviat cap dels motius pels quals Llarena els va empresonar i afirma que cal mantenir-los entre reixes pel risc de fugida i per la proximitat del judici. Els advocats de Bassa, Forcadell, Sànchez, Cuixart, Junqueras, Forn, Romeva, Rull i Turull havien sol·licitat als cinc magistrats que els deixessin en llibertat a l'espera de judici. A banda dels arguments ja usats anteriorment davant Llarena, afegien el fet que Alemanya no entregui Puigdemont per rebel·lió i que Llarena hagi retirat les euroordres. Això, segons sostenien, suposa la «nul·la confiança» del jutge instructor en la qualificació dels fets i, per tant, en l'existència del delicte de rebel·lió.

El tribunal que jutjarà la causa del procés està format pels mateixos magistrats que van admetre a tràmit la querella presentada per l'exfiscal general José Manuel Maza a finals d'octubre. Es tracta de Manuel Marchena Gómez, Andrés Martínez Arrieta, Antonio del Moral (substitueix Julián Sánchez Melgar perquè està «contaminat» per haver estat fiscal general), Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre i Luciano Varela Castro.

En la primera decisió que prenen sobre el futur dels presos, els magistrats s'han alineat amb els arguments esgrimits fins ara pel jutge instructor, Pablo Llarena, i per la sala d'apel·lacions (que revisava les decisions de Llarena) i mantenen que tots nou han de continuar privats de llibertat fins al judici. A banda de rebutjar la llibertat, tampoc accedeixen a substituir la presó per altres mesures alternatives menys greus.

A més, el tribunal considera que és «procedent» mantenir la presó per la proximitat del judici, la «fermesa» de la interlocutòria de processament així com la «naturalesa i la gravetat dels fets indiciàriament atribuïts als processats».

En la resolució, el tribunal explica que serà l'òrgan encarregat de jutjar els presos però que encara no ha pres contacte amb les diligències que s'han practicat durant la instrucció ni ha intervingut en la resolució dels recursos (que ha resolt la sala d'apel·lacions). Per tant, consideren que canviar el criteri i deixar-los lliures suposaria apreciar que hi ha hagut un canvi en els motius que fins ara els mantenien privats de llibertat.

Sobre les referències que feien les defenses a la decisió del tribunal d'Schleswig-Holstein –que ha descartat entregar Puigdemont per rebel·lió-, el tribunal insisteix que encara no ha estudiat la prova ni entra en la tipificació dels fets. «Fer-ho ara seria una invitació a precipitar un criteri sobre la tipicitat dels fets i la seva autoria sense comptar amb el més mínim element de judici per fer-ho», remarquen els jutges.

Aquesta petició, entre d'altres, l'havia fet també la defensa de Forcadell que afirmava que si Alemanya no veia rebel·lió en el que era president de la Generalitat menys encara ho havia de veure la justícia espanyola en ella que ocupava la posició de presidenta del Parlament i no tenia funció executiva.

La decisió d'alemanya «no té incidència» al Suprem

A banda d'això, el tribunal assenyala que la decisió de la justícia alemanya «no té incidència» sobre el procés a Espanya i que el tribunal pot decidir «què i qui» sobre els fets, apuntant que ho farà sempre en funció de les proves que s'hagin d'avaluar durant el judici. «Es manté intacta la capacitat que té la sala», defensen els magistrats.

A més, recorden que de manera «jeràrquica» les defenses no poden presentar la decisió d'un tribunal provincial alemany com «si fos un òrgan supranacional» que marqui les decisions de la justícia espanyola. «Tot intent de dibuixar una línia jeràrquica que sotmeti les resolucions d'aquesta sala al criteri dels jutges provincials alemanys resulta manifestament improcedent i està condemnat al fracàs», subratllen els magistrats.

Sobre els arguments exposats per les defenses que apuntaven a un canvi en el context social i polític amb un Govern ja consolidat, la sala considera que el procés penal «no pot explicar-se com una realitat canviant en funció de l'atmosfera política que es respiri en cada moment».

Denega altres mesures cautelars

Sobre la petició que havien fet les defenses d'altres mesures cautelars (com compareixences a jutjats, arrest domiciliari o ús de dispositius de control a distància), el tribunal també s'hi oposa. Els magistrats consideren que cap d'aquestes fórmules «arriba al mateix nivell de seguretat» que la presó preventiva a l'hora de garantir que no fugiran i seran al judici. «La pèrdua de la fiança no actua com a veritable element dissuasiu davant la temptació de sostraure's a la crida de la justícia», recullen a la interlocutòria. Al·lega, a més, que podrien tenir suports de tercers per fugir a l'estranger.