El jutge de l'1-O demana el TSJC que investigui al vicepresident Pere Aragonès

El titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l’1-O, ha remès una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè investigui el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.

Segons ha informat el TSJC, la sala civil i penal ha rebut l’exposició raonada del titular del jutjat d’instrucció número 13 perquè assumeixi la causa respecte a tres d’investigats en el seu procediment, Aragonès, Jové i Salvadó, ja que entén que la competència seria de l’alt tribunal català, atesa la seva condició d’aforats.

La magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret serà ara l’encarregada de decidir si l’alt tribunal català admet a tràmit la sol·licitud plantejada pel jutge de Barcelona, que investiga a alguns exalts càrrecs del Govern per l’1-O.

L’exsecretari general de Vicepresidencia Josep Maria Jové i l’exsecretari de Hacienda Lluís Salvadó van ser detinguts per ordre del jutge en el marc de l’operació de la Guàrdia Civil durant el registre de la seu d’Economia el 20-S de l’any passat per intentar impedir la celebració del referèndum de l’1-O.

A l’ésser elegits diputats d’ERC en les eleccions catalanes del passat 21-D, tant Jové com Salvadó, que van tenir un paper clau en la preparació de l’1-O des de la conselleria dirigida llavors per Oriol Junqueras, van passar a tenir la condició d’aforats, per la qual cosa la competència per a la seva investigació recau en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Paral·lelament, el titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona va rebre al juliol passat un informe de la Guàrdia Civil en el qual li demanava que seguís el rastre del cost de sis viatges que van efectuar entre 2016 i 2017 exalts càrrecs del Govern, entre ells l’actual vicepresident Pere Aragonès, davant de les sospites que el seu propòsit era buscar formes de finançament exterior d’una Catalunya independent.

A partir de la documentació intervinguda en diversos registres, la Guàrdia Civil va detectar sis viatges a l’estranger efectuats per exalts càrrecs del Govern -tres d’ells per Aragonès- per reunir-se amb personalitats polítiques de tercers països, directius d’entitats bancàries que operaven a escala internacional, responsables de fons d’inversió especialitzats en l’adquisició de deute sobirà i societats de qualificació de deute públic.

«S’ha pogut determinar que totes aquestes reunions van tenir com a principal objectiu tractar qüestions vinculades amb el futur finançament exterior d’una Catalunya independent», advertia el jutge la Guàrdia Civil, que considera que aquests pagaments podrien implicar un delicte de malversació de cabals públics.

L’informe feia referència a sis viatges a Irlanda, Flandes, Londres, Noruega i Eslovènia -en dos ocasions-, en els que van participar, entre d’altres, l’exsecretari de Economia Pere Aragonès -actual vicepresident i conseller d’Economia-, l’exsecretari de Hacienda Lluís Salvadó -imputat en la causa-, l’exconseller de Exteriores Raül Romeva -empresonat per rebel·lió- i l’exsecretari general del Diplocat Albert Royo -també imputat.

La Guàrdia Civil va demanar llavors al jutge que requerís la Generalitat el cost total de cada un d’aquests viatges, aportant totes les factures vinculades als desplaçaments, com els justificants de pagament dels bitllets d’avió, les despeses d’allotjament, les dietes abonades o qualsevol tipus de despesa associada als mateixos.

També va sol·licitar que el jutge ordenés a la Generalitat que identifiqui les persones que van autoritzar els viatges, l’ordre del dia de les reunions realitzades, el nombre d’assistents a cada un dels desplaçaments, la memòria justificativa del motiu dels mateixos i del seu resultat i la funció desenvolupada per cadascun dels assistents.

Segons la Guàrdia Civil, malgrat que en aquests sis viatges van participar alts càrrecs adscrits a diferents conselleraas, els temes que es van tractar «sempre es van circumscriure a competències pròpies de la conselleria de la Vicepresidència d’Economia i Hisenda», dirigida llavors per Oriol Junqueras.

«Tots els desplaçaments van tenir com a denominador comú servir per tractar aspectes relatius a la internacionalització i finançament exterior de la nova economia catalana, així com per analitzar els sistemes tributaris d’altres països amb l’objecte en nom de desenvolupar una administració tributària prou sòlida i moderna que permetés la recaptació dels impostos bàsics necessaris per dotar de viabilitat econòmica a una Catalunya independent totalment desconnectada de la resta d’Espanya», va alertar.

D’aquesta forma, segons la Guàrdia Civil, a la pràctica totalitat dels sis viatges sota sospita es pot observar la presència d’«importants càrrecs públics» vinculats a la Vicepresidència de la Generalitat liderada per Junqueras, entre els quals l’informe ressaltava Pere Aragonès i Lluís Salvadó.